El vespre del 30 de gener del 2025 es va viure una mobilització a Barcelona que, malgrat el poc temps transcorregut des d’aleshores, podem qualificar d’històrica amb totes les lletres. Prop d’un miler de persones es va concentrar a les portes de la Casa Orsola, una finca ubicada a la cruïlla entre els carrers de Calàbria i el Consell de Cent que va convertir-se en un verdader símbol de la revolta llogatera contra l’especulació. L’objectiu era evitar el desnonament d’en Josep Torrent, el primer dels veïns de l’edifici que s’enfrontava a una data de llançament. La convocatòria del Sindicat de Llogateres va aplegar representants de bona part del moviment prohabitatge de la ciutat i va aconseguir -tot i que no en els termes que s’hagués volgut- l’objectiu de paralitzar el procés. Amb la intermediació de la Sindicatura de Greuges, la situació es va resoldre aleshores amb la compra de l’immoble per part de l’Ajuntament de Barcelona de la mà de la fundació Hàbitat3. Una operació que va costar 9,2 milions d’euros, un 30% per sota del preu de mercat, però lluny dels sis milions que podria haver pagat el consistori l’any 2021 per fer-se amb el bloc de pisos.
Amb el precedent de la Casa Orsola encara a la memòria, el moviment prohabitatge barceloní s’està mobilitzant aquesta setmana un altre cop per evitar el primer desnonament al bloc Sant Agustí de Gràcia. L’objectiu és repetir una concentració com la d’ara fa gairebé un any i mig per aturar el llançament d’en Txema Escorsa, el primer dels veïns del número 14 del carrer de Sant Agustí que afronta una demanda per desnonament. Escorsa i Torrent comparteixen curiosament professió -ambdós són professors d’institut- i també han esdevingut una mica sense voler-ho en les cares visibles de la lluita contra les pràctiques especulatives dels propietaris dels seus pisos. En el cas de l’immoble de Gràcia, el titular és el fons inversor New Amsterdam Developers (NAD), que va comprar l’edifici l’any 2023 i des d’aleshores ha anat deixant vèncer un a un els contractes dels llogaters per convertir els habitatges en colivings. Actualment, només queden al bloc cinc famílies. La resta dels pisos es lloguen per habitacions a preus d’entre 820 i 980 euros i adreçats a un públic internacional.
Per a més inri, la propietat continua operant en aquest immoble tot i estar investigada per fer obres sense llicència ni projecte tècnic, activitat per la qual ha estat multada en almenys sis ocasions per l’Ajuntament. En paral·lel, l’entramat empresarial també ha estat enxampat per un jutjat provant d’esquivar les restriccions que s’apliquen als grans tenidors registrant l’edifici del carrer de Sant Agustí amb un sol número al Registre de la Propietat, com si fos un únic habitatge i no tot el bloc. El fons també és propietari des de l’estiu del 2024 de la Casa Fajol, una finca modernista del carrer de Llança construïda el 1912 i protegida com a patrimoni. L’immoble rebatejat popularment com a bloc Papallona també està en peu de guerra contra el fons -que la va adquirir per cinc milions d’euros sense que el consistori fes ús del dret a tempteig i retracte– fragmentar els pisos en habitacions i llogar-les per separat a preus molt més alts. Només un any i mig després de la compra, només resisteixen sis famílies a l’edifici, que té catorze habitatges i dos locals. Fins a cinc llogaters han abandonat en aquest temps l’immoble.
Mobilització i acampada a les portes del bloc Sant Agustí
Sota aquest context, el primer desnonament del bloc Sant Agustí actuarà per a bé o per a mal com un avís a navegants. Tant si s’aconsegueix aturar el llançament previst per a dos quarts de deu del matí d’aquest dimecres com si no, els fons inversors i el moviment prohabitatge hauran de prendre nota i redirigir la seva estratègia d’actuació en cas necessari. Ara bé, el Sindicat de Llogateres -amb el suport d’altres entitats com el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya o el Grup d’Habitatge de Sants- no donarà fàcilment el seu braç a tòrcer i preveu una mobilització semblant a l’assolida amb la Casa Orsola per parar els peus als interessos de la propietat i obrir una taula de negociació amb els inquilins afectats per aconseguir la renovació dels seus contractes. Des de les set de la tarda d’aquest dimarts hi ha convocada una cercavila reivindicativa des de la plaça de la Vila fins a les portes del número 14 del carrer de Sant Agustí, on durant el vespre hi haurà concerts i es preveu que algunes desenes de persones acampin durant tota la nit a l’espera de la comitiva judicial i els efectius dels Mossos d’Esquadra.
En paral·lel, la Sindicatura de Greuges provarà de mediar amb la propietat per paralitzar el procés, tal com també ha exigit l’Ajuntament, que confia que NAD s’avingui a negociar una sortida semblant a l’adoptada amb la Casa Orsola. Des del Sindicat insisteixen que el desenllaç del cas de l’edifici de l’Eixample no és reproduïble universalment i que la solució passa per tenir una administració forta que comenci a fer complir la llei. Remarquen que el més importar és aturar el desnonament i que es pugui obrir una taula de negociació on els veïns afectats tingui veu.
