Les il·legalitats d’un bloc de coliving de la Vila de Gràcia investigat per fer obres sense llicència s’han fet un lloc en el debat polític. El cas de l’edifici del número 14 del carrer de Sant Agustí va sortir a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona celebrada aquest dimarts després de la denúncia conjunta del Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia, que van alertar que la propietat d’aquest immoble -un fons inversor holandès amb desenes d’actius immobiliaris a la ciutat- continuava operant irregularment tot i haver estat sancionada pel consistori.
Tot plegat es remunta al 2023, quan l’entramat empresarial New Amsterdam Developers va adquirir aquest bloc gracienc amb l’objectiu de transformar-lo en un coliving a través de la seva marca Enter Coliving. Per fer-ho, segons denuncien les entitats prohabitatge, el propietari estaria deixant vèncer els contractes per expulsar els llogaters i així poder fragmentar els pisos en habitacions i llogar-les per separat a preus molt més alts. Aquests treballs de reforma s’haurien fet sense llicència d’obres ni projecte tècnic, motiu pel qual els veïns de l’edifici van interposar dues instàncies al districte barceloní el febrer del 2024. A més, en tractar-se d’una gran rehabilitació d’immoble, la propietat hauria d’aplicar la reserva del 30% dels domicilis per a habitatge protegit.
Davant la passivitat municipal, els inquilins afectats van optar per recórrer al Síndic de Greuges. El moviment va aconseguir despertar l’efecte desitjat i l’Ajuntament va iniciar al mes de juliol les inspeccions a la finca per aquestes obres il·legals. Al febrer d’aquest any, el consistori va resoldre que els treballs no s’adequaven a la normativa vigent i va interposar una sanció coercitiva de fins a 500 euros al fons propietari, requerint-li la presentació d’una sol·licitud de llicència urbanística major amb projecte tècnic en un termini de dos mesos i la prohibició definitiva dels usos que aquestes obres poguessin permetre. Tanmateix, gairebé quatre mesos després, no només no s’hauria complert cap d’aquests requeriments, sinó que els sindicats denuncien que els habitatges continuen llogant-se per habitacions a preus d’entre 820 i 980 euros i adreçats a un públic internacional.
Segons els càlculs de les entitats, els propietaris s’estan embutxacant prop de 3.000 euros mensuals per cadascun dels quatre pisos reformats, una xifra que triplica el preu marcat pel topall legal per un habitatge d’aquesta finca. En paral·lel, una part del veïnat de l’edifici s’enfronta a demandes de desnonament malgrat haver pagat totes les quotes de lloguer, ja que el fons es nega a oferir nous contractes per poder seguir amb el procés de fragmentació dels domicilis.
Sis sancions diferents i “la punta de l’iceberg”
Arran d’una petició dels Comuns, el govern municipal va explicar que des del passat mes de febrer han multat en fins a sis ocasions als propietaris del bloc del carrer de Sant Agustí. Així ho va manifestar la primera tinenta d’alcaldia i regidora de Gràcia, Laia Bonet, que va assenyalar que les sancions les han interposat després de diverses inspeccions per les obres il·legals a l’edifici i que seguiran fent-ho “fins que la propietat compleixi amb la legalitat”. Bonet va afegir que els serveis tècnics del districte de Gràcia elaboraran un informe sobre la reserva del 30% d’habitatges de protecció oficial “per determinar si s’aplica en aquest cas concret”.
Per la seva banda, la regidora dels Comuns Lucía Martín va acusar l’executiu de “mirar cap a un altre costat mentre els colivings s’expandeixen per la ciutat” i de no actuar fins que els veïns afectats i el Síndic van insistir. Martín també va lamentar que les multes “són insignificants per a aquest tipus de propietaris i que el cas del bloc Sant Agustí és tan sols la punta de l’iceberg”.
