L’obertura del restaurant La Madurada és segurament la metàfora perfecta del que està passant a la Casa Vidal, l’edifici històric que acollia l’antic Versalles. On abans hi havia un bar de poble, ara hi ha un restaurant més exclusiu, amb preus d’entre 15 i 22 euros per plat. S’hi menja molt bé, comenten els que hi han anat, però ja no és el Versalles del mític Pere Heredero, és un altre estil. A les plantes superiors, la situació també ha canviat: cada cop hi ha menys veïns, reemplaçats per estrangers –la majoria joves– que passen una temporada a Barcelona. Els antics propietaris, una família de tres germans, s’han venut la finca, i els nous han accelerat els habitatges compartits d’ús temporal (en anglès, coliving). Ja n’hi ha un, amb preus d’entre 640 i 940 euros per habitació, i els paletes treballen per a reformar-ne dos més.
La Casa Vidal té 13 habitatges, dels quals cinc s’han quedat buits. Els llogaters que hi havia de renda antiga han mort i els seus habitatges es transformaran en cohabitatges. Les pròximes setmanes ja se n’hauran habilitat tres i tot plegat sembla només l’inici. La propietat només ha indultat el restaurant i l’acadèmia d’anglès que hi ha al primer pis, que ha acceptat una pujada d’un 30% del lloguer. De fet, segons ha pogut saber aquest diari, la nova propietat ja ha enviat un burofax als veïns que se’ls acaba el contracte el pròxim estiu informant que hauran de marxar. Els ofereix la possibilitat de negociar, però sempre a partir dels 2.000 euros mensuals. “Encara que ens ho poguéssim permetre, són pisos antics i que no valen tant”, han comentat al TOT alguns afectats, que prefereixen mantenir-se en l’anonimat. Fins ara, aquests veïns pagaven uns 1.500 euros o menys per viure al cor de Sant Andreu.
Canvi de propietat a l’estiu
Els canvis comencen l’estiu passat: els germans Quer Font, que segons expliquen els mateixos veïns feia temps que buscaven un comprador, aconsegueixen per fi traspassar la propietat de l’empresa que gestiona els immobles de la Casa Vidal. Segons figura en el registre mercantil, l’advocat Andrés Blay Blanc, que gestiona un bufet d’advocats especialitzat en el mercat immobiliari, assumeix l’administració única de l’empresa MQF S.L el 25 de juny de 2024. En declaracions al TOT, Blay s’ha desmarcat dels cohabitatges i de les queixes veïnals. “Com a gestors de la finca no en tenim res a veure i tampoc ens consta que hi hagi cap problema amb els veïns”, s’ha limitat a respondre durant la trucada amb aquest diari.
Ni el bufet d’advocats ni els antics propietaris, amb qui també ha parlat aquest diari, volen detallar qui hi ha darrere de la compra. Sigui com sigui, el que és públic és que l’empresa Aspai Coliving S.L, que té 15 apartaments de l’estil a Barcelona, està gestionant els nous habitatges compartits que estan apareixent. Fonts municipals contactades pel TOT admeten que la propietat està “llogant les habitacions per separat” i que, per aquest tipus d’activitat, la normativa “no requereix cap llicència específica”. I alguns dels treballadors que estan fent les obres també detallen que s’està fent una reforma integral dels habitatges, amb lavabos i cuina nova, i que per fer-ho s’ha llançat a terra algunes parets. “Crec que volen fer-hi hotels”, ha dit un d’ells en una de les visites del TOT.
A internet, l’empresa que gestiona les habitacions en destaca els “sostres alts”, l’escriptori apte “per a estudiar o teletreballar” i el balcó “privat”. Així es ven concretament una habitació de 940 euros mensuals i 13 metres quadrats que té “Smart TV de 55″ 4K, armari amb concepte obert, calefacció i pany a la porta”. Sobre Sant Andreu, l’empresa ressalta “els carrers acabats d’empedrar, places tranquil·les, parcs verds i ambient acollidor”. “Una experiència autèntica lluny del bullici turístic”, detalla la descripció del pis.
Rebuig del teixit veïnal
Els veïns veuen amb temor aquesta nova etapa de la Casa Vidal, que està transaccionant progressivament al mercat d’habitacions. Per ara només s’han fet dues excepcions amb els dos negocis que històricament hi ha hagut a la finca. El més mediàtic, el Versalles, ha canviat de mans. A inicis de juny va tancar l’antic bar –que pagava 10.000 euros mensuals de lloguer– i l’empresari Ferran Ballús, que regenta dos locals més a Horta i al carrer d’Enric Granados, n’assumeix ara el cost amb La Madurada. El nou administrador de la finca, l’advocat Blay Blanc, hi treu ferro, remarcant que l’antic amo “no va poder amb el negoci i el va traspassar”. L’altre negoci que n’amplia el lloguer és l’escola d’idiomes del primer pis, un negoci familiar que fa tres dècades que hi és. El director de l’acadèmia, Jordi Casals, es mostra “agraït” malgrat la pujada perquè el nou contracte, diu, li permetrà ni que sigui arribar a la jubilació.
La transformació de la Casa Vidal posa de manifest una realitat que el moviment activista per l’habitatge avisa que s’està estenent als barris perifèrics. De fet, el veïnat de Sant Andreu veu amb temor que la realitat que viu una part de l’Eixample –on el veïnat ha denunciat la compra de més de 200 finques amb finalitats “especulatives”– s’escampi al seu barri. En conversa amb el TOT, el president de l’AVV Sant Andreu de Palomar, Miquel Ruiz, renega d’operacions com aquestes perquè “trenquen amb la idiosincràsia de Sant Andreu”. “És pràcticament l’única gran finca modernista que tenim aquí i no ens agradaria que es transformés en pisos per a turistes. Volem que la gent pugui continuar vivint a Sant Andreu i que no s’acabi amb el tarannà de poble que sempre hi ha hagut”, esmenta.
Un buit legal
Encara amb el cas de la Casa Orsola recent, la majoria d’analistes insisteixen que el lloguer de temporada i d’habitacions és ara mateix un buit legat que no regula cap llei ni ordenança municipal i que, per tant, les empreses en qüestió s’hi poden acollir. El maig de l’any passat, la Diputació Permanent del Parlament va votar en contra del decret llei impulsat pel Govern Aragonès per regular aquest tipus d’arrendament a les zones qualificades d’habitatge tensat amb el vot en contra de Junts, Vox, Ciutadans i PP i l’abstenció de PSC. Els partits tampoc s’han posat d’acord al Congrés dels Diputats per regular aquesta activitat.
