El cas de la Casa Orsola és atípic. Aquest edifici construït l’any 1910 i ubicat a l’encreuament entre els carrers del Consell de Cent i de Calàbria s’ha convertit en els darrers mesos en una mena de símbol de lluita veïnal al districte de l’Eixample, una zona on problemàtiques com l’accés a l’habitatge passen, aparentment, de puntetes. La croada dels veïns d’aquest bloc per evitar que la propietat els faci fora dels pisos on alguns inquilins han viscut tota la vida ha despertat l’atenció mediàtica i està servint per visibilitzar una situació que és un avís per a navegants per a moltes comunitats de veïns de la capital catalana.
“Als mitjans es parla molt de desnonaments al Raval, però ara això està passant a l’Eixample. Molta gent s’identifica amb el nostre cas perquè és una situació per la qual podria acabar passant qualsevol llogater”, assegura el Tono Hernández. Aquest veí fa prop de 10 anys que viu en una de les dues finques en què es divideix l’edifici i va ser un dels primers inquilins a rebre la notificació de la propietat -el fons Lioness Inversiones SL- on se li comunicava que no li renovarien el contracte ara fa gairebé un any. Després d’aconseguir una pròrroga extraordinària de sis mesos per l’esclat de la pandèmia del coronavirus, el seu contracte va vèncer aquest juliol.
En la mateixa situació es troba el Josep Torrent. Aquest home de 47 anys fa més de dues dècades que resideix a la Casa Orsola, però des de l’1 de maig de 2022 ho fa sense contracte, després que la propietat es negués a renovar aquesta vinculació. Tant Hernández com Torrent han seguit pagant puntualment el lloguer a través de girs postals, malgrat que els propietaris de l’edifici ja han iniciat el procés judicial per desnonar-los dels habitatges. “Nosaltres volem quedar-nos en les mateixes condicions que teníem fins ara, pagant un lloguer que puguem assumir i amb un contracte que ens doni una certa estabilitat“, coincideixen a apuntar.
Un dels últims veïns que s’ha vist abocat a aquesta situació d’irregularitat contractual és Basilis Myrthianos. Aquest home de 42 anys nascut a l’illa grega de Creta va aterrar a Barcelona per fer el seu doctorat ara fa 17 anys i s’hi va acabar quedant. Des del 2007 que viu en un dels pisos d’aquest centenari edifici del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. El seu contracte ha vençut aquesta mateixa setmana. “Vaig fer obres de reforma al pis amb la promesa que podria renovar el contracte i quedar-m’hi més temps”, lamenta Myrthianos, a qui el canvi de propietat que es va materialitzar fa una mica més d’un any va agafar completament per sorpresa.
Pressió per una renovació col·lectiva
Aquests tres casos són només alguns exemples de la situació que viuen bona part dels veïns de la Casa Orsola. De fet, els inquilins d’almenys sis pisos més del total de 27 habitatges que té l’edifici veuran com els seus contractes finalitzen en els propers anys sense poder optar a una renovació. En un escenari força diferent, però també amb la por al cos, es troben els vuit pisos que tenen un contracte de lloguer indefinit de renda antiga. És el cas d’Ana Girona, una dona de 61 anys que fa gairebé quatre dècades que viu a l’immoble. “El meu contracte fa que em senti una mica més protegida, però si els veïns comencen a marxar la pressió anirà cada cop a més”, assenyala Girona, que és una de les inquilines que no ha dubtat a fer pinya amb els residents afectats per plantar cara als propietaris.
La resistència estoica de la Casa Orsola ha despertat també la solidaritat de molts veïns de la zona, que han decidit en els darrers mesos sumar-se a la causa per fer pressió i forçar l’empresa propietària a negociar una renovació col·lectiva dels lloguers, tal com es va comprometre la companyia el passat mes d’abril després que prop d’un centenar de persones ocupessin la seva seu social en senyal de protesta. Pepi Bogués és una d’aquestes veïnes que s’ha solidaritzat amb el moviment. “Fa 83 anys que visc en un pis aquí davant. Jo vaig néixer aquí i em sap molt greu que vulguin expulsar els veïns. No és just“, remarca aquesta àvia, que ja s’ha convertit pràcticament en un membre més del grup d’afectats d’aquest edifici.
Combatre la “submissió a l’especulació”
Malgrat ser conscients de les dificultats per capgirar la situació, els veïns de la Casa Orsola no perden l’esperança i confien que el gran ressò mediàtic i una possible mediació de l’Ajuntament de Barcelona amb la propietat els permeti activar les negociacions per a la renovació dels lloguers vençuts. “Ens sentim forts. Volem ser com una pedra a la sabata, ser tan insuportables que no tinguin més remei que cedir. Ells volen guanyar la batalla, però nosaltres també“, afirma Hernández, que es mostra molt agraït pel suport i assessorament que han rebut en tot moment per part d’entitats com el Sindicat de Llogateres o la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample.
En el marc d’aquesta estratègia de pressió, els afectats han organitzat aquest dissabte una jornada reivindicativa amb concerts i activitats de tota mena a les portes de l’edifici que ha comptat amb el suport de diversos grups municipals i de la mateixa alcaldessa Ada Colau.
Més enllà d’aconseguir quedar-se a l’edifici, la croada dels veïns afectats pretén visibilitzar una problemàtica que ja s’ha cobrat diverses víctimes al districte de l’Eixample en forma de famílies expulsades de blocs de pisos reconvertits en habitatges de luxe. De fet, els mateixos propietaris de la Casa Orsola també haurien adquirit diversos edificis per la zona que ja pràcticament estan buits. “No és tan habitual que els veïns s’organitzin i lluitin junts. Molta gent ha normalitzat una certa submissió a l’especulació i això converteix aquests casos en un procés silenciós“, lamenta Hernández, que confia que la seva experiència serveixi per despertar una voluntat d’empoderament en els veïns davant d’una problemàtica tan greu com l’accés a l’habitatge.
4 
