Primera resposta al suïcidi aquest dilluns de dues germanes al carrer Navas de Tolosa poc abans de ser desnonades. Les diverses organitzacions del moviment per l’habitatge de Barcelona convoquen una protesta el pròxim dimarts a la plaça de Sant Jaume per “assenyalar els culpables” de la crisi residencial que es troba a l’arrel del succés. En un comunicat, el Sindicat de Llogateres de Barcelona argumenta que “els desnonaments són una de les formes més crues i evidents d’atemptar contra les condicions de vida de les classes populars”. “En els últims 10 anys, més d’un milió de famílies han estat desnonades”, alerta l’organització, tot recordant que “el preu del lloguer s’ha duplicat mentre que la capacitat adquisitiva de les famílies cada vegada és més baixa“. Així, criden a protestar contra el model residencial actual i els perjudicis que genera entre les persones assalariades a les 20 hores a la cèntrica plaça barcelonina.
Des de les entitats denuncien, doncs, que la “bombolla de preus dels lloguers empobreix sectors cada cop més nombrosos de la societat”. Els canvis reguladors implementats en els darrers anys, amb la nova llei espanyola de l’habitatge al centre, han esdevingut insuficients; especialment a Catalunya, amb més de 1.800 desnonaments només durant els primers tres mesos del 2024. La situació, a més, continua fent-se més insostenible, amb un nou rècord -conegut aquest mateix dilluns- de preus dels lloguers a la ciutat (1.193 euros) i al país (868 euros). El mercat de lloguer, en aquest context, ha escalat a la primera posició entre els causants de desnonaments, per sobre de l’impagament d’hipoteques. En el cas de les dues germanes del carrer de Navas de Tolosa, de fet, aquest era el cas; amb un deute acumulat de 9.000 euros d’ençà del 2021. “Abaixar-ne el preu és una necessitat urgent per a milers de llars que no tenen un habitatge en propietat”, colla el Sindicat, tot apuntant les administracions públiques com a palanca per garantir el dret efectiu a l’habitatge. “Si es deixa tot en mans del sector privat, la tragèdia està servida”, afegeixen.
Mancances administratives
Més enllà de la responsabilitat dels rendistes en la crisi de l’habitatge, els convocants denuncien “la manca de procediments públics clars i la precarietat de l’assistència pública” a les persones en situació de vulnerabilitat. L’absència de les administracions pel que fa al suport i acompanyament de les famílies en risc de ser desnonades és al darrere, lamenten, de bona part de “la desesperació i la inestabilitat” que pateixen les víctimes -com en el cas de les dues germanes andreuenques-. Els feixucs camins burocràtics per a l’aplicació d’aquestes cures, a més, “accentua el problema i victimitza les afectades”. En el sentit oposat, les entitats detecten “retallades de recursos, llistes d’espera eternes i reallotjament indignes” en un moment en què consideren imprescindibles “polítiques orientades a solucionar la manca d’un sostre digne per un contingent humà cada cop més gran”.
