Els jutges de Barcelona pacten una aplicació de mínims del decret antidesnonaments

Qüestionen que la Generalitat tingui competències per incidir en les normes processals que els afecten i insinuen que hi ha d'intervenir el TC

El nou decret llei antidesnonaments, aprovat el 3 de novembre pel Govern català, va desconcertar molts jutges a l’hora de tractar desnonaments de grans tenidors. Els magistrats tenen dubtes sobre la constitucionalitat de la norma i feien interpretacions variades sobre com aplicar-la. Aquest divendres s’han reunit per pactar una mateixa forma de procedir i exposen que faran una “interpretació restrictiva de les normes processals contingudes en el decret llei” ja que consideren que té “caràcter de
excepcionalitat” i per “les limitacions competencials que la Generalitat de Catalunya té en matèria processal”.

L’acord de la Junta Sectorial dels Jutges de Primera Instància de Barcelona, difós aquest dissabte pel Col·legi d’Advocats, no és vinculant però “mostra el parer majoritari dels magistrats” i té per objectiu “reduir els litigis i introduir més seguretat jurídica, segons diuen els propis jutges. El primer que fan en el text aprovat és alertar que veuen en el decret “molt seriosos dubtes de constitucionalitat” perquè “introdueix normes de caràcter processal, en regular de manera expressa la interrupció i suspensió de procediments judicials”. Fins i tot asseguren que, en alguns apartats, el decret llei català “no sembla fonamentar-se, ni tan sols remotament” en les competències de la Generalitat. De fet, insinuen que podrien plantejar-se qüestions d’inconstitucionalitat, que és el canal que tenen els jutges per demanar al TC que es pronunciï quan creuen que una norma no s’ajusta a la carta magna espanyola.

Malgrat tot, accepten aturar aquells desnonaments de persones vulnerables que viuen en immobles de grans propietaris quan aquests no els hagi presentat una oferta de lloguer social. Això sí, rebutgen entrar a valorar si la proposta és necessària o no, ni tampoc si l’absència d’oferta és sancionable. A més, hauran de ser les parts litigants les que demostrin si l’executant és un gran tenidor i només accepta buscar d’ofici la informació si la família vulnerable no està personada al judici amb advocat i procurador. Per altra banda, la condició de vulnerabilitat haurà de ser acreditada amb informes dels Serveis Socials.

Comentaris

    Cara al sol 28/11/2020 8:29 pm
    Si els jutges volen fer política, per què no es presenten a les eleccions?? ... ah, calla! que ja hi són representats!! (PP; Colono's i Vox), ells només fan de tercera pota retallant allò que els demés fan i que no agrada als hereus del Caudillo

Nou comentari