La Casa Orsola ha fixat un precedent en la lluita dels llogaters contra els fons voltor. La contundència veïnal, les mobilitzacions massives i una decisió sorpresa de l’Ajuntament, que ha tancat la polèmica finançant part de la compra de la finca, exemplifiquen la rellevància d’una de les crisis més destacades des de la pandèmia. Els preus del lloguer –que a Barcelona encara supera els 1.000 euros mensuals de mitjana malgrat l’última baixada del 8%– ocupa el debat, social i polític, però els problemes de l’habitatge tenen altres derivades sovint amagades. Els veïns del Besòs, la Pau, Trinitat Vella i el Carmel han alçat la veu aquesta setmana, alertant que hi ha 8.000 pisos a Barcelona amb “deficiències de construcció greus” que no tenen data per ser reformats.
El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Miquel Borràs, explica que moltes de les famílies afectades estan en perill de “perdre l’habitatge” sense tenir cap alternativa. Estan atrapats: el seu pis presenta patologies estructurals greus i no poden vendre’l, però són propietaris i tampoc opten a un lloguer assequible. Una situació que genera “confusió” i que els fa “perdre l’esperança”, admet l’activista. En roda de premsa, aquesta setmana, una de les veïnes històriques del Carmel, Custòdia Moreno, defensava que “és important que hi hagi habitatge nou” per solucionar la crisi residencial, però alertava que això no pot tapar la necessitat de “rehabilitar el que ja hi ha“. “Ara tothom està preocupat per l’habitatge, nosaltres fa 50 anys que ho estem”, denunciava.
La debilitat d’aquests pisos fa anys que s’arrossega i els governs han encadenat diferents plans estratègics que no han funcionat. La prova pilot impulsada al barri del Besòs l’any passat agrada des d’un punt de vista teòric, però ha acumulat molts endarreriments i només transforma una quantitat més que anecdòtica de pisos. Tenint en compte els 8.000 habitatges que exposaven els veïns dijous passat, els pisos de la prova pilot –10 comunitats, 192 habitatges– suposen el 0,024% dels afectats.
Les comunitats que no estan incloses en aquest pla poden acollir-se a l’autogestió, un model que cedeix la iniciativa de la reforma als veïns amb l’assessoria d’un tècnic municipal i subvencions. La conclusió dels quatre barris presents a la roda de premsa de dijous és clara: el model només funciona si l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) té clares les indicacions i en aquells casos en què la comunitat està cohesionada. Exclou, en canvi, “les comunitats sense cohesió o amb famílies vulnerables”, defensava dimecres Tereixa Pardo en un reportatge del Tot Barcelona.
Tres o quatre mandats per solucionar-ho
La Custòdia Moreno és la més gràfica. Descriu aquests plans com el cotxe d’un anunci Mercedes que “falla a l’hora de la veritat”. “És d’agrair que surtin tots aquests plans, però si després, per una mala gestió, hi ha blocs que s’han quedat sense rehabilitació, no serveixen”, conclou. El president de la FAVB, Miquel Borràs, ha demanat que la gestió de les reformes sigui pública i amb línies de crèdit també públiques.
L’alcalde Jaume Collboni, en l’últim ple de Barcelona, ha defensat que l’executiu està duent a terme 639 projectes d’obra, l’execució dels quals situa en canvi de cara al mandat vinent. Els veïns, a més, asseguren que molts d’aquests projectes han acabat en res perquè algunes comunitats no tenen recursos per demanar un aval bancari que els permeti optar a les ajudes. D’altra banda, el regidor de Sant Martí, David Escudé, ha avisat que un projecte de renovació urbana com el que necessita el Besòs requereix tres o quatre mandats per executar-lo. Però veïns i administració per ara no s’han posat d’acord de quina és la millor via.
