La presentació de l’informe anual de la Sindicatura de Greuges de Barcelona actua ben bé com un baròmetre ciutadà. Els resultats de la feina duta a terme per l’ens -des de les queixes i peticions als pronunciaments i dictàmens- són un reflex força fidedigne del respirar de la ciutat. Posen sota el focus problemes reals que han d’afrontar els seus veïns, fent visibles aquelles zones fosques on l’administració municipal no arriba o no hi arriba prou. A tall de resum i amb la voluntat d’assenyalar aquelles deficiències que són d’abordatge prioritari, el Síndic elabora un llistat amb 10 recomanacions que trasllada a l’Ajuntament. Entre aquestes, enguany destaquen la garantia del dret a l’empadronament, la millora del sistema d’allotjament d’emergència, el dret al joc dels infants i adolescents o l’atenció i reparació en casos de violència sexual no recents.
Ara bé, si entrem en detall a les dades d’aquest recopilatori de l’any 2024, veiem que hi ha un mínim comú múltiple que es repeteix en pràcticament cadascun dels àmbits analitzats. Si tots els camins porten a Roma, en el cas de la capital catalana, tots semblen entroncar amb una mateixa problemàtica com és la crisi de l’habitatge. Ja ho alertava el darrer baròmetre fet públic a finals de desembre del 2024, que situava l’accés a l’habitatge (28,8%) com la segona gran preocupació per als barcelonins, només una dècima per darrere de la inseguretat. Aquests resultats confirmaven una tendència que no ha fet més que anar a l’alça des de l’entrada de Jaume Collboni a l’alcaldia. El darrer informe de la Sindicatura no només posa sobre la taula dues propostes de millora directament relacionades amb aquest àmbit, sinó que també identifica el dret a l’habitatge com un dels més vulnerats i dels que concentren més queixes ciutadanes.
Del total de 523 pronunciaments emesos per l’ens al llarg del 2024, fins a 134 resolucions tractaven àmbits compresos dins la primera tinença d’alcaldia -Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge- i la majoria feien referència al Comissionat d’Habitatge. En aquest sentit, es detecta que problemàtiques com els desnonaments, l’accés als recursos d’allotjament d’urgència, la gestió del parc d’habitatge públic o el col·lapse de la mesa d’emergència no només afecten aquest dret a l’habitatge. Aquestes també tenen efectes col·laterals en altres drets ciutadans com el de comptar amb una bona administració o poder accedir als serveis de protecció social. Per poder elaborar una resposta adequada a aquestes deficiències, el Síndic separa els seus pronunciaments en tres grans blocs: el dret a l’habitatge en termes generals, l’empadronament i els allotjaments d’urgència.
Quan el lloguer que supera el 30% dels ingressos
En l’anàlisi del dret a l’habitatge en el sentit més estricte de la paraula, l’informe identifica tres tipus de problemàtiques. Per una banda, les dificultats que tenen els residents amb ingressos més baixos per continuar pagant el lloguer dels domicilis que tenen atorgats dins del parc municipal d’habitatge. En la majoria dels casos, el preu sumat a les despeses ordinàries supera el 30% dels ingressos de la unitat familiar. L’altra gran queixa fa referència a l’excessiu temps d’espera per a la formalització dels contractes en pisos socials, que sovint és superior a l’any des que es produeix el sorteig o l’atorgament. En últim lloc, trobem denúncies per l’estat de la xarxa de subministraments d’alguns d’aquests edificis de protecció oficial.
Davant d’aquestes reclamacions, la Sindicatura recomana tant a l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament com a l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) que es “revisin els criteris de subvenció dels lloguers d’habitatges dels fons de lloguer social i d’habitatges públics per a les persones que es troben en situació de risc d’exclusió residencial“. També es demana agilitzar sense dilació els tràmits per formalitzar els contractes de les persones que tenen un pis adjudicat i l’adopció de mesures per corregir definitivament les deficiències detectades en les instal·lacions de subministraments de promocions municipals.
Uns canvis en el padró que no deixin ningú enrere
L’empadronament és un dels grans cavalls de batalla de l’executiu per a aquest mandat. El consistori treballa per posar llum a l’increment exponencial de les persones registrades sense domicili fix detectat en l’última dècada. Un estudi encarregat a la companyia KSNET va situar tres causes principals que han contribuït en diferent mesura a aquest augment: la crisi de l’habitatge, un efecte crida cap per a ciutadans d’altres municipis de l’àrea metropolitana on s’estan posant traves per empadronar-se i un desajust entre la situació residencial real dels barcelonins i els registres de padró. La raó de fons que engloba les tres és la precarietat i, concretament, la por de perdre d’una manera o altra l’accés a prestacions socials, sigui a la capital catalana o a la localitat on aquestes persones tenen el seu domicili en realitat.
