El primer tempteig dels Comuns al govern municipal per impulsar la prohibició de les compres especulatives, condició que els de Janet Sanz han posat sobre la taula per aprovar el pressupost, ha trobat una declaració d’intencions de l’executiu nítida en el contingut, però reservada en les formes. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha deixat clar que “el diagnòstic és compartit”, però ha avisat que han de treballar la regulació “amb rigor tècnic, seguretat jurídica i amb els aliats que calgui”.
L’executiu ha votat a favor de la proposició dels Comuns, que prèviament han defensat que nous informes exposats en el marc del Pla Estratègic Metropolità avalen la mesura, que BComú vol activar des de l’administració local. “Està tot estudiat i analitzat, el marc jurídic ens ho permet, i hem de ser valentes”, ha defensat Sanz, posant d’exemple la regulació d’hotels que l’executiu d’Ada Colau va liderar al centre de la ciutat. “Necessitem un pla urbanístic, com es va fer amb el PEUAT, que també ens deien que no es podia. Ara és el mateix, en sis mesos es pot prohibir la compra especulativa si hi ha voluntat política”, ha afirmat.
Debat sobre la seguretat jurídica de la mesura
Laia Bonet, que en aquesta ocasió no ha deixat anar cap indici de crispació ni crítica als Comuns en la seva intervenció, ha afirmat que estudiaran l’informe tècnic que ha exposat la formació de Sanz, però ha demanat “fer-ho bé” perquè els tribunals “no rebreguin la mesura”. D’aquesta manera, el PSC torna a parlar de “seguretat jurídica” per distanciar-se dels Comuns, a qui els socialistes –i altres grups– han acusat en més d’una ocasió de no actuar amb aquesta responsabilitat.
En aquesta ocasió, ha estat ERC qui ha sentenciat, malgrat votar-hi a favor, la proposta dels Comuns. “L’instrument que ens proposen no té base legal”, ha dit Eva Baró. La republicana ha defensat el seu “vot escèptic” remarcant la necessitat de frenar els especuladors a la ciutat, però ha demanat impulsar la regulació amb una “fortalesa legal i jurídica” que l’Ajuntament “no té per si sol”.
En aquest sentit, ERC –i el PSC de manera menys vehement– ha situat la pilota a la teulada del Parlament. “Caldria modificar, entre altres, la llei d’urbanisme de Catalunya”, ha apuntat Baró agafant-se a les conclusions del mateix informe a què feia referència Sanz. La presidenta de BComú li ha respost que el grup parlamentari dels Comuns “ja ha registrat una iniciativa legislativa al Parlament”. Mentre ERC ha acusat BComú de “voler començar la casa per la teulada”, Sanz ha defensat que, si no s’haguessin fet bé les coses, “ni hi haurà 30% ni PEUAT” ara mateix a la ciutat.
Junts critica els efectes del 30%
La prohibició de les compres especulatives no ha obtingut l’aval, com era d’esperar, de Junts, PP i Vox, amb una política d’habitatge contrària a la dels Comuns. El regidor juntaire Damià Calvet ha citat la llei de regulació dels lloguers, impulsada pel govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz a Madrid, com una de les responsables dels problemes “devastadors” que han aparegut al mercat residencial els darrers anys. “No van parar a mirar les causes de la limitació de preus, com jo és la manca d’oferta que han provocat, vostès mateixos, amb el 30%”, ha manifestat. Junts i PSC van negociar una modificació de la mesura, però van trencar la negociació abans de l’estiu passat.
El PP i Vox també ha criticat la llei, en aquest cas, afegint-se alhora al debat sobre la manca de seguretat jurídica. Els populars han tret a la llum algun revés judicials que hi ha hagut contra l’obra de Colau i ha assegurat que polítiques d’habitatge dels Comuns, també la prohibició de compres especulatives, aconsegueixen que Barcelona “sigui una ciutat cara, tancada i inaccessible”.
