Viure pendent d’un desnonament és un malson que afecta cada vegada a més famílies barcelonines. I per primera vegada es poden posar xifres al que fins ara només eren cares: el 88% de les dones en situació d’emergència habitacional tenen una mala salut mental; el 57% de les persones enquestades tenen contracte, però viuen igualment en precari; i un 38% dels afectats per la crisi de l’habitatge pertanyen a famílies monoparentals.
Un informe impulsat per diverses entitats socials ha analitzat l’emergència habitacional, les seves implicacions en la salut i la pobresa energètica a Barcelona entre el 2017 i el 2020. Alerten que aquesta situació s’ha cronificat i que les estadístiques oficials no reflecteixen la inseguretat residencial a la capital catalana ni les seves conseqüències.
“Fa deu anys que parlem d’emergència habitacional, però cal parlar de crisi de l’habitatge, que segueix viva i requereix encara més mesures urgents i estructurals”, ha destacat en una roda de premsa aquest dijous el tècnic d’Habitatge i Ciutat de l’Observatori DESC (ODESC) i coautor de l’estudi, Guillem Domingo, que ha lamentat la manca d’estadístiques oficials que reflecteixin aquesta situació.
Enquestes a afectats
L’informe es basa en 415 enquestes a persones en situació de vulnerabilitat habitacional que han interactuat amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) o l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), que signen l’estudi al costat de l’ODESC, Enginyers Sense Fronteres (ESF), l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Els impulsors de l’informe, que han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, han destacat que el nou document aporta “dades inèdites i detallades” sobre el perfil de les persones que pateixen d’emergència habitacional i desnonaments, les problemàtiques que els comporta i ofereixen diverses recomanacions a les administracions públiques.
“En els últims anys s’han fet moltes normes, per exemple, en l’àmbit de l’habitatge, que no parteixen de dades sinó de percepcions”, ha assenyalat Domingo, que ha reclamat a les administracions públiques una major exhaustivitat en les seves estadístiques sobre habitatge, salut o pobresa energètica.
Dades inèdites
Segons els seus autors, l’estudi té per objectiu aportar dades pròpies per aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge i l’accés als subministraments i en les conseqüències en la salut, i fer visible mitjançant una anàlisi inèdit de dades que integra diferents perspectives interrelacionades “la situació d’inseguretat residencial i la crisi d’habitatge que es viu des del 2008”.
L’informe constata, per exemple, que el 46% de les persones enquestades quedaria amb un saldo negatiu en el seu compte bancari si paguessin la hipoteca i que un 16% es quedaria a zero, el que implica “que l’esforç per pagar és tan gran que no poden fer-ho”, ha explicat la tècnica de l’Observatori DESC i membre de la PAH, Lucía Delgado.
També adverteix que el 25% de les persones enquestades es trobaven en situació d’atur i sense subsidi, que un 19% cobrava l’atur, i que un 31% tenia contracte, de manera que, segons Delgado, “fins i tot les famílies que tenen treball tenen dificultats per pagar el seu habitatge”.
Cases sense calefacció
En l’àmbit de la pobresa energètica, l’informe indica que un 57% dels enquestats no pot mantenir la seva casa a una temperatura adequada quan fa fred o quan fa calor, i que un 34% no pot fer-ho en cap de les dues situacions: “el tòpic que la pobresa energètica només té a veure amb l’hivern i el fred no és real, també hi ha a l’estiu”, ha manifestat la portaveu de l’APE, María Campuzano.
Per la seva banda, la tècnica de l’ASPB, Ana Novoa, ha destacat l’impacte en la salut de l’emergència residencial i la pobresa energètica, “especialment en la salut mental i en el cas de les dones”, amb prop de 9 de cada 10 dones i 7 de cada 10 homes amb una mala salut mental arran de la seva situació habitacional.
Recomanacions
Davant d’aquesta situació, les entitats recomanen que es faciliti el lloguer social per evitar els desnonaments per motius econòmics, que l’Ajuntament de Barcelona llogui pisos per reallotjar les famílies en situacions de pèrdua d’habitatge, i que es posin en marxa mecanismes de condonacions de deutes per a famílies que s’han vist abocades a la pèrdua de l’habitatge.
També, entre altres mesures, demanen crear una unitat de mediació especialitzada per als llocs de treball a precari; orientar les polítiques públiques a garantir l’accés als subministraments bàsics durant tot l’any; i sensibilitzar i capacitar els professionals dels Centres d’Atenció Primària sobre la inseguretat residencial i com aquests problemes socials afecten la salut i les conductes relacionades.
