Ciutat Meridiana assitia fa una setmana a una mobilització que feia temps que no es veia al barri. Més d’un centenar de persones acudien a la crida del Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris i l’associació 500×20 per aturar dos desnonaments programats el mateix dia a l’avinguda de Rasos de Peguera, només separats per uns números de distància. La forta resposta ciutadana en un dimecres feiner evitava que els llançaments poguessin tirar endavant, tot i el desplegament policial present a la zona. Al capdavant de la multitud, en Juanjo Hernández, un veí de 56 anys que en fa 25 que viu en un pis d’aquesta via. El va comprar als 2000, però en un moment donat no va poder pagar la hipoteca i va arribar a un acord per quedar-s’hi amb un lloguer social. Després que el domicili passés per les mans de diversos fons d’inversió, va acabar en mans de Cerberus que es va negar a renovar-li el contracte el 2020.
La seva primera data llançament es va poder suspendre fa uns mesos perquè es va acreditar la vulnerabilitat de l’home, però una lleugera pujada de sou el deixava fora d’aquest reconeixement social per a aquest segon intent de desnonament. La resposta ciutadana va ser clau, doncs, per ajornar el procés fins al pròxim 28 de maig. La mobilització d’ara fa una setmana no és la primera ni la més nombrosa que aconsegueix el Sindicat de Llogateres. Tampoc la més mediàtica dels darrers temps, un reconeixement que se l’emporta indubtablement la Casa Orsola. Tanmateix, la coincidència d’aquests dos casos en el temps sí que va generar una imatge d’unitat poc habitual en un barri on els desnonaments estan a l’ordre del dia i l’única resposta que es troben sovint els fons voltor és la resistència estoica dels membres de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. No tot van ser bones notícies aquell dia al districte de Nou Barris. El mateix dimecres es van executar dos llançaments de famílies amb menors al barri veí de Roquetes.
Errors administratius que costen desnonaments
Una de les persones que va acudir a la concentració a l’avinguda de Rasos de Peguera va ser la Raquel Martínez. Aquesta veïna de 42 anys del barri de Verdum en fa aproximadament cinc que milita al Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. Hi va arribar després de dos desnonaments i d’una cursa endavant iniciada el 2006, quan va haver de fugir del seu domicili per un episodi continuat de violència masclista. “Tenia 23 anys i dos fills menors… Em vaig separar amb una ordre de protecció i vaig anar un temps a casa els meus pares. Si vaig acabar ocupant va ser perquè em veia al carrer”, relata en una conversa amb el TOT Barcelona. A la primera ocupació -un pis de l’Agència d’Habitatge de Catalunya que feia anys que estava buit al seu barri- en va seguir una segona després d’uns anys pagant un lloguer assequible a la zona. El domicili en qüestió era propietat d’Anticipa, immobiliària del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la seva condició de vulnerabilitat acreditada, a més d’una incapacitat permanent absoluta derivada de les seqüeles per la violència patida, durant tot aquest temps mai ningú la va informar que tenia dret a un habitatge d’emergència social.
Els intents per acollir-se al programa Reallotgem de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya van resultar infructuosos, de manera que Martínez va optar per portar el cas a l’audiència pública del districte celebrada el passat juliol. La mesura sembla que va tenir efecte i pocs dies després el Consorci de l’Habitatge de Barcelona li comunicava que tenia assignat un habitatge d’emergència social. La dona va trucar més de deu vegades al servei municipal per cerciorar-se que l’adjudicació era real, rebent resposta afirmativa tots els cops. Tanmateix, després d’uns mesos sense notícies, li van comunicar que tot havia estat fruit d’un error informàtic i que no en tenia cap d’assignat. Unes setmanes més tard arribava la primera data de llançament, que es va poder aturar als despatxos. Encara amb la por al cos, l’administració va tornar a contactar amb la veïna el passat mes de desembre per confirmar-li que, aquest cop sí, se li havia adjudicat un altre domicili de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Quan va visitar el pis de la mà de l’arquitecte del servei català, aquest es va quedar de pasta de moniato: l’habitatge estava en runes i era “inhabitable”, en paraules del tècnic.
