La distància entre la renda de la llar i el preu del lloguer, més gran

L'informe anual de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona radiografia l'impacte de la pandèmia en el mercat residencial

La diferència entre la renda de les llars barcelonines i el preu del lloguer s’ha fet més gran arran de l’esclat de la pandèmia. Així ho conclou l’estudi anual de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona sobre l’impacte de la covid-19 en el sistema residencial.

L’informe té en compte l’any 2020. És a dir, que els efectes de la regulació dels lloguers encara no s’havien pogut notar gairebé. Així, les dades oficials de la Generalitat apunten que els preus dels pisos d’obra nova van créixer un 5,9% interanualment, que els de segona mà es van quedar pràcticament iguals i que el lloguer mitjà havia viscut una tímida baixada de l’1,4% respecte a l’any anterior. Tanmateix, els ingressos de la població barcelonina havien viscut una reducció molt més pronunciada, desequilibrant la balança. Segons aquest informe, les llars de la ciutat van veure com es reduïa, de mitjana, un 14% els recursos que entraven a casa.

Aquesta distància entre els diners que ingressa una llar i el preu de l’habitatge no ha fet més que ampliar-se en les últimes dècades. Segons l’observatori metropolità, en els últims vint anys el cost dels habitatges, tant de compra com de lloguer, han augmentat el doble que els ingressos de la ciutadania a Barcelona.

Alguns dels actuals responsables polítics en la matèria han estat presents durant l’estrena pública d’aquest informe i s’han escarrassat a denunciar, una vegada més, l’urgència per canviar aquesta tendència. Des de l’àmbit municipal, l’alcaldessa Ada Colau ha subratllat l’anomalia que suposa la situació de l’habitatge de l’estat espanyol si es compara amb els estàndard europeus. Es troba “a anys llum” del que reclama la comunitat europea, ha assegurat la líder de Barcelona en Comú. Les seves denúncies han coincidit amb les de la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, pel que fa a la situació d’un parc d’habitatge públic que ni tan sols arriba al 2% al territori català. En aquest sentit, la representant de la Generalitat ha deixat la porta oberta a l’ús que podrien tenir els fons europeus per ajudar a revertir-ne el greuge, recull l’Agència Catalana de Notícies.

Barcelona, insòlita en construcció

Altres dades que també formen part de les principals conseqüències de la pandèmia en el mercat de l’habitatge, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, deixen veure algunes diferències entre la capital catalana i el seu entorn. La més destacada és la que mostra com els nous pisos han caigut en sec en tot el territori, a excepció de Barcelona. Així, els ritmes s’han mantingut amb la construcció de gairebé 1.900 habitatges i fins i tot han augmentat un 108% pel que fa a nous pisos protegits.

Val a dir també que es dona la situació que, tot i ampliar la diferència entre ingressos i preu del lloguer, l’indicador “d’esforç teòric d’accés” ha viscut una mínima relaxació d’un punt percentual per als inquilins. Per als compradors d’obra nova, en canvi, la reducció és una mica més favorable i arriba als cinc punts percentuals respecte al 2019. Sigui com sigui, la referència segueix estant molt allunyada del que marquen totes les recomanacions de recursos destinats a l’habitatge. Així, l’any 2020, els càlculs de l’observatori resolen que una llar amb una renda de 25.000 euros anuals es gastaria el 72% dels ingressos a pagar l’immoble d’obra nova, el 57% si l’habitatge fos de segona mà i el 46% si fos de lloguer.

Comentaris

    Pasqual Maragall segragació racial 28/09/2021 3:46 pm
    El [email protected] amb estrangers amb sous de 150.000 a 200.000 han disparat el preu de lloguer dels llocs bons de Barcelona. Crear un Pedralbes per gent rica com el [email protected] te consequencies. Esquerres i maragalls culpables.

Nou comentari