El 46% de les mudances que s’han produït en llars de lloguer són “producte d’un desnonament invisible”. És una de les principals conclusions d’una enquesta realitzada el 2019 majoritàriament a Barcelona, però també en altres municipis metropolitans, per La Hidra Cooperativa, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB), en col·laboració amb el suport del Sindicat de Llogateres i Llogaters. Els principals motius de canvi que inclouen com a desnonament invisible són la pujada del preu de lloguer, la no renovació del contracte sense justificació o condicions deficients de l’habitatge. L’estudi mostra que la inseguretat residencial afecta la salut de les persones, sobretot de dones i infants.
L’informe Impactes socials del mercat de lloguer. Enquesta sobre les condicions de vida de la població llogatera a Barcelona i l’àrea metropolitana, que analitza el període 2014-2019, vol aportar llum sobre les mudances no desitjades, que és el que s’ha començat a denominar com a ‘desnonament invisible’. Els motius de trasllat que inclou l’informe en aquesta categoria són canvis voluntaris però motivats per condicions físiques deficients de l’habitatge, així com canvis obligats perquè l’arrendador decideix acabar o no renovar el contracte sense justificació o decideix en absència de contracte i per dificultats financeres de l’arrendatari a causa de l’increment del cost.
Desnonaments fora de les estadístiques
“Per què ho denominem desnonament invisible? No és una categoria científica, tot i que nosaltres li volem donar aquest rang. És una categoria, com moltes vegades passa en les ciències socials, que va començar als carrers i també als mitjans de comunicació per referir-se a les expulsions que no arriben amb una ordre judicial, és a dir, no hi ha hagut un impagament i que no queden registrades a les estadístiques. L’estudi obre un camí per analitzar els desnonaments invisibles amb dades”, ha afirmat en la presentació de l’informe Jaime Palomera, investigador de La Hidra i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i també membre del Sindicat de Llogateres i Llogaters.
L’informe, a partir d’una mostra de 2.020 enquestes completades a través d’internet, indica que la meitat de les llars ha patit assetjament domiciliari, concepte recollit a la Llei del Dret a l’Habitatge del 2007. El 45% de les llars enquestades han patit la negativa del propietari a reparar deterioraments importants; el 13%, l’abandonament de l’escala o zones comunes; l’11%, amenaces, enganys i pressions psicològiques i el 8%, l’augment il·legal del preu del lloguer durant el contracte. L’estudi mostra que el 80% de les persones destinen més del 30% dels ingressos al lloguer –xifra recomanada– i alerta que això deriva en un estrès financer. La meitat de les llars hi destinen entre el 30% i el 50% dels seus ingressos i el 29%, més del 50%. Segons l’enquesta, una de cada cinc llars comparteixen l’habitatge per pagar el lloguer. Tot i això, la taxa d’impagaments és baixa: el 93% de les llars afirma no haver deixat mai de pagar el lloguer.
Problemes de salut
L’informe també analitza com afecta la inseguretat residencial en la salut percebuda de les persones. L’enquesta mostra que el 24% de les dones i el 17% dels homes que tenen un estrès financer elevat –destinen més del 50% dels ingressos al lloguer– declara tenir una salut percebuda regular o dolenta. Aquestes xifres disminueixen fins al 13,5% en les dones i al 13% en els homes quan l’estrès és moderat i a menys del 10% quan no en pateixen –quan destinen fins al 30% dels ingressos al lloguer–. L’estudi també apunta que els infants de famílies que van declarar que es veurien obligades a canviar d’habitatge en el proper mig any presenten una pitjor salut percebuda.
Palomera ha afirmat que una de les principals conclusions de l’informe és que “en les condicions actuals, viure de lloguer és sinònim de vulnerabilitat”, sobretot per la inseguretat residencial. El 65% de les llars enquestades afirma haver canviat d’habitatge almenys una vegada entre el 2014 i el 2019. Més de la meitat fa menys de tres anys que viuen al mateix habitatge i sis de cada deu indiquen que canviaran de casa o bé no saben si viuran en el mateix habitatge en els propers sis mesos.
La mitjana d’edat de les persones enquestades és de 38 anys i la majoria tenen treballs qualificats i estudis superiors o universitaris. Aquesta radiografia porta els investigadors a afirmar que “el mercat de lloguer no genera precarietat només en els col·lectius més desafavorits, sinó en el conjunt de la població que viu de lloguer”. Els responsables de l’informe demanen canvis legislatius que dinin seguretat de tinença, amb lloguers renovables de forma automàtica si no hi ha cap causa justificada. També demanen regular el mercat de la intermediació i reforçar el paper de les organitzacions que promouen els drets de les persones que viuen de lloguer.
