Al número 188 de la rambla de Badal se senten com l’aneguet lleig del conte. Aquesta finca del 1929 és l’única de la zona que continua afectada pel Pla General Metropolità (PGM) del 1976, que preveia una transformació urbanística important en aquest àmbit del districte de Sants-Montjuïc amb afectacions directes en fins a 700 habitatges. L’Ajuntament de Barcelona va portar a la comissió d’Urbanisme celebrada fa prop de dues setmanes una modificació d’aquest full de ruta que precisament indultava la gran majoria dels habitatges afectats. En concret, a la zona de Badal, 43 dels 44 immobles sobre els quals pesava aquest canvi urbanístic aconseguien evitar les expropiacions i un eventual enderroc amb la proposta municipal. Només quedava afectat el del número 188.
La modificació del PGM va acabar sent retirada de l’ordre del dia per l’executiu després de constatar que ni els Comuns ni ERC hi votarien a favor. Una de les raons principals, precisament, era el no indult a aquesta finca de la rambla de Badal. El dia de la celebració d’aquesta comissió, els veïns van concentrar-se a la plaça de Sant Jaume amb pancartes denunciant la situació. Aquell mateix dia van obrir una campanya a través de la plataforma Change.org per recollir firmes amb l’objectiu de fer recapacitar el consistori perquè també els concedeixi aquest indult. Per donar visibilitat a la problemàtica, membres de les vuit famílies afectades i dels comerços també amenaçats d’expropiació van repetir la mobilització ara fa just una setmana, però ara davant de la porta de l’edifici.
Aquest ha estat el darrer moviment del veïnat des que s’assabentessin durant les festes de Nadal que l’immoble continuava afectat pel pla urbanístic del 1976, un full de ruta que els situaria fora d’ordenació, però no va resultar cap problema perquè poguessin rehabilitar les façanes fa uns cinc anys amb el corresponent permís municipal. “Sembla que la nostra propietat és l’excepció. Estem subjectes a expropiació i enderrocament, sense rebre una justificació clara fins avui. Ens volen treure de les nostres cases en propietat per reallotjar-nos en pisos de protecció oficial que mai seran nostres […] Ens sentim enganyats i estafats per part del govern”, assenyalen els afectats en un comunicat adjunt a la campanya de recollida de signatures digitals.
Una raó a l’ombra i condicions tramposes?
Les sospites del veïnat és que darrere d’aquest reallotjament o expropiació hi ha la pressió dels propietaris d’un edifici que es va construir posteriorment just darrere de l’immoble afectat, que resultaria una molèstia per a aquesta segona finca. Amb tot, insisteixen que les condicions que l’administració els ha posat sobre la taula per canviar de pis són tramposes. “Ens proposen perdre el nostre habitatge a canvi d’un nou pis amb condicions econòmiques impossibles per a moltes famílies. Ens volen fer pagar la diferència de metres quadrats. És una expropiació encoberta”, apunten.
“Reconeixem la necessitat de desenvolupament urbà i millora d’infraestructura, però no es pot fer a costa dels ciutadans innocents que veuen amenaçada casa seva. Requerim que es respectin els nostres drets i s’aturi aquest procés fins que es lliuri una explicació completa, justa i sense enganys”, conclouen els veïns, que ja han rebut el suport de més de mig miler de ciutadans.
