Els gegants del sector immobiliari han amarrat aquesta setmana a Barcelona en un mar en calma. Fons d’inversió, immobiliàries i entitats bancàries es donen cita fins dijous al recinte de la Fira de Barcelona de l’Hospitalet de Llobregat, on se celebra la quarta edició del congrés The District. A diferència d’altres anys, no hi ha hagut mobilitzacions importants de la societat civil per impedir la seva celebració o assenyalar-ne els participants. Tanmateix, això no vol dir que la situació de l’habitatge hagi millorat respecte a altres edicions. Ans al contrari. Des d’entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) apunten que estan “desbordats” per la crisi residencial que viu la capital catalana, que d’un quant temps ençà està immersa en una pressió immobiliària sense precedents. Sí que hi ha hagut pronunciaments unitaris a com el que dilluns deia la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), que aglutina una trentena de col·lectius de l’habitatge com el Sindicat de Llogateres, tot denunciant que la ciutat torni a acollir la que bategen com a “fira de l’especulació“.
Com ja ocorria amb edicions anteriors, entre els ponents i participants del congrés immobiliari hi ha diversos fons d’inversió i immobiliàries amb un llarg historial de conflictes pel dret a l’habitatge a l’esquena. N’hi ha molts d’exemples, però potser els casos més evidents són els de Renta Corporación i Cerberus, dues companyies que directament o indirectament tenen en aquests moments diverses disputes legals amb famílies barcelonines que podrien veure’s obligades a abandonar casa seva en les pròximes setmanes o mesos per deixar via lliure a operacions especuladores.
Enguany també s’hi donen cita companyies especialitzades en activitats que s’aprofiten dels buits legals que ha deixat la regulació estatal dels preus del lloguer, sobretot pel que fa als contractes temporals -d’un màxim d’onze mesos- i d’habitacions. És el cas d’aquelles que exploten modalitats com els colivings, un dels subterfugis que troben els propietaris i que permet la Llei per poder apujar el preu dels habitatges per sobre del topall establert. Tot plegat, a les portes d’un any 2026 que es preveu crucial per als llogaters, ja que es calcula que caduquen prop de 119.000 contractes en tot el territori català, 32.500 dels quals a Barcelona.
Una cadena de desnonaments trencada
El vincle de Renta Corporación amb les pràctiques especulatives a la capital catalana el trobem a través d’una de les seves accionistes principals Elena Hernández de Cabanyes. Ella és la fundadora i administradora única de Second House, un entramat empresarial fundat el 1994 que és propietari de més d’una desena de blocs de pisos repartits per la capital catalana. Aquesta immobiliària fa temps que està en el punt de mira d’entitats com el Sindicat de Llogateres pel seu modus operandi, que consisteix precisament en l’adquisició d’edificis sencers amb l’objectiu de buidar-los, renovar-los i vendre’ls revalorats.
Ho van intentar fer amb els blocs del carrer de Tapioles i d’en Cortines, ubicats al Poble-sec i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, respectivament, i ara amenacen de fer el mateix amb els veïns del número 7 del carrer de Salou, a Sants. En els dos primers casos, la mobilització ciutadana va aconseguir després de dos anys de lluita que la propietat claudiqués a finals dels 2024 i acceptés renovar els contractes de totes les famílies amenaçades, en una demostració del poder de l’agermanament contra l’especulació amb pocs precedents a la capital catalana. Les sis famílies del carrer de Salou s’emmirallen en aquesta croada per poder quedar-se als seus domicilis i compten amb el suport i assessorament del Grup d’Habitatge de Sants. Renta Corporación participa en el congrés de la mà del seu cap d’Inversions, Luis Guardia.
Pel que fa a Cerberus, el fons no té cap ponent en l’edició d’enguany de The District, però sí que consta com un dels participants. Un dels conflictes més mediàtics que ha protagonitzat aquest fons a la ciutat en la història recent es va viure la passada primavera a Nou Barris, un dels districtes més afectats per la problemàtica dels desnonaments i on gairebé el 60% dels contractes signats l’any passat ja van ser temporals. Va ser a Ciutat Meridiana, on més d’un centenar de persones acudien a finals d’abril a la crida del Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris i l’associació 500×20 per aturar dos desnonaments programats el mateix dia a l’avinguda de Rasos de Peguera, només separats per uns números de distància. Un dels afectats era en Juanjo Hernández, un veí de 56 anys que en fa 25 que viu en un pis d’aquesta via. El va comprar als 2000, però en un moment donat no va poder pagar la hipoteca i va arribar a un acord per quedar-s’hi amb un lloguer social. Després que el domicili passés per les mans de diversos fons d’inversió, va acabar en mans de Cerberus que es va negar a renovar-li el contracte el 2020, tot i tenir acreditada la seva vulnerabilitat.
