Diferents col·lectius veïnals i activistes han avisat que el problema del mercat residencial pot créixer els pròxims anys amb la desqualificació d’un bon grapat de pisos que passaran al mercat lliure. Segons les dades recollides en l’estudi SOS habitatge. Anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal, elaborat per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) amb dades públiques i peticions de transparència, el 25,3% dels habitatges protegits deixaran d’estar-ho entre aquest mandat i el que ve.
L’any passat van caure del mercat protegit el 2,8% dels habitatges i els pròxims dos anys –el que queda per a les eleccions municipals del 2027– es desprotegirà un 4% més. L’estudi alerta que la tendència s’incrementa el pròxim mandat: només el 2029, un de cada deu pisos protegits perden la qualificació, una xifra que augmenta a dos de cada deu (18,5%) si sumem tot el mandat vinent. Si s’amplia el radi d’estudi als pròxims 40 anys, gairebé la meitat dels pisos de protecció (7.674 habitatges, el 48% del total actual) estan amenaçats.
“Aquesta reducció progressiva del parc d’habitatge protegit representa una amenaça greu per a la garantia d’accés a un habitatge assequible a la ciutat”, alerten els impulsors de l’estudi. Des del 1995 fins al 2016, el ritme de qualificació va experimentar un creixement constant, amb un augment progressiu en el nombre d’habitatges qualificats. Tot i això, avisen, l’any 2016 es va produir una aturada en aquesta tendència i des d’aleshores “no s’han registrat noves qualificacions d’habitatges en règim de venda, i el nombre total de qualificacions anuals ha disminuït de manera significativa i s’ha situat per sota dels 150 habitatges fins a l’any 2023”.
L’estudi preveu una “pèrdua superior o propera al 50% del parc públic” en “diversos districtes” i avisa que l’impacte serà “desigual entre territoris”. Entre els districtes més afectats per la pèrdua de qualificació d’habitatge protegit (Sant Martí, Sant Andreu i Sants-Montjuïc), hi ha aquells barris que presenten una reducció significativa d’habitatge públic, que ara creix mitjançant grans promocions al Poblenou, Trinitat Vella i la Marina del Prat Vermell, sobretot. Les conclusions apunten que les zones més cèntriques no tenen habitatge protegit. Ni tampoc s’hi projecta. Tampoc se’n fa en barris amb rendes “més altes”, amb el Poblenou com a única excepció.
En aquest sentit, els impulsors de l’estudi remarquen que el centre de Barcelona té preus de lloguer disparats i poques alternatives al mercat lliure. En aquest sentit, la portaveu de la Comissió d’Urbanisme de la FAVB, Lisa Marrani, demanava durant la presentació de l’informe “impulsar instruments normatius” que garanteixin la permanència de l’habitatge protegit, però sobretot actuar “de forma urgent” i de forma “més equilibrada entre els districtes”.
Problema social i polític
Les dades sumen arguments als analistes que veuen la crisi de l’habitatge com un dels cavalls de batalla política del que queda de mandat i de la pròxima campanya electoral per les municipals. Aquest any, l’executiu de Jaume Collboni ha instaurat en els seus discursos el mantra “drets als barcelonins i barcelonines a quedar-se a Barcelona”, un missatge que, segons els experts consultats per aquest diari la setmana passada, pretén apropar el PSC al votant “moderat” que veu per primera vegada en molt de temps l’habitatge com un problema.
Les xifres en detall del darrer baròmetre municipal confirmen aquest problema. La crisi residencial és ja el primer problema en vuit dels deu districtes de Barcelona i les zones que més neguit expressen al respecte són Gràcia i Horta-Guinardó, districtes fins ara amb una classe mitjana consolidada. En aquests districtes, el 44,7% i el 39,7% dels residents veuen l’accés a l’habitatge com a problema principal de la ciutat. En el cas de Gràcia són 20 punts percentuals més que a inicis de mandat i en el cas d’Horta-Guinardó, 25 punts més. Altres districtes similars, com les Corts, la preocupació per l’habitatge s’ha doblat en dos anys, del 14,8% al 31,9%.
Aquests dos districtes també són, paradoxalment, dos dels que més habitatge protegit perdran. Les Corts és el districte amb menys pisos de protecció no permanent –és a dir, que poden passar tard o d’hora al mercat lliure– amb el 57,29% dels pisos que consten a la seva borsa. Gràcia en té uns quants menys, però la xifra és igualment significativa: el 46,60%. Segons l’estudi de la FAVB, els altres districtes més perjudicats són Sant Martí (54% de pisos no permanents), Sarrià-Sant Gervasi (53%), Sant Andreu (52%), Nou Barris (53%) i Eixample (48%).
