Les cares dels socis de l’habitatge cooperatiu Abril diumenge al matí eren de satisfacció. L’esmorzar reivindicatiu organitzat per la mateixa entitat ha pres un nou tarannà després que l’Ajuntament de Barcelona els hagi confirmat que en poc més de dues setmanes tindran el permís d’obra necessari per començar a construir el seu edifici. Feia un any i mig que l’esperaven, diuen els veïns, que ara respiren alleugerits sabent que, si res es torça, el Ple de divendres vinent donarà llum verda a la construcció i en 15 dies podran posar-hi fil a l’agulla. L’habitatge cooperatiu ha arribat per sumar una nova forma de crear habitatges assequibles. “L’edifici Abril és de cadascun dels veïns que hi viuran, mai serà d’una empresa privada i mai ningú podrà especular amb ell”, explica la Magalí Sirera, una de les sòcies de la cooperativa. La dinàmica és la següent: cada soci ha fet una aportació inicial per engegar el projecte, s’ha demanat finançament a bancs públics com l’ICO o l’ICF, i durant el que resta d’estança hauran de pagar un lloguer, força més baix del que dicta el mercat, per superar la hipoteca conjunta i les despeses de la comunitat.
La felicitat actual al projecte Abril contrasta amb un camí llarg i espinós, amb retrets creuats amb l’Ajuntament i acusacions al nou executiu socialista de posar bastons a les rodes. No és l’únic cas de característiques similars. L’Albert València és tècnic d’Acompanyament a Projectes de la Fundació Dinamo, que assessora aquestes construccions, i enumera mitja desena de construccions que també estan aturades per desavinences amb l’Ajuntament: el projecte Sotrac, que preveu aixecar 38 habitatges a la Bordeta, està aturat des de 2020 perquè el consistori, diu l’Albert, va cedir un conjunt de solars “que encara no tenien la reparcel·lació acabada”. Una situació similar a la del projecte Empriu, que enguany ha resolt els problemes burocràtics que arrossegava des de 2021. “Quan l’administració fa una transformació urbanística en surten noves parcel·les. En aquests casos, l’Ajuntament encara no havia formalitzat les noves parcel·les i tot i així les va cedir”, critica el tècnic. Un problema, insisteix l’urbanista, perquè sense la reparcel·lació adequada els Registres de la Propietat “et posen problemes”.
🔴Esmorzar reivindicatiu de la sectorial d’#HabitatgeCooperatiu de la @XES_cat per reclamar a @bcn_ajuntament🏛 que augmenti el nombre de solars del Conveni ESAL per fer lloguer social 📜🔑
— La Dinamo Fundació (@ladinamo_) May 21, 2024
✊Volem més sòl públic per construir habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona pic.twitter.com/Jo7RvMxUEJ
Altres projectes acompanyats per aquesta entitat, com el Ruderal, al barri de Vallcarca, o la Regadora, de Sant Andreu –59 habitatges entre els dos– també han tingut problemes burocràtics. Tot plegat podria posar en risc les construccions, segons apunten els tècnics de la Dinamo. Malgrat entendre els tràmits i les diferents fases burocràtiques, l’Albert recorda que moltes d’aquestes construccions han aconseguit finançament europeu, via Fons Next Generation, i que han d’acabar les obres el juny de 2026 si volen cobrar l’ajut. “O comencem al setembre o no arribarem a temps, perquè generalment les obres duren entre 20 i 22 mesos. I la UE ha dit que no pensa allargar terminis”, detalla el tècnic assessor. Segons les dades de l’Observatori de l’Habitatge Cooperatiu, en aquests moments hi ha 20 projectes en marxa a la ciutat de Barcelona, dels quals només 7 estan acabats i un més en construcció. Els 12 restants tenen el pressupost necessari, però estan a l’espera de concloure les gestions prèvies.
Els dubtes del PSC
La sensació entre les cooperatives és que el nou executiu liderat per Jaume Collboni no confia en elles. “L’Ajuntament ens diu que som lents, però ens donen els solars més problemàtics, amb problemes de gestió urbanística; amb les llicències ens fan la guitza durant molts mesos… La part que ens toca a nosaltres la complim i la complim a temps. Si no fem més, és perquè l’Ajuntament no ens cedeix solars i rellenteix els tràmits”, critica l’Albert València. L’urbanista insisteix que l’habitatge cooperatiu va a l’alça i que “hi hauria gent de sobres” per crear a Barcelona cooperatives noves “cada setmana”.
Una altra veu important del sector, l’associació Sostre Cívic, també reconeix que el nou govern “no està prioritzant” l’habitatge cooperatiu. “Ens arriben dubtes del PSC, que creuen que nosaltres som més lents que altres promocions. Però no és veritat. Hem demostrat, amb números, que no ho som més que les promocions privades o públiques”, diuen fonts de l’entitat a preguntes d’aquest diari. Menys taxatius que les altres associacions, des de Sostre Cívic prefereixen esperar per formalitzar una crítica explícita a la política d’habitatge de Collboni, malgrat assegurar que el nou govern genera la sensació que “no té clar” com encarar el problema de l’habitatge. “El que sí que és cert és que tot va més lent, en part, perquè Habitatge ja no és una regidoria sinó un comissionat. Ha baixat de rang”, matisen des de l’associació, que recorden que els socialistes van signar el conveni ESAL, que regula la cessió de solars a les cooperatives d’habitatge. “Nosaltres exigim que no faci marxa enrere. El van aprovar estant al govern i és un conveni vigent”, remarquen.
L’Ajuntament defensa el conveni
El conveni de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre (ESAL) recull una primera fase “d’assignació de sòls i finques” amb un sastre edificable de 35.148,28 m², sobre els quals es preveu la “construcció i rehabilitació aproximada” de 419 habitatges. Ara bé, el que demanen les entitats és que l’Ajuntament implementi la segona part del conveni, que preveu “la construcció i rehabilitació estimada de 1.000 habitatges en deu anys, en una proporció estimada d’un 60% destinat al lloguer i un 40% al cohabitatge”. Des del sector lamenten que l’executiu encara no hagi incorporat cap solar nou al conveni durant el present mandat.
Fonts municipals responen al TOT Barcelona que el conveni “és vigent” i que el govern actual té el compromís “d’executar-lo completament”. Des del Comissionat d’Habitatge defensen que “s’han iniciat els tràmits” per incorporar solars “per a cent habitatges més”. Respecte als projectes en marxa –inclou 16 sòls assignats a entitats, que fan 600 habitatges–, el consistori detalla que 4 promocions ja tenen la llicència concedida, 2 més se’ls ha assignat el dret a superfície, i que les 10 restants estan pendents d’algun tràmit; d’aquestes deu, n’hi ha 7 que estan a l’espera que el Plenari de Barcelona aprovi el tràmit.
Aquestes mateixes fonts reconeixen que hi ha solars disponibles a Barcelona, però que abans de cedir-los s’han d’adequar, i recorden que el conveni ESAL és només una de les tres estratègies que té en marxa l’executiu de Jaume Collboni per crear habitatge a Barcelona. També recorden que l’Ajuntament està compromès amb la promoció directa de l’Institut Municipal de l’Habitatge i que ha arribat a un acord amb la Generalitat perquè l’Incasòl construeixi en sòl cedit per l’Ajuntament. Un acord, però, que sense pressupostos a l’altra banda de Sant Jaume queda en paper mullat.
