Entre el boom urbanístic de la Barcelona olímpica i la Barcelona de la Covid-19 han passat trenta anys. I pel camí, dues crisis econòmiques –marcades per la confiança cega en el sector del totxo-, la de 1994, d’abast estatal, i la del 2008, mundial, que han ant minant el poder adquisitiu dels ciutadans. En aquest context, un dels indicadors que marca la salut social i econòmica d’una societat és la disponibilitat d’habitatge a preu assequible per als ciutadans a través del mercat públic d’habitatge de protecció social.
En aquests moments, Barcelona té en marxa o en procés de licitació 2.239 pisos, un “màxim històric” segons el consistori, que contrasta amb la trentena de pisos socials que té en marxa la Generalitat a la ciutat. Sigui com sigui, l’actual equip de govern d’Ada Colau s’ha compromès a tenir construïts 12.000 pisos socials el 2023. Però des que va començar el mandat el 2019, a la ciutat només s’ha iniciat la construcció de 881 habitatges protegits, dels quals s’han finalitzat 520, segons les dades que recull l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). De fet, l’històric de construcció de parc públic a Barcelona des de l’any 1992 xifra en 36.720 el nombre de pisos de protecció oficial finalitzats, i mostren que cal remuntar-se a l’any 2009 –l’any en què va esclatar la bombolla immobiliària- per trobar xifres de construcció de parc públic tan elevades com les que proposa el govern municipal actual, que equivalen a una mitjana de 3.000 habitatges per any.
2020: el cinquè any més fluix en protecció oficial en tres dècades
De fet, segons les dades de l’Idescat, aquest 2020 només s’han finalitzat 270 pisos de protecció oficial, una xifra influïda per la Covid-19, però encara superior a la registrada el 2019 (250 pisos acabats) i el 2018 (244 pisos). Va ser l’any 2013 el pitjor any per a Barcelona en construcció d’habitatge protegit, quan només es van finalitzar les obres de 172 pisos. A l’altra banda, el millor any de la ciutat va ser l’any 2000, quan es van posar a disposició dels ciutadans 4.945 pisos a preu assequible.
Del total dels 36.720 habitatges públics construïts a la ciutat, en la darrera dècada només se n’han fet, 5.999, el que representa el 16% del total. El gruix del parc es va construir entre el 1992 i el 2004, amb un repunt a l’avantsala de la crisi financera mundial arran de l’esclat de la bombolla del totxo (el 2008 es van acabar 3.550 habitatges, i el 2009, 3.470), després que entre el 2005 i el 2007 es registrés una frenada brusca amb només 2.100 pisos en tres anys.
