Un pis de segona mà a Sarrià-Sant Gervasi és el doble de car que a Nou Barris

El preu mitjà del metre quadrat a la ciutat és de 3.998 euros el segon trimestre del 2021, amb grans diferències entre districtes

Dotze minuts en autobús, onze en metro i deu en taxi. Una hora i 19 minuts a peu. És la distància que separa els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris. Però més enllà de la mínima distància geogràfica, entre tots dos districtes hi ha grans diferències en renda per càpita, taxa d’atur, ocupació i també indicadors tan rellevants com el preu del m2 dels habitatges. Segons les dades difoses per l’Ajuntament de Barcelona referides al segon trimestre del 2021, el preu mitjà per metre quadrat dels habitatges de segona mà a la ciutat és de 3.998 euros. Però la distància entre districtes evidencia una esquerda immensa en aquest àmbit. I és que a Sarrià-Sant Gervasi el preu s’ha situat en 5.237 euros, mentre que a Nou Barris el preu mitjà és de 2.422. Per tant, un pis de 70m2 de segona mà a Sarrià-Sant Gervasi se situa a hores d’ara en uns 366.590 euros –impostos a banda-, i a Nou Barris es pot adquirir per la meitat, uns 169.540 euros.

A la franja alta de preus hi ha Les Corts (4.755 euros, uns 332.850 euros per a un pis de 70m2), seguit de l’Eixample (4.497 euros-314.790 euros per un habitatge mitjà) i Gràcia (4.127 euros, que equival a 288.890 euros). Per la franja baixa, Horta-Guinardó és el districte més econòmic després de Nou Barris, amb un preu mitjà del metre quadrat de 3.096 euros (216.720 euros) i Sant Andreu, amb 3.111 euros per metre quadrat, que equival a un preu mitjà per 70 metres de 217.770 euros. Després hi ha Sants-Montjuïc, amb 3.341 euros (233.870 euros), Sant Martí, on el preu se situa en 3.719 euros per metre quadrat (260.330 euros per un pis), i Ciutat Vella, amb 4.144 euros, on comprar un pis de segona mà costa uns 290.080 euros.  

De fet, Barcelona és la segona ciutat més cara de l’Estat en pisos de segona mà segons les dades del segon trimestre del 2021. Només la supera Donostia, a Euskadi, on el preu del metre quadrat és de 4.850 euros de mitjana. Madrid, amb 2.945 euros, és un 27% més econòmic que la capital de Catalunya. I la ciutat més econòmica per viure d’entre les principals ciutats de l’Estat és Lleida, on el preu del m2 cau fins als 1.055 euros, un 74% menys que a Barcelona, de manera que un pis de 70 metres costa al voltant de 73.850 euros.

Inversió pública per apaivagar la polarització

“La gent decideix comprar un pis en funció de la seva capacitat econòmica, i la ubicació es tria d’acord a aquesta capacitat. De manera que no és el nom del barri, sinó si pots permetre’t aquell barri amb uns serveis associats. Sant Gervasi té clarament millors serveis i comunicacions, i per tant, la gent amb més poder adquisitiu tendeix a anar-hi. Per contra, si tens menys capacitat econòmica tendeixes a buscar preus més baixos i Nou Barris ho és, però té menys serveis i pitjor comunicació. La desigualtat és cada vegada més gran a la ciutat, i al final, les inversions acaben anant als llocs més privilegiats i s’abandonen els altres”, alerta en conversa amb el TOT BarcelonaAndrei Boar, professor de finances i comptabilitat de la UPF-BSM. Aquest expert alerta d’una “polarització cada vegada més brutal entre dues Barcelones dins la mateixa ciutat”, on “la gentrificació fa molt de mal perquè a més, es reformen pisos per convertir-los en pisos turístics a la zona més baixa de la ciutat”.

A parer de Boar, l’Ajuntament hauria de prendre cartes per frenar aquesta polarització, “perquè els inversors privats no aniran a invertir a Nou Barris i sí a Sant Gervasi”. En aquest sentit, proposa que el consistori  “intenti reequilibrar la situació fent inversió pública en els barris més abandonats per compensar el desinterès privat i exercir així la seva funció de redistribució de la riquesa”.  

Comentaris

    fat boy 13/07/2021 12:11 am
    Quan tenen pensat expropiar el pis del senyor Boar?.

Nou comentari