Al voltant d’un terç de les llars de Barcelona inspeccionades entre 2013 i 2019 per obtenir un certificat energètic -obligatori per llogar o vendre un domicili- van rebre la puntuació més baixa possible, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. Les notes identificades amb les lletres F i G indiquen que es gasta més energia que la que es requeriria si l’immoble es trobés en millor estat i, per tant, no depengués en excés de sistemes de calefacció o de climatització per mantenir una temperatura adequada. On les mancances predominen més és al districte de Ciutat Vella, on les pitjors qualificacions es van atorgar al 37,4% dels domicilis examinats abans de la pandèmia.
Institucions i equips d’urbanistes tracten d’escampar la idea que les rehabilitacions d’edificis no es limitin només a reparacions puntuals d’insuficiències, sinó que cal que s’ampliïn a millores que contribueixin a mitigar el consum elèctric, una opció que, de retruc, abarateix l’encarida factura de la llum. És precisament la hipòtesi amb què es treballa per dur-la a la pràctica sota la gran lona que cobreix un bloc d’habitatges de l’Eixample, on s’anuncia la primera illa eficient a Barcelona, dotada d’energia renovable per reduir emissions contaminants.
El cartell que amaga la bastida de les obres encetades el juny està farcit de logotips d’administracions públiques, prova de l’atenció posada en el que s’esdevingui els propers anys en un conjunt de 390 habitatges on viuen uns 700 veïns. Segons publicita la mateixa lona, l’Estat inverteix el 22% de l’import de les reformes, l’Ajuntament de Barcelona paga el 20% i la Generalitat assumeix gairebé el 8% de l’operació que, de moment, abasta vuit de les 22 finques delimitades pels carrers Calàbria, Diputació, Viladomat i Gran Via.
El cost puja a 3,8 milions d’euros per corregir deficiències de totes vuit i instal·lar plaques fotovoltaiques per proveir-les d’energia solar. L’aspiració dels promotors és atreure els altres 14 immobles de l’illa i aplegar-la sencera en una cooperativa de comunitats de propietaris que produeixi i consumeixi la seva pròpia energia. És inèdita a l’Estat, segons els impulsors.
“Una altra finca de l’illa ha acordat sumar-s’hi i altres dues han demanat més informació”, explica Celia Galera, consellera delegada d’Hàbitat Futura, artífex de la remodelació i encarregada de tramitar les autoritzacions i executar-la. Les administracions públiques i els propietaris es reparteixen el 50% del preu de la primera fase del projecte, que ha trigat sis anys a iniciar-se des que es va gestar, retardada fins aconseguir reunir permisos, garanties dels avantatges fiscals de constituir una cooperativa i suport de les institucions que financien la col·locació de plaques solars. A banda, la irrupció de la Covid també ha trastocat el calendari.
Reduir despesa
Qüestió al marge són les reticències d’alguns propietaris a embarcar-se en millores que, tot i subvencionar-se amb fons públics, suposen un desemborsament considerable en temps magres. “Ens hem trobat amb finques que ens diuen on no poden arribar en la despesa. Aleshores adequem una mica les actuacions per ajustar preus, però també ens ha passat l’efecte contrari, que els propietaris ens demanin més mesures d’eficiència energètica”, assegura Galera.
A tots els immobles, els promotors ofereixen com a obres comunes renovar finestres -claus per contenir el fred i la calor-, introduir aïllaments on sigui possible i ubicar plaques solars als terrats. “Les actuacions poden ser similars en molts casos, però cada edifici és un món”, matisa Óscar Flecha, arquitecte de l’empresa Inaflat Reformes, a qui s’encomana inspeccionar els immobles i prescriure els antídots adients per no malbaratar energia. “En tenim que són de principis del segle XX, on les façanes principals estaven fetes amb murs massissos de 30 a 45 centrímetres, i d’altres dels anys 60, on els murs són prims i cal guanyar inèrcia tèrmica per evitar que gastin energia per escalfar o refredar l’habitatge”, distingeix.
“Anem testant quines són les necessitats perquè no totes les finques estan iguals, però el requisit mínim és assolir l’estalvi energètic. A partir d’aquí, va més a la carta”, afegeix Galera. El ventall desplega una vintena de solucions possibles a implantar per atenuar el consum energètic, que es pot rebaixar un 30% de promig, calcula Hàbitat Futura. La firma augura també una disminució del rebut de la llum als habitants de les comunitats que s’aprovisionin d’energia solar i comparteixin els excedents.
