La pandèmia ha irromput en el padró municipal per capgirar tendències i presentar un any 2020 atípic. Per començar, segons les dades oficials del padró presentades per l’Ajuntament, Barcelona perd població per primera vegada en els últims sis anys. En concret, 6.200 persones que representen una caiguda del 0,4% respecte a l’any anterior. Alhora, es dispara la mortalitat. S’arriba fins a gairebé les 19.000 morts, una xifra que no s’assolia des dels anys de la grip espanyola (22.800) o la Guerra Civil (28.000). També canvien els moviments migratoris. En el balanç anual, deixa d’haver-hi molts més immigrants que emigrants, com era habitual, i gairebé es registra un saldo neutre. A més, dels barcelonins que marxen també es detecten canvis: augmenta el percentatge dels que se’n van de la ciutat però es queden a Catalunya. Una realitat que ja representa el 70% dels casos gairebé, quatre punts més que l’any 2016.
Sobre aquest últim fenomen, l’informe presentat pel consistori concreta que qui emigra són sobretot persones joves que majoritàriament opten per la resta del territori català o espanyol. “En comparació amb anys anteriors, ha augmentat la preferència per emigrar a la resta de Catalunya, àrea que absorbeix un 69,8% del total d’emigrants“, diu el text municipal. Vinculat a l’efecte de la pandèmia, les dades assenyalen l’arribada de barcelonins a “destinacions atípiques” que altres anys no eren habituals. Així, han crescut els trasllats a municipis amb poca població, fora de l’àrea metropolitana i protagonitzats per barcelonins de zones amb un nivell de renda entre mitjà-alt i alt.
L’existència d’aquest fenomen es pot vincular ràpidament a un primer avís de l’Ajuntament, el febrer passat, que advertia que arran de la pandèimia molts barcelonins s’havien traslladat de manera temporal a segones residències o llars familiars. Ara, però, el tinent d’alcaldia i responsable de l’Oficina Municipal de Dades, Jordi Martí, celebra la fi d’aquest canvi. “Aquells que havien marxat han tornat. Alguns barcelonins, ateses la duresa de la covid i del confinament, van triar altres emplaçaments per viure o empadronar-se segurament també perquè això els donava més llibertat de moviment. Quan les coses s’han anat normalitzant, el que hem tingut és un rebot d’aquest efecte“, ha resumit.
Així, els moviments dels barcelonins que han emigrat segueixen repartint-se entre la perifèria de la ciutat i la capital espanyola. Per ordre, les ciutats que reben més ciutadans de Barcelona que es muden són l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès.
Menys població amb mortalitat disparada
Sobre el trencament del creixement de població que arrossegava la ciutat els últims anys, Martí també mostra una hipòtesi ferma: “Sobre aquests 6.000 que perdem, bàsicament, la raó només és una: l’increment de mortalitat”. Les dades li donen la raó, a grans trets. El més habitual era registrar unes 15.000 persones mortes cada any, de mitjana. El 2020 se’n van comptabilitzar 18.969, uns 4.000 més. Si bé és cert que encara ballen un o dos milers de persones més de diferència, les dades també mostren que la natalitat s’ha reduït alhora que el saldo de migració ha deixat de tenir la força positiva que tenia.
En concret, els naixements han baixat un 6,4% respecte al 2019. Això significa situar-se amb 11.753 nous nadons en un any i suposa, també, la segona xifra més baixa dels últims cinquanta anys. En aquest sentit, el sisè tinent d’alcaldia manté que hi ha un fenomen que no té a veure amb Barcelona exclusivament i que va més enllà de la pandèmia, però que afecta a la natalitat de la ciutat. “Les condicions de l’habitatge, els preus de la vida urbana, la precarietat en moltes classes mitjanes i l’empobriment de les classes mitjanes fan que avui tenir un fill sigui quasi una heroïcitat econòmica“, valora.
En la relació migratòria, sobta la diferència respecte als anys previs al coronavirus. Si els últims sis anys el saldo migratori i administratiu havia actuat “de motor del creixement de la població” en paraules del comunicat municipal, aquest any s’arriba a un balanç “gairebé neutre”. El saldo positiu del 2020 és de 1.492 persones. Això implica una reducció en termes quantitatius de quasi el 80% de persones respecte a la mitjana de la dècada anterior.
Creix l’immigració britànica
El que sobta en aquest mateix context, però, és com ha pujat el Regne Unit en la llista de països d’origen dels immigrants que han arribat a Barcelona. Si el 2019, quan no s’havia produït el Brexit, els britànics ocupaven la vuitena posició del rànquing de persones arribades a la capital catalana per viure-hi, l’any passat van situar-se en tercera posició. Només els superen els argentins i els colombians. La resta de països són els habituals d’anys anteriors: Itàlia, Pakistan, Perú i Hondures.
