Aquest dissabte comença una nova vida pels veïns i veïns de La Chalmeta, un bloc de 32 pisos dedicat a l’habitatge cooperatiu. Aquest cap de setmana han pogut inaugurar l’edifici on viuran, situat al barri de la Marina del Prat Vermell. Es tracta d’un bloc on els inquilins no són ni llogaters ni propietaris del seu pis, sinó cooperativistes. Això significa que fan ús d’un espai que mai serà seu. A canvi, tenen garantida l’estabilitat residencial per un termini de 75 anys, és a dir, fins a esgotar la seva trajectòria vital. D’aquesta manera, estan segurs de poder quedar-se tota la vida al mateix lloc, si ho desitgen, pagant un preu inferior al preu del mercat immobiliari privat, destinat a costejar el cost de l’obra.
La Chalmeta és la quarta promoció d’habitatge cooperatiu que s’alça a Barcelona impulsat per l’Ajuntament i delegat en diferents cooperatives. Aquesta darrera porta el nom de la cooperativista i socialista Micaela Chalmeta (1858-1951) i ha estat feta per la cooperativa Llar Jove en un sòl de titularitat municipal. Juntament amb les promocions de Princesa, a Ciutat Vella, La Borda, a Can Batlló -districte de Sants-Montjuïc- i La Balma, al Poblenou, ja hi ha 85 famílies que viuen en habitatges d’aquestes característiques.
Els veïns i veïnes de la Marina del Prat Vermell que han estrenat casa ha celebrat la gesta amb una festa i tallers infantils, on també s’hi han vist representants polítics com Marc Serra, regidor del districte de Sants-Montjuïc, que acull La Chalmeta.
Model en creixement
Les previsions és que aquest model d’habitatge continuï creixent, perquè en aquests moments es troben molt a prop del final de les obres dues promocions més, com són La Xarxaire, a la Barceloneta, i la de Pla de Cirerers, a Nou Barris, que plegades sumen 37 habitatges més, indica l’Ajuntament aquest dissabte, a través d’un comunicat. En la mateixa línia, el consistori ha assignat nou solars més a diferents cooperatives, que es convertiran en nou edificis d’habitatge cooperatiu més que aplegaran un total de 195 pisos, que s’afegiran al parc social d’habitatge de què disposa la capital.
“El model de cohabitatge que impulsa l’Ajuntament es caracteritza per la vida comunitària i l’autoorganització de les persones que integren les cooperatives, intervenint en la presa de decisions ja des del primer moment en què es projecta l’edifici”, explica el consistori. “Amb aquest model, els socis i les sòcies són també veïns i veïnes, i després d’una aportació anual paguen una quota per l’ús de l’habitatge”, afegeix. En aquesta línia, cal assenyalar que l’Ajuntament de Barcelona no perd mai la titularitat del sòl, de manera que la qualificació d’habitatge protegit és permanent i s’evita tota opció en què els habitatges es privatitzin.
Des de finals de 2020, el consistori, a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació, i les entitats sense ànim de lucre del sector de l’habitatge social i cooperatiu tenen un conveni per tal de tramitar i agilitzar els processos d’assignació de sòl. Aquest conveni té un abast de 1.000 habitatges que s’hauran de construir o rehabilitar en sòl i edificis de titularitat municipal, “el 60% del qual seran de lloguer social i assequible, i el 40%, cohabitatge”, xifra l’Ajuntament.