Galera puntualitza que, encara que s’hi ubiquin plaques fotovoltaiques, el rebut de les llars “no pot quedar a zero” perquè “no és viable” desconnectar-se de les companyies elèctriques; entre altres raons, perquè la captació d’energia solar “és intermitent”, limitada a horari diürn. “Els costos de la potència contractada i de les taxes es mantenen, però el consum de la xarxa pràcticament desapareix. Els sobrants s’acumulen en bateries intel·ligents per consumir durant la nit. Fins i tot, considerem la possibilitat que l’excedent alimenti un sistema d’aerotèrmia per preescalfar aigua”, destaca Galera, cauta en quantificar el possible descens de la factura, que vincula a hàbits de consum –“no és el mateix deixar la calefacció encesa tota la nit que apagar-la al vespre”- i a les mesures d’eficiència energètica que cada finca adopti. En tot cas, sosté que, a mesura que més propietaris s’hi afegeixin, es generarà més energia sobrant per cobrir la demanda i farà que l’illa sigui menys dependent de la xarxa convencional.
L’import de la factura
Que es puguin crear condicions per alleugir el cost de la factura, encara que siguin de cara al futur, pot suposar un reclam en plena escalada de preus de l’electricitat. Els promotors no amaguen, però, que alguns veïns miren amb escepticisme que puguin amortitzar la remodelació pagant menys per la llum nodrint-se sobretot d’una font gratuïta. En canvi, a altres els ha atret per acabar de decidir-se a sufagrar part de les obres.
“El preu de la llum s’ha enfilat molt. Quan ens ho vam proposar, no vam creure que ho puguéssim amortitzar en poc temps però, si el rebut continua pujant d’aquesta manera, crec que s’amortitzarà molt abans del que prevèiem”, intueix Joan Anton Cano. És un dels tres propietaris -tots ells familiars- d’un bloc a la confluència de Calàbria amb Gran Via, el primer que s’acondiciona. “La finca és de tota la vida de la nostra família. Abans de vendre-la a un fons d’inversió, volem mirar de mantenir-la i milllorar-la”, diu Cano.
El propietari indica que a la família també els va convèncer l’“oportunitat” de rebre una subvenció per estalviar-se la meitat de la rehabilitació incorporant energies renovables, “que seran plenament vigents en uns anys”, pensa. Cano reconeix que “feia anys que no es feien obres importants” a l’edifici, amb més de 100 anys d’antiguitat i que necessita una remodelació àmplia. En tot cas, es veu restringida perquè la façana està catalogada: es restaurarà però, més enllà d’això, és intocable i no es permet revestir-la d’aïllaments.
Les limitacions obligades pel deure de conservació es miren de compensar intervenint al pati interior i renovant íntegrament els elements de fusta i els vidres de la façana. Alhora es treballa en la coberta i es canvia el motor de l’ascensor per un d’eficient, també per intentar suavitzar el consum elèctric. El pronòstic és que la finca s’abasteixi en un any amb l’energia que generi. L’objectiu és que tota l’illa ho sigui en quatre anys. Abans, però, cal posar d’acord tots els propietaris.
Tot i ser encara un model minoritari, els arquitectes que hi prenen part creuen que la rehabilitació àmplia amb perspectiva d’estalvi energètic es generalitzarà en el futur. De moment, Hàbitat Futura avança que una finca d’una altra illa de Barcelona ha aprovat sotmetre’s a una reforma per convertir-se en una comunitat autosuficient i propietaris d’una altra s’hi han interessat. “Les administracions ho intenten premiar, però els veïns encara no s’ho acaben de creure o no fan el pas, sigui per desconeixement, perquè no es fa gaire publicitat de les subvencions o perquè és una intervenció més cara”, enumera Sergi Vendrell, un dels arquitectes del projecte que ha pres cos a l’Eixample. “Quan es tracta d’eficiència energètica i sostenibilitat, no es pot valorar només des d’un punt de vista econòmic. No podem aplicar el capitalisme pur i dur quan parlem del futur de tots”, completa Flecha.
