La propietària d’un pis de la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona denuncia que els llogaters es neguen a abandonar-lo malgrat que el necessita per viure-hi. Segons ha explicat l’afectada a El contenidor del programa El món a Rac 1, va comunicar als actuals usuaris de l’immoble que haurien de deixar-lo el passat mes de març, després de divorciar-se del seu marit; en tant que el necessitaria per abandonar la residència que compartien. Havent-se consumit el termini estipulat de dos mesos, s’han negat a traslladar-se.
Segons ha explicat la víctima al programa de Rac 1, es tracta d’un habitatge que va heretar d’un familiar, i que va oferir mitjançant la Borsa d’Habitatge de Lloger de l’Ajuntament a la cerca de “certa seguretat” per a totes les parts implicades. Ara, però, s’ha trobat “desemparada”, en tant que els llogaters s’han negat a deixar l’immoble. Sis mesos després de la primera comunicació, es veu obligada a compartir pis amb el seu exmarit, amb qui no conserva “una relació massa bona”. “Visc una situació conflictiva, perquè tinc un fill amb discapacitat”, ha afegit.

L’Ajuntament se’n desentén
El mateix espai radiofònic ha demanat al consistori el seu posicionament i, segons han declarat, es renten les mans. L’Ajuntament assegura que, tot i que coneix del greuge que pateix la Núria, la borsa “només és un mitjà per relacionar propietaris i llogaters”. Asseguren, doncs, que es tracta d’un lloguer regular, emparat per la llei d’arrendaments urbans, talment com els del mercat obert. Sí que declaren haver oferit “alternatives” als llogaters, però les han rebutjat totes. L’única sortida per a la propietària, en aquest sentit, és la via judicial. La Núria ja ha encetat el procés, però aquest pot ser llarg i costós.
Més enllà de la negativa a abandonar l’immoble, la propietària denuncia el “maltractament” dels llogaters. Lamenta que han “tirat una paret” sense el seu permís per unir dues habitacions. “L’han empaperat tot de colors foscos”, critica també. En aquest sentit, ha assegurat sentir-se “desemparada”, perquè les administracions no han estat capaces de garantir el seu retorn a l’habitatge malgrat haver-lo registrat a la plataforma municipal.