El Senat espanyol ha reunit aquest matí els alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, i el de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida. El primer, defensor acèrrim de la regulació del lloguer impulsada pel govern de Pedro Sánchez; el segon, opositor habitual del ‘sanchisme’, l’ha titllat d’”ocurrència política” i ha demanat a la Moncloa que no s’entremeti en competències autonòmiques. Collboni ha participat del segon debat, ja sense Almeida però preparat per a una “batalla de dades” amb la representant del PP. Fidel al model impulsat per Sánchez, l’alcalde socialista ha reivindicat les bonances de la llei espanyola. No l’ha venut com una mesura estructural –aspecte que ha reiterat en dues ocasions– sinó com una eina “pal·liativa” que serveix per “aturar el cop i guanyar temps perquè hi hagi més oferta”. “Els preus han baixat un 4,9% a Barcelona”, ha sentenciat.
Collboni ha preguntat a la resta de formacions “quines mesures podem prendre” si no la regulació per contenir els preus de l’habitatge. Les dades “oficials” –ha carregat contra els portals immobiliaris– demostren que les famílies barcelonines destinen més d’un 30% de la renda a l’habitatge, ha qüestionat l’alcalde, que ha defensat la construcció pública, la col·laboració amb empreses privades i l’eliminació dels pisos turístics com a ingredients principals de la seva recepta. “El nostre objectiu és que el 15% de l’habitatge sigui públic perquè això permet donar cobertura als sectors més vulnerables, a les famílies treballadors i als joves”, ha apuntat, fixant l’objectiu del seu govern en 1.000 habitatges públics nous anuals.
Collboni ha reivindicat la decisió de no renovar les llicències dels pisos turístics el 2028, una decisió que no ha pres cap altra ciutat del món. Una mesura “dràstica”, en paraules del mateix alcalde, que altres municipis “de signes polítics molt diferents” ja estan “començant a fer”. El líder socialista a Barcelona ha remarcat aquesta i la resta de mesures –per a l’oposició, més anuncis que mesures reals– com un intent perquè els veïns no hagin de marxar de la ciutat. No ha mencionat, en canvi, la rehabilitació de pisos, una de les grans crisis residencials invisibles de Barcelona. Un neguit que afecta sobretot els veïns dels barris del Besòs i Trinitat Vella. L’alcalde també ha passat de puntetes per la reserva obligatòria del 30% a habitatge assequible, un dels principals fracassos del seu executiu. El PSC defensa que no funciona i que s’ha de revisar, però no ha aconseguit convèncer Junts. Collboni ha aprofitat la rèplica al senador juntaire per recordar que CIU va donar suport a la normativa el 2018.
Junts i ERC hi veuen un discurs “triomfalista”
Junts i ERC, que han intervingut en castellà perquè el reglament del Senat encara no els ho permet fer en català, han criticat el “triomfalisme” de Collboni. El juntaire Joan Baptista Bagué ha començat amb una autocrítica genèrica, dirigida probablement a tots els alcaldes anteriors. “Molts ajuntaments van treure a subhasta sòl residencial per finançar-se”, ha lamentat com a preludi d’una crítica, ara sí, dirigida a Collboni. “Cal més humilitat si la realitat desmunta totes les mesures implementades pel PSC i els seus socis de Comuns, de l’alcaldessa Colau”, ha etzibat. Ha acusat l’anterior govern de coalició de Barcelona de generar “inseguretat jurídica” i al PSC de fer “seguidisme” de “sis diputats [dels Comuns] al Parlament”.
El republicà Joan Josep Queralt ha retret que no mencioni ERC en la seva intervenció, al·ludint que motles de les mesures implementades per Collboni a Barcelona tenen també el segell republicà. És més, ha retret al socialista que no “fugís de totes aquestes reformes” quan ERC governava en solitari el Parlament. El republicà també ha qüestionat que Collboni no reclami als companys de Madrid “el gran patrimoni immobiliari de l’Estat que hi ha a Barcelona”. Començant per la comissaria de la Via Laietana, en primera instància, polèmica pels equilibris que hi vol fer la Moncloa; per una banda, qualificant-la d’espai de memòria, però, per una altra, negant-se a retirar la policia. Queralt també ha demanat el traspàs de la caserna del Bruc, del Banc d’Espanya, la delegació del govern de pla de Palau, o les duanes.
Durant la comissió també han intervingut el PP, que ha acusat a Collboni de “distorsionar” les dades, i els representants de PSOE, Vox, el PNB i el partit Eivissa i Formentera al Senat.