Amb l’objectiu de poder aconseguir aquesta foto fidedigna de barcelonins, les àrees d’Acció Social i Drets Socials de l’Ajuntament van decidir incorporar ara fa un any i mig una sèrie de modificacions en els criteris per a l’obtenció de l’informe de coneixement de residència (ICR), un document que acredita que la persona viu a la ciutat. Es va optar per ampliar el nombre de revisions i inspeccions, que fins aleshores eren aleatòries i van començar a ser obligatòries. Tanmateix, segons alerta la Sindicatura, aquests canvis estan provocant que alguns col·lectius vulnerables concrets es quedin “desprotegits” i sense poder accedir al padró. “Barcelona ha liderat aquest tema durant molt de temps permetent empadronaments col·lectius sense pernoctació. Estem d’acord amb canviar el criteri, però no podem permetre que persones que fins ara estaven empadronades en una entitat perdin aquest dret”, assenyala el síndic David Bondia.
Des de l’ens consideren que l’ICR i el padró haurien de formar part d’un mateix procediment que es resolgui amb un silenci positiu, és a dir, que només es denegui el padró en cas de detectar irregularitats. “Si separem els dos tràmits, estem alentint el procés i s’està dificultant l’empadronament“, insisteix Bondia, que remarca que aquesta problemàtica ha de tenir un abordatge en clau metropolitana per no deixar ningú sense cobertura. Per tot això, recomana que s’elabori un protocol per a la gestió de les comprovacions de residència, que es garanteixi la continuïtat de l’empadronament de les persones en seus d’entitats i dotar el sistema dels recursos necessaris per poder dur a terme aquests la tramitació de manera electrònica. En aquest sentit, en relació també amb el padró sense domicili fix, és important subratllar el recorregut iniciat el febrer de l’any passat per l’ens amb la presentació al Parlament d’un dictamen sobre la proposició de llei per erradicar el sensellarisme. Aquest és un problema que afecta especialment la ciutat, que concentra la meitat de les persones sense llar registrades a Catalunya.
Cronificació de la urgència
El sistema d’allotjaments d’urgència és l’altre gran pal de paller que el consistori s’ha proposat modificar durant aquest curs polític. L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ja està elaborant uns nous criteris de gestió per limitar la temporalitat de l’ús que en fan les persones que accedeixen a aquest recurs. Es pretén situar un topall màxim de sis mesos per posar fi a algunes situacions en les quals les estades en aquests espais s’allargaven fins als dos anys. “Creiem que és necessari un canvi de model perquè cada família té una realitat diferent i s’han de tenir en compte les seves particularitats. Tanmateix, sis mesos no serviran en molts casos per trobar una solució d’habitatge per als afectats”, afirma Bondia, que ja ha demanat als comissionats d’Acció Social i Habitatge que s’apliqui una moratòria en l’aplicació dels nous barems. Així mateix, és important recordar que un dels recursos que podrien donar sortida a aquestes persones seria la mesa d’emergència, que -segons alertaven l’any passat entitats com la PAH- té una llista d’espera que supera les 500 famílies.
La Sindicatura assegura que han rebut nombroses queixes tant per part dels usuaris com dels mateixos treballadors per l’estat en el qual es troben molts d’aquests allotjaments i per la qualitat del servei, que implica nombroses vegades la separació de nuclis familiars i que té una capacitat limitada. Per això, proposa un abordatge que vagi més enllà de la urgència i que tingui en compte també factors econòmics. “No té cap sentit que sigui un operador turístic qui gestioni els habitatges. Si una part important del pressupost municipal ha d’anar a parar als allotjaments d’urgència per fer aquest acompanyament, perquè no ens plantegem mesures de caràcter preventiu que evitin, per exemple, que famílies siguin desnonades”, reflexiona el síndic. En aquesta línia, l’ens està enllestint un informe que presentaran el mes vinent i on es posaran sobre la taula diverses propostes per millorar aquest servei. Una d’aquestes té a veure amb els concursos públics en els quals s’atorga la gestió d’aquest servei a companyies privades. Bondia planteja utilitzar la diferència entre el preu de sortida de la licitació i la quantitat final amb la qual es tanca el concurs per millorar aquest sistema d’allotjaments d’urgència.
