Barcelona és, amb certa diferència, la ciutat de l’Estat que més pateix els estralls de la crisi dels lloguers. Així ho explicita el darrer estudi de preus dels arrendaments del portal immobiliari Idealista, que situa la capital catalana com la primera en esforç residencial en el mercat de lloguer. És a dir, els barcelonins són els veïns que més percentatge dels ingressos han de dedicar a pagar les mensualitats de l’habitatge, fins a un 46% de la seva renda total. Depassa en més d’un 50% la referència que fan servir tradicionalment els experts financers, que recomanen que el cost de l’habitatge, sigui aquest un arrendament o una hipoteca, no superi el 30% de la capacitat econòmica mensual de la llar. Segons l’informe, que fa servir dades del darrer trimestre del 2025, el llindar de salut econòmica de les famílies se supera, de mitjana, a tot l’Estat espanyol, amb un 38% dels ingressos nets atrapats pel lloguer. 12 capitals estan per sobre d’aquest límit, però només s’acosta als cims barcelonins Palma, amb un 43%. València també supera el 40%, així com ho fan, fora dels Països Catalans, Madrid i Màlaga.
La tensió en el mercat de lloguer també fa més problemàtic l’accés a l’habitatge en règim de compra, si bé les condicions a Barcelona són menys extremes que en altres capitals de l’Estat. Segons l’informe d’Idealista, els barcelonins que paguen una hipoteca hi dediquen un 30% dels seus ingressos, en el llindar de l’estabilitat financera. Queda per sota d’altres urbs a on l’escassetat d’oferta ha disparat encara més els costos dels immobles en compravenda. La més cara, amb diferència, és Palma, a on adquirir un pis o una casa pesa un 46% de la renda familiar; seguida de Màlaga i Donosti, amb un 37%. La capital de Guipúscoa, val a dir, és l’única de tot l’Estat en què l’esforç financer és més intens en la compravenda que en el lloguer.
El lloguer, en crisi també a la metròpoli
Ampliant el focus al conjunt de la demarcació de Barcelona, la intensitat de la crisi és lleugerament més baixa, però les xifres continuen sent una amenaça per a les butxaques familiars. En el conjunt del territori, la ràtio d’esforç financer per llogar es manté molt per sobre de qualsevol recomanació de salut econòmica, amb un 42%, superada només per Màlaga (46%). Fora de la ciutat, però, el mercat de compravenda és, encara, molt més amistós. Els tipus d’interès baixos i la transició progressiva cap a la propietat mantenen en un 20% la renda dedicada a pagar una hipoteca, ara clarament més econòmica que els arrendaments. El fenomen es repeteix a la demarcació de València, a on llogar pesa un 37% dels ingressos nets de les llars; però comprar, només un 20%. La crisi residencial, per la seva banda, no deixa respirar a la població balear; i l’esforç necessari per comprar un immoble fora de Palma és igual d’elevat que a la capital, un 46% dels ingressos disponibles.
Els experts d’Idealista identifiquen un causant clar del forat econòmic de l’habitatge, en línia amb els constructors i la resta del sector immobiliari: la “manca d’oferta”, asseguren, genera un “increment dels preus” que amenaça la capacitat de despesa i estalvi de les llars, i dispara el cost d’un sostre -ni tan sols un de digne- per sobre “dels límits recomanats pels experts” en el cas del lloguer, i també en la compra en bona part de les grans ciutats de l’Estat.
