L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un centenar de pisos, majoritàriament repartits en tres finques senceres, però també en immobles aïllats; ha comprat tres solars i s’ha fet amb un edifici de la Via Laietana. Aquest és el balanç en matèria d’habitatge que ha fet de l’any passat l’executiu de Jaume Collboni aquest divendres. Una sèrie d’adquisicions que amb què l’Ajuntament confia sumar, entre noves adquisicions i futures construccions, un total de 296 pisos a la ciutat de Barcelona.
Entre els habitatges adquirits apareixen els 26 immobles de la Casa Orsola, comprats a mitges amb la Fundació Hàbitat 3 després de les nombroses protestes contra els desnonaments que hi havia previstos. També n’hi ha una quarantena més adquirits a la immobiliària Building Center, propietat de CaixaBank, ha apuntat el consistori. Per a totes aquestes operacions s’han destinat un total de 21,71 milions d’euros, segons les xifres desgranades pel mateix executiu.
Respecte dels solars, l’Ajuntament ha adquirit un terreny fins ara de la Sareb al carrer de l’Escolapi Càncer, al barri de Torre Baró, per 1,8 milions d’euros. També ha comprat un terç d’un solar del carrer de Roc Boronat, al Poblenou, per un milió. Finalment, ha ampliat uns terrenys que tenia al carrer de Juan de Seda, al barri de Sants, per poder triplicar la capacitat de construcció, de 26 a 70 habitatges, segons els seus càlculs.
La preocupació per l’habitatge escala
L’executiu de Collboni parla d’“inversió rècord” i d’”acceleració de les polítiques d’habitatge”, just quan els barcelonins situen la crisi de l’habitatge com a principal preocupació esmentada en el baròmetre després d’anys en què la inseguretat i la neteja monopolitzaven les dues primeres posicions. El 32% dels ciutadans diuen ara que l’habitatge és el problema principal de la ciutat. En aquests moments, el parc públic d’habitatge de Barcelona disposa de 13.000 pisos.
Tot plegat, en un mandat en què l’executiu ha enfortit la normativa de tempteig i retracte i ha fracassat en l’intent de revisar l’ordenança que obliga les promotores privades a destinar un 30% de les construccions i grans reformes a habitatge públic. Una fórmula impulsada per l’executiu de Colau, amb el suport també del mateix Collboni i CIU, però que no “ha donat els resultats esperats”, segons l’ara alcalde. Junts demanava incloure una rebaixa de l’IBI en les negociacions i els Comuns han acusat Collboni de voler desvirtuar el sentit original de la norma. Per ara, tot continua igual.
