La naturalesa del riu Besòs acompanya unes visites idíl·liques, amb Santa Coloma i Sant Adrià de fons i un mural que avança la història de lluita dels veïns de Quito 18. “Viure és provar-ho infinites vegades”, diu l’única pintada que es veu des de la terrassa d’aquest conjunt d’habitatges de Baró de Vivier. El paisatge incentiva un debat filosòfic entre dues maneres d’entendre la lluita. “La democràcia funciona?”, es pregunta l’Elisabet, una de les referents de la comunitat de veïns. L‘Ignacio i en Nacho l’acompanyen en la batalla. “Ells són més carismàtics. L’un és enèrgic i vol fer força, unir la gent. L’altre és més d’actuar amb la paraula, d’enviar correus”, explica l’Elisabet. L’Ignacio, el tranquil, se la mira somrient. No parlen de política, sinó de com fer avançar un bloc de pisos propietat de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) que acull 150 famílies derivades per la taula d’emergència. La majoria han estat desnonades o són tutelades i diuen estar “angoixades” i “abandonades”.
La història de Quito 18 ha unit tota l’oposició –excepte l’extrema dreta– a Sant Andreu, fet que explica la singularitat d’aquest cas. Junts, BComú, ERC i PP han forçat el districte a crear una comissió de seguiment que vetlli per les condicions d’aquest edifici. “Vaig haver de fer un crit en l’últim consell de barri”, explica l’Ignacio al TOT Barcelona des de la terrassa. Recorda aquell moment com un “punt d’inflexió” que obre una porta a l'”esperança”. “Els veïns d’aquí vivim angoixats, ens sentim abandonats. El manteniment, la brutícia, la falta de seguretat… no arriben a uns mínims de dignitat. I tot plegat, aquesta manca de dignitat amb què ens sentim tractats per l’administració, ens fa molt mal”, es queixa el veí. Però l’Elisabet no vol parlar d'”abandonament”, sinó que culpa de la situació una administració que, directament, considera “inútil”.
El TOT Barcelona visita la finca. La porta principal tanca a estones i els tècnics s’excusen dient que “és per la calor”. L’ascensor, diuen els veïns, va estar 80 dies sense funcionar, malgrat que una dona en cadira de rodes viu al darrer pis. Baixant del terrat, l’Ibrahim, un noi que espera l’ascensor amb el seu fill, avisa que de vegades se l’ha trobat “pixat” i amb “molt mala olor”. L’Elisabet i l’Ignacio no s’estranyen i afegeixen que sovint han hagut de netejar “caques de gos”. També expliquen que de tant en tant apareixen “xeringues” al terrat i avisen de persones drogodependents “que se’ns colen i aprofiten per drogar-se o beure”.
Hi ha més. L’IMHAB ha decidit tapiar les caixes elèctriques perquè, segons els veïns, s’utilitzaven com a magatzem de droga. Per moments l’olor de tabac és potent i les parets, despintades i foradades en trams puntuals, estan marcades per puntades de peu constants o pneumàtics de bici. Però això rai, diuen els referents. Els veïns asseguren que els pisos, de portes en dins, són correctes, però que la inseguretat i la degradació de l’escala ho difumina tot. L’Elisabet se’n fa creus i aposta, internament, per crear “una comunitat de veïns entregada” que “evitaria moltes d’aquestes coses”. Però una cosa no treu l’altra, li respon l’Ignacio: “L’administració ha de complir amb uns mínims”.
Sense notícies de l’IMHAB
A la planta baixa, els veïns qüestionen la distribució d’algunes sales ‘polivalents’ que estan “abandonades”. També s’hi fixen en la bústia del 4t 5a, plena a vessar de cartes. És un pis habilitat per al Servei d’Intervenció per al Benestar en les Comunitats (SIBEC), un servei creat, segons defineix del mateix Ajuntament, per “detectar problemàtiques i fer seguiment de les propostes de millora d’aquells habitatges i comunitats de veïns gestionats per l’IMHAB”. “Diuen que es preocupen pel benestar dels veïns, però ni tan sols han canviat el nom que apareix a la bústia ni l’han buidat. Potser algun veí n’ha enviat alguna fent una consulta, demanant una ajuda, però com no la miren, la bústia mai tindrà resposta. Una bústia plena pot indicar que potser no hi viu ningú o que no hi és”, diu l’Ignacio.
