Desallotgen un edifici ocupat de Gràcia on vivien famílies amb nens des de feia sis anys

El bloc, conegut com 'L'Armadillo', estava ocupat des de feia sis anys i hi vivien famílies

Els Mossos d’Esquadra han desallotjat un bloc ocupat a Gràcia, al carrer Sant Salvador 16. A l’edifici, conegut com L’Armadillo, hi vivien vàries famílies, persones en risc d’exclusió social i joves des de feia sis anys. Segons l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, eren 30 ocupants en total, cinc d’ells menors, els que vivien al bloc propietat de Divarian, la gestora immobiliària del fons d’inversió Cerberus i el BBVA. Tanmateix, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquest matí no hi havia cap menor a l’edifici.

De fet, l’execució judicial s’ha dut a terme sense incidents perquè l’Ajuntament i el col·lectiu d’ocupants feia mesos que buscaven solucions per als casos de més necessitat a l’hora de reallotjar els habitants. Tot i així, el grup de defensa de l’habitatge gracienc critica que hi ha famílies i particulars que han quedat expulsats i no tenen a on dormir aquesta nit. El govern municipal, com a resposta, s’ha fet càrrec de tres casos que necessitaven resoldre dubtes i un de nou que no s’havia detectat abans –possiblement una nova incorporació a l’espai ocupat– que ha estat atès d’urgència, expliquen fonts municipals. Així, “tothom qui ho hagi necessitat, ha rebut una pensió, un hostal o una alternativa on adreçar-se”, expliquen fonts municipals.  

Hores abans, tot havia començat amb l’arribada de diverses furgonetes de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos i la comitiva judicial. Eren les set del matí. Com els últims dies l’Ajuntament havia activat els recursos municipals de manera urgent i havia avisat els ocupants perquè preparessin les pertinences, una quarantena de persones ja esperava els agents a la porta. Tot i així, després de cridar càntics contra l’especulació, els activistes mobilitzats han permès el desallotjament pacíficament i s’ha iniciat la retirada dels objectes personals. Les maletes, els armaris, els cotxets de nadó i les bosses s’acumulaven al carrer.

A L’Armadillo viuen vàries persones i és difícil portar el recompte, ja que els últims mesos hi havia hagut canvis. Des del Grup d’Habitatge de Gràcia concreten que hi ha 5 menors, però l’Ana Maria, ocupant de l’espai amb la seva família, assegura que n’hi ha més. “Hem viscuts uns quants naixements en aquests sis anys”, explica. Ella va entrar-hi el febrer de l’any 2013, amb els seus fills d’un, quinze i disset anys. Ara dos són majors d’edat però continuen vivint amb els pares, i el petit ja en té set, d’anys, i va a l’escola Reina Violant. 

La mediació municipal

L’Ajuntament ha seguit el cas des que van tenir constància de l’ocupació, l’any 2016. Segons explica el conseller portaveu del districte de Gràcia, Robert Soro, en aquell moment van activar-se els serveis socials “per identificar els casos dels ocupants i conèixer la voluntat dels habitants a l’hora d’accedir a recursos públics”. En aquella primera anàlisi, i durant l’any i mig que l’ha seguit, “es van comptabilitzar 8 unitats familiars” –que apleguen des d’una senyora gran fins a famílies amb fills– que necessitaven seguiment des dels serveis socials i l’oficina d’habitatge municipal. 

La mediació del govern d’Ada Colau des d’aquell moment, juntament amb les reclamacions dels ocupants, va suposar que se suspengués fins a en quatre ocasions l’execució del desnonament. Així ho notifica el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que recull els intents del consistori per arribar a un acord entre les parts. Tot i així, el desembre de l’any passat el jutjat de primera instància número 27 va concedir que el nou intent de desallotjament fos amb data oberta, sense concretar l’hora ni el dia. 

Soro comunica que va ser Cerberus –el fons d’inversió estatunidenc que compra la major part de pisos en cartera del BBVA– qui “es va negar a suspendre el desnonament”. Tanmateix, Divarian, que barreja l’inversor i l’entitat bancària, s’hauria avingut a reallotjar quatre de les famílies a les que calia donar una alternativa en un règim de lloguer social, ha avançat el conseller de Gràcia. Contactada per aquest diari, l’entitat no ha respost en quin punt es troben aquestes intencions.

L’Ajuntament, per la seva part, es farà càrrec dels altres quatre casos que han rebut un seguiment –els més vulnerables– i els proporcionarà un habitatge protegit. En el cas de les famílies amb menors escolaritzats al barri, s’intentarà mantenir-los tant a prop com sigui possible, expliquen fonts municipals, si bé es recorda que el districte gracienc és un dels territoris amb menys habitatge públic disponible. 

De moment, però, l’Ajuntament ha disposat recursos habitacionals per a les persones que habitaven L’Armadillo de manera momentània. “Ara faig nit a un hostal del carrer Balmes, únicament durant dos dies. Després ens han assegurat que ens aconseguiran un lloguer durant un mes, però més enllà, no sé què passarà”, diu l’Ana Maria, natural de Bolívia.

Una situació que es farà més difícil per als últims en arribar, que no havien estat detectats per l’Ajuntament. És el cas de l’Ahmed, un home que havia vingut des d’Islamabad (Pakistan) i que havia acabat als carrers de Barcelona, sense sostre. Des de fa “tres mesos o quatre mesos”, calcula, va trobar L’Armadillo, va instal·lar-se i va poder refer-se. Ara, de nou, li tocarà buscar-se la vida. 

Pressió al districte

Els desallotjats i altres activistes del barri de la Vila de Gràcia han intentat, a mig matí, entrar a la seu del districte de Gràcia per demanar una solució habitacional digne per a aquells que no la tenien. La Guàrdia Urbana els ha aturat entre la porta del carrer i la d’entrada al vestíbul i s’ha oposat a deixar-los entrar. Finalment, i després de vàries intervencions mediadores entre l’Oficina Popular d’Habitatge de Gràcia i el districte, s’ha acabat donant una solució a aquells qui la demanaven. 

Tot i així, en un comunicat posterior, el col·lectiu en defensa de l’habitatge ha remarcat que el pròxim dissabte es presentarà una campanya unitària anomenada ‘5 punts per a 5 barris’ contra l’especulació al districte de Gràcia per forçar les mesures que regulin l’habitatge. Especialment, es demanen tres punts: aturar els desnonaments, ampliar el parc d’habitatge públic expropiant els pisos als bancs i regular els preus del lloguer. 

Nou comentari