Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) assegura que la demanda d’habitatge creix quatre vegades més ràpid que la construcció de noves llars. L’informe de la universitat explica que en el període entre els anys 2014 i 2020, la demanda va ser quatre vegades major a l’oferta. Mentre que les llars catalanes es van incrementar en 222.000 unitats, només es van finalitzar 50.000 habitatges. L’any 2019 va haver-hi un dèficit de nou habitatge, que va ser de 35.000 unitats. D’aquesta manera, els investigadors insten a l’administració a resoldre aquesta problemàtica amb més polítiques públiques.
L’informe, titulat ‘La demanda d’habitatge. Quo Vadis?’, demostra aquesta dada i explica que la tendència no és lineal i previsible, sinó que té un caràcter cíclic. La immigració explica el creixement d’aquesta demanda, que va ser de 41.000 unitats residencials només en l’any 2019. Tot i que aquest creixement de demanda no és tan estable en el temps com ho pot ser el de la població endògena.
Encara que, d’altra banda, l’estudi exposa dos factors clau per a la baixada i crisi de demanda d’habitatge en els darrers anys. El primer és la baixada de la natalitat a Catalunya, i el segon és la crisi durant l’any de la pandèmia per la covid-19. L’any 2020 va ser el segon moment més crític de demanda d’habitatge després de la crisi financera del 2008. Tot i això, les dades posen de manifest que la demanda d’habitatges és molt superior a la construcció d’aquests. L’informe també explica que només hi ha coincidència entre oferta i demanda en els punts baixos de cicles.
El futur de la balança demanda-oferta d’habitatges
Finalment, l’estudi conclou que els pròxims anys estaran marcats “per crisis i cicles”, en els quals la immigració continuarà sent protagonista. L’informe considera que si l’oferta no correspon a la demanda l’administració pública ha de ser qui ha de garantir que aquesta balança s’iguali. En aquest sentit, la solució que proposa per poder complir aquest objectiu és la renovació de les polítiques públiques d’habitatge.
