Hi ha veïns, els de ‘tota la vida’, que van néixer al barri i moriran al seu barri. Però també hi ha qui opta per agafar les maletes i traslladar-se cap a una altra zona de Barcelona. Segons dades municipals, l’any passat va haver-hi al voltant de 100.000 moviments d’aquest tipus. Una xifra un 14,9% més baixa que el 2021, any en què els canvis de domicili “es van veure impulsats com un efecte rebot per la contenció de l’any pandèmic associat al confinament i a les restriccions de moviments”, segons explica l’Ajuntament a l’informe La població de Barcelona. Tot i el retrocés, la xifra de 2022 és encara un 9,3% més alta que la mitjana dels cinc anys previs a la pandèmia.
Segons es recull a l’anàlisi del padró municipal, la disponibilitat d’oferta residencial i els preus d’aquesta oferta marquen gran part de les decisions. Hi ha més dones (51,8%) que homes que canvien de barri, una tendència que també és més estesa entre el ciutadà local (54%) que entre l’estranger. En canvi, un estranger que es desplaça ho fa tres cops més que els que tenen nacionalitat espanyola. L’últim aspecte a destacar és l’edat en què els barcelonins canvien de pis. Una dada que sorprèn poc, ja que els joves es traslladen molt menys que els adults. La mitjana d’edat de les persones que es muden és de 34,6 en el cas de les dones i de 33,4, en el dels homes.
Els moviments per districtes
La meitat de persones que canvien de domicili i que es queden a Barcelona opten per traslladar-se a un altre pis del seu districte: Nou Barris (60,0%), Sarrià-Sant Gervasi (55,7%) i Sant Martí (53,4%) destaquen com els tres amb una taxa d’autocontenció més gran. Ben contrària és la situació de Gràcia (37,4%) i les Corts (37,8%), els dos districtes que tenen més dificultat per retenir els seus veïns. Ara bé, a on van totes aquestes persones? El padró municipal dibuixa moviments entre districtes molt variats, sense detectar-hi un patró evident.
El fenomen dels ‘desnonaments invisibles’
Algunes d’aquestes persones que decideixen canviar de pis ho fan obligades per la seva situació contractual. Així ho denunciava el Sindicat de Llogateres a finals de març al TOT Barcelona. Segons les dades facilitades llavors pel sindicat –extretes d’un estudi de la cooperativa Hidra–, gairebé la meitat de les mudances (45,8%) que es produeixen a Barcelona, a l’hora de la veritat, són producte d’una pujada del preu del lloguer, que es torna inassumible per a l’inquilí. En aquest aspecte, el portaveu del sindicat, Enric Aragonès, lamentava al TOT que s’hagi normalitzat “que hi hagi persones que estan obligades a mudar-se periòdicament”.