Només unes setmanes després, el fons també protagonitzava una altra demanda per desnonament al barri veí de la Prosperitat. L’afectada, la Iblin Robles, té 60 anys viu des del 2013 en un pis de lloguer ubicat al número 41 del carrer de Vinyar. L’empresa que gestionava el seu habitatge va desaparèixer amb la pandèmia i el domicili va acabar en mans de Cerberus. Els nous responsables es van negar a renovar-li el contracte, que va vèncer el 2021. Abans de la data de llançament, que finalment es va poder posposar, li van oferir 6.000 euros per deixar el pis, una proposta que no podia acceptar perquè ella està de baixa temporal i el seu fill té diagnosticats diversos problemes psiquiàtrics amb conductes suïcides.
Sospitosos habituals i vincles amb Israel
Alguns dels sospitosos habituals que també tenen la seva quota de presència al congrés immobiliari són gegants com Apollo, JP Morgan, Brookfield, Hines, Goldman Sachs, BlackRock, Rockfield o Azora. En el cas d’aquest darrer, es tracta d’un dels majors tenidors d’habitatges en règim de lloguer de tot l’Estat i també un dels més assenyalats per les clàusules abusives que incloïa en els seus contractes. De fet, el fons ha estat condemnat judicialment per aquestes pràctiques en fins a dues ocasions. La darrera fa només quatre mesos, quan el Jutjat de Primera Instància Número 1 de Badalona va declarar nul·les les clàusules que una de les filials del grup inversor van fer pagar a un grup d’una dotzena de llogaters, representats pel Col·lectiu Ronda i amb el suport de diverses entitats prohabitatge. Azora participa a The District a través del seu director de Tecnologia, Alberto Hernández.
En l’apartat d’entitats bancàries, trobem una àmplia representació de firmes en l’edició d’enguany, amb responsables de Servihabitat (CaixaBank) o Solvia (Banc Sabadell), que participa en el congrés de la mà de la firma sueca Intrum, que va absorbir la cartera de la immobiliària a finals del 2022. També la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) apareix en el llistat de ponents d’aquest 2025. Ho fa a través de Carlos Pérez de Yrigoyen, director de Desenvolupament de Negoci d’Hipoges, la firma que controla a mitges la cartera de la institució creada per gestionar els actius immobiliaris qualificats de tòxics derivats del rescat bancari que l’Estat va fer el 2012. Una de les polèmiques recents protagonitzades per la Sareb -que està pendent de la seva dissolució definitiva- va ser el desallotjament dels edificis de la Bonanova coneguts com el Kubo i la Ruïna.
Hipoges ha estat precisament una de les companyies participants de les jornades que han estat assenyalades enguany per les entitats prohabitatge per la seva vinculació directa o indirecta amb l’estat d’Israel. En el cas de la gestora d’actius de la Sareb, la relació és clara donat que forma part del fons israelià KKR, protagonista de l’allau de renúncies d’artistes que van patir molts festivals de la capital catalana aquest estiu, com per exemple el Sónar. Altres empreses amb suposats vincles amb Israel són Autodesk, CBRE o Stoneweg, el fons propietari de l’antic cinema Comèdia que està a l’ull de l’huracà pel polèmic projecte del nou Museu Thyssen, que preveu augmentar desmesuradament la volumetria d’aquest edifici barceloní catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL). “Acollir The District fa evident la hipocresia descarada de les institucions públiques, que diuen respondre a les demandes de la societat, però després no només són incapaces de protegir mínimament el dret a l’habitatge sinó que donen suport i subvencionen esdeveniments […], tot promovent la participació d’empreses sionistes en diferents esdeveniments perquè puguin fer negoci sense problema”, assenyalen amb contundència des del Sindicat de Llogateres, centrant les seves acusacions sobretot en l’Ajuntament de Barcelona.
El nou maldecap llogater
Entre les intervencions que previsiblement portaran més cua d’aquesta edició hi trobem les de totes aquelles empreses que exploten els colivings. Aquesta activitat immobiliària és una de les que més ha crescut en els últims anys a la capital catalana, convertint-se en un verdader maldecap per a la lluita prohabitatge. Per combatre aquest fenomen, sis finques van unir forces el passat mes de juny per denunciar les pràctiques especulatives de Vandor, un fons que ha comprat una catorzena d’immobles a la capital catalana per fer-hi colivings, expulsant els llogaters a mesura que vencen els seus contractes. Des de la seva fundació el 2019, l’empresa ha adquirit només a la ciutat 193 pisos que tenien contractes de lloguer vigents i que de forma progressiva han estat renovats per posar-los al mercat a uns 2.000 o 2.500 euros mensuals, en el cas dels apartaments complets, i a uns 900 euros al mes si mirem per habitació.
Aquesta companyia no estarà present al congrés, però sí que hi serà Node Living de la mà del director executiu, Esteve Almirall. La firma es presenta a la seva pàgina web com el “millor coliving de Barcelona”, oferint habitacions i apartaments moblats que representen la “combinació ideal de privacitat, comoditat i comunitat”. L’empresa té seus a Madrid, Dublín, Londres i Los Angeles i una cartera amb més d’un centenar d’actius. A la capital catalana, gestiona apartaments de lloguer en vuit immobles repartits per diversos barris de la ciutat. L’habitació més barata disponible costa 850 euros mensuals amb bany compartit en un pis de Sant Antoni, mentre que el pis complet disponible més barat són 2.000 euros mensuals, té dues habitacions i dos banys i està ubicat al Poblenou.