Segons el veí, en aquell pis no hi entra gairebé mai ningú. No és l’únic pis buit o en desús, argumenta. “Davant meu es va tancar un pis fa un any. És a dir, que hi ha un habitatge buit, protegit amb l’alarma. I no és l’únic que hi ha en tot l’edifici, hi ha més d’un i més de dos. I mentrestant, hi ha gent dormint al carrer”, es queixa l’Ignacio, que assegura haver enviat correus “amb còpia a tothom”; al SIBEC, a l’IMHAB, a l’alcalde Jaume Collboni i la presidència del Consell Europeu. “Li he dit a l’alcalde que ja n’està assabentat, que el que passi aquí també és responsabilitat seva”.
Front comú a l’oposició
Aquesta absència de respostes agreuja els problemes de manteniment i convivència que denuncien des de Quito, 18. En aquest sentit, els veïns són clars en assenyalar que “Baró de Viver és l’abocador de Barcelona”. Altres veus que han visitat l’espai refrenden el que consideren un “mal acompanyament”, no només de la finca sinó també del barri. “Hi ha gent que no se sent integrada”, remarca la consellera d’ERC a Sant Andreu Montserrat Reyes, l’encarregada a l’oposició de fer seguiment dels problemes de convivència detectats a l’edifici municipal. “No volem carregar contra ningú, però lamentablement creiem que el sistema SIBEC ha empitjorat la interlocució en una zona poc cohesionada socialment. No hi ha entitats ni comerços; Baró de Viver té una xarxa social molt petita”, detalla la republicana.
El front comú polític es complementa amb BComú, Junts i PP. Els d’Ada Colau, que tenien responsabilitats en l’IMHAB el darrer mandat i poden tenir-hi més accés, fan seguiment dels serveis entregats als afectats. Els juntaires es fixen en el manteniment i la neteja de l’edifici. I els populars reclamen un cens de veïns clar. “Hi ha pisos buits i entenem que, en el context actual, això ha de ser per motius molt forts”, es queixava en el darrer consell plenari el conseller Óscar Lupiáñez. “Que partits polítics tan diferents hàgim fet un prec conjunt per posar remei a totes les problemàtiques d’aquest edifici diu molt de la necessitat de crear una taula de treball”, afegia el juntaire Jaume Tomàs.
La resposta del SIBEC
L’any passat el suport a aquest tipus d’immobles es feia a través d’un servei que oferia el mateix districte, però a finals de 2023 l’atenció va derivar-se a aquest altre sistema gestionat per l’IMHAB, que l’Ajuntament considera “més específic” perquè la prestació del servei “s’ubica dins la mateixa finca”. Un fet que els veïns insisteixen a negar, recordant que de res serveix aquesta idea si l’oficina és sempre buida o inaccessible. El districte de Sant Andreu reconeix que hi ha hagut “certes dificultats” per implementar el servei i que aquests mesos s’ha optat per “prioritzar una atenció individualitzada”. En tot cas, defensa que el SIBEC ha obert 39 avisos “de diferent tipologia” a l’edifici en qüestió i que només en queden 6 per resoldre.
A través del districte –que va fer de portaveu en el darrer consell plenari– el SIBEC recomana contactar per telèfon i avisa que l’oficina a Quito 18 està pensada per acollir “entrevistes amb cita prèvia”. Més concisa és la resposta que l’Ajuntament dona a aquest diari. “El SIBEC disposa d’un equip específic per la finca format per dues professionals de l’àmbit social ubicat a un dels pisos del mateix edifici”, insisteixen a l’Ajuntament sense entrar a valorar o matissar les queixes que l’acusen d’estar absent i trepitjar més aviat poc la finca. “Les seves funcions són fer un seguiment de la comunicació entre veïnat i l’IMHAB, intervenen en conflictes veïnals, es coordinen amb altres serveis municipals i gestionen el manteniment de la finca”, es limiten a dir, afegint-hi que ara també es fan “reunions mensuals” amb els representants veïnals “de les tres escales de Quito, 18”.
