“Fa tres anys i mig que l’Ajuntament va comprar l’edifici i això segueix sent una ruïna”

Els veïns de tres finques del carrer Lancaster denuncien tota mena de deficiències i manca de respostes del govern municipal

Els veïns de tres edificis del carrer Lancaster –propietat de l’Ajuntament de Barcelona des de fa tres anys i mig– juguen a una mena de concurs de la ruïna en què cadascun dels participants comenta una deficiència de la finca i, tot seguit, l’altre ja en té una de nova preparada. “L’incendi de l’agost que ens va deixar setmanes sense llum”. “El despreniment de la façana que va acabar amb la canonada de les aigues residuals trencada”. “L’escletxa que travessa una paret i m’inunda l’habitació cada vegada que plou”. “La plaga de xinxes que vam tenir aquest estiu”. Les queixes se solapen en una trobada ràpida a l’escala de l’edifici. La conclusió, al capdavall, és que res no ha canviat gaire des que el govern municipal va comprar la finca. Tenen una promesa de rehabilitació damunt la taula, però rondinen perquè mai no acaba d’arribar. L’espera s’ha eternitzat gairebé el temps que dura un mandat.

Fonts del govern municipal, però, asseguren a aquest diari que el compte enrere per a la solució definitiva s’activarà les pròximes setmanes. Està previst que durant el primer trimestre de 2021 es liciti el projecte que farà una millora de cap a peus dels tres edificis. Serà una obra de rehabilitació integral i necessitarà que els veïns siguin reallotjats. En són 42, segons el recompte dels inquilins.

Això planteja un repte a l’administració, que haurà d’estudiar com aporta un nou habitatge adequat a aquest gruix veïnal mentre durin les obres. “Els treballs s’acompassaran d’acord amb el reallotjament de les unitats de convivència que viuen a l’edifici”, apunten des de l’Ajuntament. Amb tot, el consistori preveu que sigui a principis de l’any 2024 quan s’entreguin les claus dels nous pisos als llogaters, set anys després de l’adquisició municipal.

Moure el llit per poder dormir

Es tracta de les finques número 7, 9 i 11 del carrer de Lancaster, al Raval. El primer govern d’Ada Colau les va comprar l’estiu del 2017 –en ple boom del turisme i l’especulació del lloguer a Ciutat Vella– per evitar que una gran immobiliària les adquirís i n’expulsés els llogaters. L’operació municipal no va poder incloure un bloc adjacent, el del número 13, i actualment, segons els veïns, no hi queda cap llogater històric perquè la nova propietat, MK Premium, els va fer fora a tots.

Un altre espai degradat a les zones comunes dels edificis municipals de Lancaster / Jordi Play

Així i tot, la vida als pisos municipals tampoc no ha estat un camí de roses, des de llavors. Una de les veïnes que pateix amb més intensitat les mancances estructurals de l’edifici és Ángeles Pradas. Té 62 anys i en fa 34 que viu a l’edifici. Ha vist créixer els seus quatre fills en el mateix pis. Ara està en ERTO perquè el restaurant on treballa des de fa 25 anys com a ajudant de cuina no ha recuperat l’activitat suficient per reincorporar-la.

I a casa, quan plou, ha de moure el llit per poder dormir tranquil·la. “Aquest estiu va ser el súmmum del desastre. Entre l’incendi que ens va deixar sense llum i les xinxes, va ser insuportable. Durant la plaga, vaig acabar dormint amb la llum oberta i una tovalloleta per anar matant els bitxos que anaven apareixent”, recorda la dona.

L’habitació de l’Ángeles, que ha de moure el llit quan plou per estar-se tranquil·la / Jordi Play

El problema dels insectes el van solucionar els serveis municipals en pocs dies, però els veïns estan convençuts que va ser una conseqüència més de la deixadesa general en què estan immersa la finca. “Fa tres anys i mig que l’Ajuntament va comprar l’edifici i això segueix sent una ruïna. Quan ho vam saber, que compraven, estàvem encantats. I encara tenim esperança, eh? Però es fa difícil no tenir cap idea clara de què hi faran o quan passarà”, rondina Pradas.

Ángeles Prada entrant al seu pis, al carrer Lancaster / Jordi Play

Habitatges tapiats i estudis de 20m2

Recórrer les escales d’aquests tres edificis implica fer un tour per la deixadesa immobiliària més evident. Els quadres de llums estan oberts i els cables pengen. Les parets estan bufades i la pintura, esquerdada. Les finestres han quedat sense vidres –i els veïns els han substituït amb cartons. Temps enrere, també van haver-hi narcopisos.

L’escala d’un dels edificis municipals de Lancaster, esmicolada en alguns punts / Jordi Play

Ara, de fet, almenys tres habitatges de les finques estan buits i tapiats amb portes blindades. Són pisos municipals de lloguer social que segueixen buits perquè s’està esperant a convertir-los en un habitatge digne, indiquen fonts de l’Ajuntament. Després de la reforma, es destinaran a famílies en situació de vulnerabilitat.

Un dels pisos municipals buits, mentre esperen la reforma integral / Jordi Play

A la part superior de les finques hi ha els estudis, una mena de pisos de 20 metres quadrats en què alguns veïns s’ho han manegat per fer-hi un habitatge. En un d’ells hi viu el Jesús, que és artista. Ha trobat espai per guardar algunes creacions embolcallades amb forma de tub, però són un succedani d’allò que voldria. “Al meu pis anterior, al Guinardó, podia pintar a escala real amb llenços de dos per dos. Ara ho he fer en digital perquè no tinc espai. I després imprimir-ho”, relata.

El seu llit és un matalàs que durant el dia queda recolzat, en paral·lel, contra la paret. A la mateixa habitació hi ha un escriptori on té l’ordinador i la càmera de fotos. La resta de l’habitatge consta d’un lavabo minúscul i un petit racó que dona a l’exterior amb l’espai just per tenir quatre plantes –sense test– i estendre la roba.

El Jesús a l’habitació on dorm, llegeix i treballa / Jordi Play

El Jesús no té ni idea de què implicarà la renovació de l’edifici, però desitja que es tradueixi en una mica més d’espai per fer el seu dia a dia. L’Ángeles no ho veu gens clar. “Per fer-ho bé, jo crec que haurien de tirar tot a terra i construir-lo de nou. Però vaja, que jo l’únic que demano és que facin el que facin, pugui tornar a casa meva”, es conforma la veïna.

Vista de la façana posterior de les finques municipals de la Lancaster, des del Palau Güell / Cedida

Nou comentari