Desenes de persones s’han concentrat aquest matí davant del número 209 del carrer Roger de Flor, al barri de la Dreta de l’Eixample, i han aconseguit aturar el desnonament del Carlos i la seva mare de 72 anys, que s’enfrontaven al seu cinquè intent de llançament. Era l’última batalla d’un bloc de pisos que ha viscut una autèntica sagnia d’inquilins després que el fons Rontzerius comprés l’edifici ara fa quatre anys.
Els sindicats d’habitatge denuncien que només tancar la compra de la finca, el fons d’inversió va comunicar a les famílies llogateres que no tenia intenció de renovar cap contracte. Dels 28 pisos que té l’edifici, 23 han canviat d’inquilins i s’han reformat per tornar-los a llogar a preus més elevats. Tot i els intents del Sindicat d’Habitatge de Gràcia i el Sindicat de Llogateres d’aturar les expulsions dels veïns i aconseguir que els renovessin, el fons s’ha mostrat inflexible.
Mudances amb comptagotes
“A mesura que se’ls anaven exhaurint els contractes, molts veïns es quedaven a casa i seguien pagant el preu del lloguer que havien pagat fins aleshores”, expliquen. El fons va optar per judicialitzar el conflicte i diverses famílies van haver de marxar per una sentència de desnonament. Altres van marxar per voluntat pròpia perquè sense contracte no volien seguir lluitant. També hi ha gent gran amb contracte indefinit que han abandonat la seva casa de tota la vida per les molèsties constants de les obres, denuncien.
Per això aturar el desnonament del Carlos era una prioritat. Ell i la seva mare de 72 anys són part de l’última resistència contra la propietat. Són una de les poques famílies que encara aguanten després de quatre anys. Segons les entitats, a banda del Carlos, encara queda algun lloguer de renda antiga, dos pisos que es van ocupar i un altre on viu la Pilar, una veïna que aviat es mudarà perquè li han atorgat un habitatge protegit.
El precedent de la Nancy
El febrer del 2019 els sindicats d’habitatge ja es van mobilitzar per evitar un altre desnonament al mateix bloc. La concentració d’activistes i veïns van impedir que la família es quedés al carrer i més endavant es va poder mudar a un pis concedit de la mesa d’emergència, una opció que el Carlos i la seva mare no tenen tot i comptar amb un informe de vulnerabilitat de Serveis Socials. “Cada cop queden menys veïnes de les originals i la finca està més buida que plena, això si amb pisos renovats i a preus de luxe: un clar exemple de com l’especulació immobiliària destrossa els vincles veïnals”, critiquen.
