L’Ajuntament de Barcelona ha acabat resolent un problema que s’havia enquistat a les cases del carrer Pons i Gallarza. L’amenaça d’una operació especulativa havia posat els llogaters que vivien en aquests habitatges en peu de guerra durant els últims dos anys i mig. Finalment, però, el govern d’Ada Colau ha intercedit i ha comprat set cases i un local d’aquest punt de Sant Andreu mitjançant el tanteig i retracte. Ara bé, ho ha fet amb unes condicions especials. La rehabilitació dels habitatges es farà en dues fases. La primera serà municipal, però la segona anirà, precisament, a càrrec dels mateixos veïns. A canvi, mentre hi treballin, pagaran una renda molt reduïda. És una proposta de “masoveria urbana mixta” que la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha titllat de “pionera”.
Els col·lectius de defensa de l’habitatge que havien acompanyat els veïns de Pons i Gallarza que ara passaran a viure en pisos del parc públic de la ciutat, però, han volgut deixar un missatge clar. “Les vertaderes protagonistes d’aquesta història no són la regidoria i l’Ajuntament, sinó que són les veïnes”, ha etzibat l’Enric, del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu. També ha reivindicat la força dels llogaters que han alçat la veu els últims mesos la representant del Sindicat de Llogateres Marta Ill. En el seu torn, ha fet referència a l’exemple de “desobediència” que representa aquesta petita comunitat andreuenca.
Segons ha explicat en roda de premsa Lucía Martín, la quantitat per la qual han comprat els vuit immobles ha estat considerada “assequible”. Es tracta de 745.000 euros, als quals cadrà afegir-ne 290.000 més d’obres inicials. Amb les cases de Pons i Gallarza –entre els números 105 i 117– l’Ajuntament assajarà una fórmula híbrida de lloguer assequible i masoveria urbana. La idea és que aquesta iniciativa es reprodueixi no només en l’àmbit públic, sinó “en els privats”, ha puntualitzat la regidora d’Habitatge i del districte de Sant Andreu.
És el punt i final al patiment que han acumulat els inquilins d’aquestes cases durant més de dos anys. Alguns d’ells fins i tot van néixer en aquests habitatges, però ara veien perillar-ne el seu futur per les pressions que havien exercit des de la propietat. Els últims anys, però, havien denunciat assetjament immobiliari perquè marxessin.
Sobre la nova situació, l’únic que encara no s’ha resolt públicament és quina renda hauran d’abonar els llogaters quan facin de masovers. Aquesta condició, la d’arreglar la casa per dins, no s’ho prenen com un repte especialment difícil. Al cap i a la fi, segons expliquen, ells mateixos han anat arreglant els habitatges durant dècades.
1 
