La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha fet pública aquest dimarts una sentència que confirma l’anul·lació de la taxa de l’Ajuntament de Barcelona que gravava els pisos buits. Els magistrats confirmen el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) que el juliol del 2017 ja va deixar sense efectes aquests gravàmens perquè considerava que el consistori no tenia competències per regular aquesta qüestió. Com el TSJC, el Suprem conclou que la taxa no es pot enquadrar “en cap dels serveis o activitats” de la Llei d’Hisendes Locals, i la Llei de l’Habitatge del 2007 de Catalunya “no atorga les competències municipals que invoca l’ordenança fiscal”.
El Suprem dóna la raó d’aquesta manera a la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, S.A. (SAREB) –conegut com el banc dolent– que el 2016 va interposar recurs contra l’ordenança municipals que regulava la taxa de pisos buits i que ja va aconseguir que el TSJC fallés a favor seu. Així, els magistrats desestimen el recurs presentat per l’Ajuntament de Barcelona, que adduïa que la sentència del TSJC vulnerava la Llei reguladora de les Hisendes locals i la Llei del Règim Especial del Municipi de Barcelona.
Fonts municipals consultades per aquest diari han reaccionat a aquesta sentència i han lamentat que el Tribunal Suprem “no entri al fons de la qüestió” i es limiti a ratificar l’anul·lació de la taxa sense analitzar la interpretació de la normativa de la Generalitat, que és qui té competències exclusives en relació als pisos buits, segons va dictaminar TSJC. Com la proposta del govern de Colau va quedar en suspens quan es va impugnar, les mateixes fonts assenyalen a aquest diari que no hi ha cap devolució pendent.
Segons el Suprem, l’Ajuntament de Barcelona ni pot aprovar disposicions de caràcter general en aquesta matèria ni té competències sobre l’activitat que gravava la taxa. El motiu, en base a la sentència, és que les taxes “han de complir el principi de legalitat tributària” i el tribut de l’ajuntament de Barcelona “no es pot enquadrar en cap dels serveis o activitats que s’inclouen” a la Llei d’Hisendes Locals ni tampoc a la Llei d’Habitatge del Parlament.
1 
