Només el 30% dels barcelonins que es muden es queden al seu districte

Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi són els dos districtes que més veïns conserven | L'Hospitalet és el principal destí dels barcelonins que marxen

Barcelona és una ciutat de mudances. Molta gent de pas, estudiants, veïns que no poden pagar el lloguer, famílies que es separen o que necessiten més espai perquè arriba un nou membre… Les històries són variades, però les estadístiques del padró municipal permeten dibuixar radiografia força acurada de com són les mudances a la ciutat. El 2018 gairebé 152.000 barcelonins van canviar de pis, però només el 30% va quedar-se al seu districte, fos per necessitat o fos per gust.

La resta, o bé directament va marxar de la ciutat (39%) o bé va canviar de districte (31%). Tot i que els responsables del padró es resisteixen a vincular els fluxos de mudances a un fenomen concret –com podria ser la temuda gentrificació–, el cert és que els moviments s’acceleren. De tots els canvis de domicili, uns 92.000 van ser a dins de Barcelona, un 7,6% més que el 2017, mentre que gairebé 60.000 persones van marxar de la ciutat, amb un augment del 13%.

 

De les persones que es van mudar dins de Barcelona, només la meitat es van quedar al seu districte. Els territoris amb una taxa d’autocontenció més elevada –el percentatge de població que canvia de pis sense sortir del districte– són Nou Barris (39,8%) i Sarrià-Sant Gervasi (55,3%). A l’extrem oposat estan Gràcia (37,5%) i les Corts (39,8%), que són els districtes amb més gent que marxa.

L’Hospitalet, principal destí

Els barcelonins que se’n van de la ciutat acostumen a triar poblacions pròximes, sobretot a la primera corona de l’àrea metropolitana [veure primer mapa]. L’Hospitalet de Llobregat (5.343 persones) és el destí principal, seguit a molta distància de Badalona (2.887). La tercera posició és per a Madrid (2.363), una mudança molt més gran en kilòmetres que té més a veure amb dinàmiques del mercat de treball que del d’habitatge. Amb l’excepció de la capital de l’Estat i València, la gran majoria de les ciutats de destí tenen un saldo migratori positiu amb Barcelona, és a dir, hi ha més barcelonins que van a viure allà que no a l’inrevés.

Per districtes, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí són les zones de Barcelona que han acomiadat més veïns amb destí a fora de la ciutat. No obstant, en aquest cas hi ha una correlació directe entre població total i mudances, ja que també són els tres districtes més poblats. Les Corts, Gràcia i Sant Andreu és on hi ha hagut menys moviment. Tot i això, els 10 districtes de la ciutat han guanyat població durant l’últim any.

 

 

Pel que fa als nous barcelonins, el 2018 es van mudar a Barcelona 102.314 persones, la majoria procedents de l’estranger (58.000). En el següent mapa es pot veure a quins districtes han anat a viure [clic a cada districte per veure les estadístiques segregades].

Si s’analitza el municipi d’origen, l’Hospitalet tornar ser clarament la primera ciutat. La transferència de població entre les dues ciutats, com mostren les dades, és molt alta i recíproca. Amb 4.941 hospitalencs traslladats a la capital encapçala la classificació a 9 dels 10 districtes de Barcelona. L’única excepció és Sarrià-Sant Gervasi, on la primera ciutat d’origen és Sant Cugat i la segona és Madrid [clic als diferents districtes per veure les poblacions d’origen].

Nou comentari