Un jove de Sant Andreu amb un sou ‘normal’ no podrà ni tan sols optar al concurs d’un dels 41 pisos assequibles per a menors de 35 anys que el Consorci d’Habitatge de Barcelona va presentar fa dues setmanes. El requisit mínim per accedir al sorteig dels pisos de protecció oficial, que s’estan construint a una de les naus del recinte Fabra i Coats, és cobrar 20.052 euros bruts a l’any. Una economia massa allunyada de la butxaca de la majoria de joves. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el sou mitjà d’un jove de menys de 25 anys és de 10.810 euros bruts i d’un d’entre 25 i 35 anys és de 19.522.
Les altes exigències del lot de lloguer assequible, que va avançar l’Exprés de Sant Andreu, colpegen especialment els joves que vulguin independitzar-se en solitari, ja que són els que han de cobrar els més de 20.000 ells sols. Amb dotze mensualitats –com s’estableixen molts dels contractes per a joves–, haurien de tenir un sou de 1.671 euros bruts al mes en una feina estable per poder-ne fer front. La dada, en catorze mensualitats, passaria a ser de 1.432 euros mensuals necessaris.
Ajuntament: “No es tracta d’una promoció dirigida a persones en emergència”
“Aquests habitatges estan fets per a parelles”, es queixa el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu del Palomar, Santi Serra, “i fan molt difícil que una persona jove es pugui independitzar ella sola en uns pisos que, en teoria, són la seva principal oportunitat”. El líder veïnal es refereix a les exigències pels candidats als pisos que siguin dos membres o més. En aquest cas, el mínim a cobrar anualment per a dues persones que volen optar al concurs dels pisos és 20.672 euros, així que, de repartir-lo entre dues persones amb una feina estable, és molt més assequible.
Els propietaris: Generalitat i Ajuntament
Els pisos –d’entre cinquanta i seixanta metres quadrats– són propietat d’un consorci que està participat en un 60% per la Generalitat i un 40% per l’Ajuntament i cap de les dues administracions aclareix la raó concreta per la que s’ha situat el topall mínim a aquest preu. Segons fonts de la Generalitat, les condicions es posen en base a les lleis aprovades al Parlament, “però s’adapten segons decideix el Consorci d’Habitatge de Barcelona en cada cas”. Des de l’Ajuntament, concreten que “no es tracta d’una promoció dirigida a persones en situació d’emergència” i que la majoria de l’oferta correspon a pisos en règim de qualificació general.
La Paula, una veïna, té 25 anys i voldria independitzar-se, però cobra 1.100 euros mensuals i ho veu del tot impossible
“Li diem habitatge assequible perquè ha de cobrir les necessitats d’un públic que, potser amb un sou correcte, n’està destinant una part massa gran al lloguer”, mantenen les fonts municipals. Per assegurar que no es transfereixi més d’un 30% dels ingressos mensuals a l’arrendament –com està limitat per norma a l’habitatge protegit–, des del govern municipal asseguren que el preu final del lloguer dels pisos “es pot negociar segons les condicions econòmiques dels escollits”.
El problema, però, és que els ajustaments no seran massa necessaris, ja que qui accedirà al sorteig tindrà, mínim, uns ingressos mensuals de prop de 1.700 euros bruts. I, tenint en compte que el preu dels lloguers oscil·larà entre els 450 i 500 euros segons els càlculs del Consorci, destinar més d’una tercera part del sou al contracte d’habitatge és, matemàticament, poc probable.
Menys de 25 anys, impossible
Per això, l’AVV de Sant Andreu del Palomar s’ho mira amb resignació i critica que no s’incentivi l’habitatge realment accessible per al jovent. També ho pensen així els veïns que passegen al voltant de les obres del carrer Parellada –on se situa la promoció–, especialment els que pateixen les conseqüències del topall. Com la Paula, de 25 anys, que és veïna al barri de la Prosperitat, a tocar de Sant Andreu, i s’ho mira amb desesperació. Li faria il·lusió independentizar-se en solitari a un dels pisos en construcció, “però cobro 1.100 euros per una jornada completa. Així que res”, conclou amb un sospir.
Una altra noia, la Maria, aquesta de 18 anys, ho deixa per impossible per als que tenen menys de 25 anys: “A la nostra edat, si estudiem, només podem optar a un horari de mitja jornada o de caps de setmana, i amb això no en faríem prou, fins i tot ajuntant-nos dues amigues”. Ho diu mentre mira els operaris, a l’altra banda del carrer, que avancen amb la construcció d’uns habitatges que mantindran la façana icònica de totxana del recinte Fabra i Coats. “Almenys, sembla que quedaran xulos“, diu, “als que els hi toqui, ja poden gaudir-los, ja”.
