L’Ajuntament de Barcelona estaria aplicant un canvi de normativa que endureix les condicions per empadronar persones vulnerables. Així ho denuncien diverses entitats socials, que alerten que aquesta modificació del reglament afecta principalment tots aquells ciutadans que actualment estan empadronats en locals d’associacions o col·lectius.
Segons informa TV3, des d’aquest mateix mes de febrer, el consistori barceloní està començant a donar de baixa del padró municipal totes aquestes persones que per raons diverses constaven al registre com si visquessin en un local o establiment de la ciutat. Això obligarà els afectats a tornar a fer els tràmits per empadronar-se, unes gestions força complexes en casos de vulnerabilitat extrema com els dels sensesostre, que es veuen forçats molts cops a canviar d’ubicació, i que podrien deixar en l’aire processos de regularització que ja estan en marxa i que depenen d’aquest padró per poder tirar endavant.
En aquest sentit, l’opció que posa sobre la taula l’executiu encapçalat per Jaume Collboni és optar a l’empadronament sense domicili fix. Ara bé, entitats com Stop Sida o la Fundació Arrels remarquen que aquest reconeixement depèn d’un informe de coneixement de residència (ICR), un document que efectivament acredita que la persona viu a la ciutat, però els tràmits del qual poden trigar fins a vuit mesos, una eternitat en casos de vulnerabilitat extrema com els que tracten aquestes associacions. Des del consistori insisteixen que han millorat el circuit destinat a facilitar l’empadronament habilitant fins a 48 centres de serveis socials on es poden fer aquests processos.
Les darreres dades sobre el padró barceloní
Aquestes denúncies per l’enduriment del padró arriben pocs dies després que l’oficina estadística de l’Ajuntament fes públics els resultats del darrer estudi del cens del Departament d’Estadística i Difusió de Dades, que apunten que la població barcelonina nascuda a l’estranger multiplica per set la que hi havia l’any 2000, ara fa un quart de segle. Llavors, apunta el document, residien a la capital del país poc més de 74.000 persones foranes; mentre que, a finals del 2024, s’apropen a les 573.000 persones empadronades. Del total de la població, segons el mateix estudi, el 33,6% de la població que habita a Barcelona va nàixer fora de les fronteres de l’Estat, pel 46,1% de persones provinents de la mateixa capital. La resta del Principat aporta poc menys del 7% de la població, mentre que els ciutadans nascuts a altres parts de l’Estat suposen un 13,4% del total.
