L’Elena sempre ha viscut al carrer de Ferran. En concret, en un dels habitatges de la primera planta de l’edifici senyorial que s’erigeix en el número 30. Els seus pares hi van arribar de la mà d’un oncle, que als anys cinquanta era rector de l’església de Sant Jaume, que està ubicada en aquesta mateixa cèntrica via barcelonina. Això va permetre a la parella llogar un dels pisos de la finca contigua al temple, que van convertir en la llar familiar. L’any 1963 va néixer la nostra protagonista. “De l’hospital ja vaig venir directe cap aquí i des d’aleshores això ha estat casa meva”, explica en una conversa amb el TOT Barcelona. Aquesta dona de 61 anys -en compleix 62 en poques setmanes- ha estat testimoni de primera mà de la metamorfosi que ha patit en les darreres dècades el Gòtic i, especialment, el carrer de Ferran, colonitzat des de fa temps pels establiments i els pisos turístics.
Després de tota una vida residint en aquest immoble, a escassos metres de la plaça de Sant Jaume, l’Elena podria ara veure’s forçada a abandonar casa seva i buscar-se la vida lluny del seu barri. El contracte de renda antiga signat pel seu pare i subrogat en favor de la seva mare va finalitzar el 2022, quan ella va morir. Va tenir dos anys de pròrroga, però, a finals de l’any passat, la propietat li va comunicar de manera definitiva que no li renovaven i que iniciaven el procés per desnonar-la. Durant tot aquest temps des del venciment oficial del contracte, la dona ha continuat pagant religiosament el lloguer i inclús s’ha ofert a abonar una quantitat superior a l’estipulada fins aleshores, tot i la situació de vulnerabilitat en la qual es troba, que està acreditada amb el corresponent informe dels serveis socials de l’Ajuntament.
La demanda dels propietaris -una família que té diverses propietats en cartera a més de la finca del número 30 del carrer de Ferran- va desembocar en un primer llançament que es va aconseguir aturar in extremis el passat 27 de gener. La mobilització veïnal i el suport de l’entitat Resistim al Gòtic va permetre aconseguir un mes i mig de pròrroga que conclou el pròxim 4 de març, quan està previst el segon intent de desnonament. L’agrupació ha provat en reiterades ocasions de sol·licitar que l’Elena pugui acollir-se a la moratòria de desnonaments, donat que compleix tots els requisits i el propietari és un gran tenidor. Tanmateix, el Jutjat de Primera Instància número 22 de Barcelona ha optat per desestimar totes les peticions i tirar endavant amb el procés d’expulsió de la veïna.
Quan t’expulsen els teus propis veïns
“Casos com aquest no són un fet aïllat, sinó que responen a una dinàmica de ciutat i una crisi d’habitatge de la qual tothom n’és víctima. L’Elena deu ser una de les últimes veïnes de tota la vida que queda al carrer de Ferran, on cada cop que algú compra un pis hi acaben fent habitatges turístics. Per això demanem la paralització immediata del desnonament, l’aplicació de la moratòria i la negociació d’un nou contracte perquè pugui quedar-se a casa seva”, assenyalava aquest dimecres Beza Oliver, portaveu de Resistim al Gòtic, en una roda de premsa des de la plaça de Sant Jaume. Més enllà dels recursos presentats en seu judicial, l’entitat també ha apel·lat a l’ONU per provar d’aconseguir aturar aquesta segona data de llançament. Tot i tenir dret a un lloguer social, la veïna per ara no aconseguit tampoc accedir a un dels pisos de la mesa d’emergència, que està col·lapsada i té almenys diversos mesos d’espera, ni a promocions de protecció oficial.
La voluntat de l’Elena, però, sempre ha estat la de quedar-se a la que ha estat casa seva durant tota la seva vida. “Abans de comprar tota la finca, els propietaris tenien el restaurant Compostela que hi havia als baixos. Em coneixen des que vaig néixer i les filles ara viuen a l’àtic. Molts cops coincideixo amb elles a l’edifici i les haig de veure felices mentre jo m’estic consumint. Diuen que no és res personal, però les conseqüències són les mateixes”, apunta la dona, que ja no coneix a cap dels seus veïns perquè constantment entre i surt gent nova. Tot aquest procés està fent estralls en la delicada salut d’aquesta inquilina, que just demà hauria de fer l’entrega de claus. Ha decidit no fer-ho i esperar fins a l’últim moment amb l’esperança de poder continuar vivint en el seu pis i celebrar-hi el seu 62 aniversari. “Jo ja estava aquí quan ells van venir… Si algú pot aturar aquest despropòsit, que ho faci. Això que em passa a mi li podria passar a qualsevol. La meva vida penja d’un fil, això és una tortura”, lamenta.
El segon intent de desnonament de l’Elena coincideix en el temps amb l’adeu de la veïna Llibreria Sant Jordi, que abaixarà la persiana aquest divendres 28 de febrer després de més de quatre dècades de trajectòria al carrer de Ferran. A l’espera de conèixer si finalment aconsegueixen traspassar l’establiment a un altre llibreter, aquesta cèntrica via barcelonina podria perdre un dels seus darrers comerços històrics no enfocats al turisme i una de les seves veïnes segurament més longeves en un lapse de només uns dies. Un exemple perfecte de l’huracà gentrificador que ja fa temps que arrasa aquesta part del cor de la ciutat.
