La mobilització ha complert les expectatives. Prop de mig miler de persones es concentren encara en aquests moments i des de primera hora del matí d’aquest dimecres a les portes del bloc Sant Agustí de Gràcia per evitar el llançament d’en Txema Escorsa, el primer dels veïns del número 14 del carrer de Sant Agustí que afronta una demanda per desnonament. El desallotjament estava previst per a dos quarts de deu del matí, tot i que la comitiva judicial encarregada del procés s’ha personat al lloc uns minuts després per negociar amb el Sindicat de Llogateres i del Servei de Mediació d’Habitatge de l’Institut Municipal d’Habitatge. Finalment, el desnonament s’ha pogut suspendre per aquesta pressió veïnal i s’ha fixat una nova data per al pròxim 15 d’abril, en una resolució que recorda al cas de la Casa Orsola. En aquella ocasió, la situació es va resoldre aleshores amb la compra de l’immoble per part de l’Ajuntament de Barcelona de la mà de la fundació Hàbitat3. Una operació que va costar 9,2 milions d’euros, un 30% per sota del preu de mercat, però lluny dels sis milions que podria haver pagat el consistori l’any 2021 per fer-se amb el bloc de pisos.
El propietari del bloc de Gràcia afectat és el fons inversor New Amsterdam Developers (NAD), que va comprar l’edifici l’any 2023 i des d’aleshores ha anat deixant vèncer un a un els contractes dels llogaters per convertir els habitatges en colivings. Actualment, només queden al bloc cinc famílies. La resta dels pisos es lloguen per habitacions a preus d’entre 820 i 980 euros i adreçats a un públic internacional. Per a més inri, la propietat continua operant en aquest immoble tot i estar investigada per fer obres sense llicència ni projecte tècnic, activitat per la qual ha estat multada en almenys sis ocasions per l’Ajuntament. En paral·lel, l’entramat empresarial també ha estat enxampat per un jutjat provant d’esquivar les restriccions que s’apliquen als grans tenidors registrant l’edifici del carrer de Sant Agustí amb un sol número al Registre de la Propietat, com si fos un únic habitatge i no tot el bloc.
Pel que fa al cas concret que ha destapat la capsa dels trons, Escorsa s’ha convertit una mica sense voler-ho -com ho va fer en el seu moment amb la Casa Orsola en Josep Torrent– en la cara visible de la lluita contra les pràctiques especulatives del seu propietari. De fet, ambdós comparteixen curiosament professió, ja que són professors d’institut. En el cas d’Escorsa, té 31 anys i en fa onze que viu a la finca pagant un lloguer de 800 euros mensuals. En declaracions als mitjans, el llogater ha agraït en les darreres hores les mostres de suport rebudes i ha assegurat que tenir tota aquesta gent al costat el reconforta: “Em fa veure que tot el que estic fent té sentit i que som moltes persones que estem d’acord que aquesta situació no es pot aguantar més […] Avui soc jo, però podria haver estat qualsevol altre veí. És un problema que moltíssima gent que no ens coneixia s’ha fet seu perquè entén que l’habitatge ha de ser un dret i no pas un negoci, i, per tant, avui és el que venim a cridar i el que venim a demostrar”.
Una reforma clau per parar els peus als colivings
Cal recordar que la previsió és que la modificació de la llei que pot posar límits als colivings, la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), impulsada pel Sindicat de Llogateres i altres moviments prohabitatge, es voti al Congrés dels Diputats durant el pròxim mes. En aquest context, el vot dels partits catalans serà decisiu per determinar el destí d’aquesta llei.