Aquest cúmul d’errors administratius ha abocat la dona a un nou intent de desnonament, que estava previst per divendres, però que finalment s’ha pogut suspendre temporalment. “Estic cansada d’explicar en despatxos la meva història, no serveix per a res. M’han deixat fins a l’últim moment en mans d’un fons voltor. Que s’hagi suspès no és cap garantia, el procés està obert i ho poden tornar a intentar”, assegura Martínez, que aquest dimarts ha denunciat el seu cas en una roda de premsa celebrada a les portes de la seu del districte de Nou Barris. La veïna ha decidit fer-ho públicament per exposar el que considera una situació flagrant de “maltractament institucional” que no l’està permetent refer la seva vida dignament després de la violència domèstica viscuda. “Com poden dir que és un error? Viure un intent de desnonament és molt dur, no saps que passarà amb les teves coses, com explicar-ho als teus fills… Jo aquest cop he optat per no dir-los res perquè tot són promeses i promeses. Són molts anys lluitant per la meva integritat física i mental i ja n’hi ha prou”, afirma.
Una lluita que salva l’orografia
Al costat de Martínez, aquest dimarts hi havia la Iblin Robles, amb qui s’ha fos en una sentida abraçada només acabar la compareixença. Aquesta dona de 60 anys viu des del 2013 en un pis de lloguer ubicat al número 41 del carrer de Vinyar, al barri veí de la Prosperitat. L’empresa que gestionava el seu habitatge va desaparèixer amb la pandèmia i el domicili va acabar també en mans del fons Cerberus. Els nous responsables es van negar a renovar-li el contracte, que va vèncer el 2021. “Em van assignar en el seu moment un lloguer social, però l’administració no em va avisar a temps i vaig perdre aquesta oportunitat”, lamenta la dona, que té la data de desnonament programada per al pròxim 15 de maig. La propietat li ha ofert 6.000 euros per deixar el pis, una proposta que no pot acceptar perquè ella està de baixa temporal i el seu fill té diagnosticats diversos problemes psiquiàtrics amb conductes suïcides. Els serveis municipals estan estudiant atorgar-li el certificat de vulnerabilitat, un reconeixement que li permetria acollir-se a una moratòria.
El seu llançament no és l’únic programat a la Prosperitat per als pròxims dies. Molt a prop de Robles viu en Carlos Gómez, a qui aquest dilluns li van comunicar que en deu dies tindrà lloc el seu desnonament. Aquest jove barceloní de 31 anys fa quatre anys que viu de lloguer en aquest barri i havia pogut pagar la renda puntualment fins que es va quedar a l’atur. “No vaig poder pagar uns mesos i em van denunciar”, explica. Després d’un primer intent per desallotjar-lo al setembre, en poc més d’una setmana viurà un segon. Malgrat nombrosos intents, la propietat no ha respost a cap de les peticions per negociar un possible lloguer social o renovació del contracte, ja que des de fa uns mesos torna a treballar i sí que podria pagar. “Soc de Barcelona de tota la vida i fa anys que visc al barri… Haurem de resistir”, apunta.
El seu cas és només un de la desena de desnonaments que té controlats durant el mes de maig el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. No hi són ni de bon tros tots. La quantitat de processos en marxa en aquest districte -el que té una renda més baixa de la ciutat i on hi ha més llançaments per setmana- i la difícil orografia i encaix dels tretze barris que el conformen fa que l’entitat tingui dificultats per arribar a tot arreu. Per això, imatges d’unitat com la del doble desnonament de la setmana passada o la presència a la roda de premsa d’aquest dimarts de veïns i activistes d’altres punts del districte -Prosperitat, la Guineueta…- i de la ciutat és tan important. “El 58% dels lloguers de Nou Barris van ser temporals l’any passat. Això no només expulsa els veïns de tota la vida, sinó que també pretén acabar amb la idea de comunitat. La gent ve aquí perquè els fan fora d’altres zones, però, després de Nou Barris, ja no hi ha res. Te n’has d’anar fora de Barcelona”, reflexionen des del sindicat.
