El centre de Barcelona s’ha trobat aquest matí un ampli dispositiu d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, però, al contrari del que ha passat els últims dies, no tenien res a veure amb les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. Hi eren per un altre motiu, molt més enquistat. Un desallotjament. El cos català s’hi ha desplegat com a policia judicial i ha dut a terme la voluntat de la propietat i el secretari dels jutjats, que han insistit en què es tirés endavant amb el procés. La dona expulsada del pis es diu María Josefa i té 76 anys, expliquen del Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dret.
Activistes de la plataforma veïnal van conèixer el cas fa poques setmanes i avui han intentat aturar-ho amb una concentració a la porta de l’edifici del número 662 de la Gran Via de les Corts Catalanes, a la cruïlla amb Roger de Llúria. Denuncien que la propietat, l’empresa Fisarentals, no ha volgut aturar el procés tot i les seves reiterades peticions. A més, assenyalen que “la majoria de pisos de la finca d’aquesta dona són pisos turístics i no es tracta de cap petit propietari”, puntualitzen fonts de l’entitat pro-habitatge.
El problema de fons, però, és que l’empresa propietària assegura que la María Josefa no viu al pis on tenia el contracte de renda antiga. Tanmateix, la dona de 76 anys insisteix que sí que ho fa, i “va arribar a guanyar el primer procés judicial quan la intentaven fer fora”, expliquen des de la plataforma. La companyia, però, va recórrer la sentència i es va acabar ordenant el desallotjament. En aquest sentit, fonts de Fisarentals detallen que en el segon procés judicial, que va arribar a l’Audiència Provincial de Barcelona, es va considerar acreditat que “la dona no utilitzava aquell pis com a domicili habitual almenys durant un any”. Així, quan els tres magistrats de l’audiència
El cas implicaria l’existència d’una masia de la qual la María Josefa és propietària parcial. Aquí és on divergeixen els relats. Els activistes insisteixen que la finca està en situació d’infrahabitatge. En canvi, fonts de la propietat asseguren a aquest diari que la dona ha estat vivint des de fa molt de temps en aquella masia de Breda i que, per tant, “s’ha demostrat que no feia un ús adequat del contracte de renda antiga i, per tant, es va contemplar la ressolució de contracte”. En aquest sentit, com consideren demostrat amb l’última sentència que la dona no vivia allà, defensen que això “no és un desnonament”.
Des de l’Ajuntament reconeixen que es tracta d’un cas “complex” i apunten que a ells també els consta que la dona “no resideix de forma habitual a l’habitatge objecte del llançament”. A més, té “altres propietats”, apunten. Un d’ells seria la masia en mal estat i l’altre, un immoble habitat. Per això els concentrats que li feien costat defensaven que es pugués quedar pis de la Gran Via. Finalment, però, no ha estat possible.
Per últim, els joves que han protestat aquest matí contra el desnonament de la María Josefa critiquen també el tracte rebut per part dels Mossos. “Ens han dit que ens arribarien multes per tot de motius. Per desobediència, per faltar-los el respecte… Pel que han volgut, vaja”, protesta una de les implicades. Fonts dels Mossos d’Esquadra, però, eviten entrar-hi en aquests aspectes i es limiten a apuntar que els activistes han mantingut la protesta després que s’arribés a un pacte entre la dona, els representants municipals i la propietat per completar el desallotjament. Li han donat tres mesos de marge perquè reculli tot el que necessita del pis.
