Volien convertir el cas en un punt d’inflexió i així ha estat. El desnonament d’en Josep Torrent, el primer dels veïns de la Casa Orsola que ha hagut d’afrontar un llançament, s’ha ajornat per tercer cop gràcies a la mobilització de prop d’un miler de persones, que en un divendres feiner s’han concentrat a les portes de l’edifici centenari de l’Eixample per evitar que el poguessin fer fora del pis on ha viscut les últimes dues dècades. La història de resistència d’aquest professor d’institut de 49 anys ha acaparat l’atenció mediàtica fins a tal punt que inclús la comitiva judicial -que s’ha personat cap a dos quarts d’onze a la cruïlla entre els carrers de Calàbria i del Consell de Cent- n’ha volgut deixar constància en el seu escrit, on també precisa que aquest divendres no es donaven les condicions de seguretat per executar el desnonament, que s’ha fixat per a la matinada del pròxim dimarts.
El desplegament sense precedents que el Sindicat de Llogateres ha fet des de la tarda de dijous fins a la suspensió temporal coneguda pocs minuts abans de les onze del matí d’aquest divendres ha convertit la Casa Orsola en un plató, un escenari des d’on denunciar els efectes de la greu crisi dels lloguers que pateix Barcelona. El resultat de tot plegat ha estat una victòria a mitges que deixa un regust agredolç entre el col·lectiu prohabitatge, però principalment entre el cercle més proper a Torrent, a qui se l’ha vist visiblement aclaparat per tota l’expectació, sobretot un cop feta pública la decisió d’ajornar el llançament fins al dimarts. De fet, tota la negociació entre la comitiva judicial, la propietat i els llogaters s’ha produït davant de les càmeres dels periodistes, només a un carrer de l’edifici i del gruix de la protesta que s’hi aplegava a les portes.
“Avui ha estat un dia històric, hem guanyat. No han pogut fer efectiu el desnonament perquè érem tants que era impossible. Ara bé, ens han informat que es torna a convocar per a la nit de dilluns. Volen fer fora el Josep de matinada… És inaudit i una absoluta vergonya“, ha assegurat en declaracions als mitjans Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat, que ja ha anunciat que convocaran una nova mobilització que arrencarà dilluns a les nou de la nit i s’allargarà fins a l’hora del llançament, previst per a dos quarts de sis de la matinada. Arcarazo s’ha dirigit a les diferents administracions per demanar explicacions per una forma d’actuar de la justícia que veuen completament insòlita i ha reivindicat el poder de la pressió ciutadana per aturar processos i casos com el de Torrent i la resta de veïns del bloc afectats. “Ho tornarem a fer. La Casa Orsola serà indesnonable“, ha conclòs.
Primers passos d’una vaga de lloguers i la trobada més esperada
La jornada d’aquest divendres ha arrencat amb desenes de persones acampant a les portes de l’edifici centenari. Des de primera hora del matí, la cruïlla entre Calàbria i el Consell de Cent s’ha anat omplint de manifestants i periodistes, que esperaven amb expectació una imminent arribada dels Mossos d’Esquadra. Amb el pas de les hores, les esperances d’aturar el desnonament anaven en augment i la tensió acumulada des del dijous a la tarda començava a alliberar-se en forma de consignes com Casa Orsola, no estàs sola o Ni un euro més, vaga de lloguers. Precisament, un grup de llogaters dels blocs d’Habitatge de Protecció Oficial de La Caixa, vinguts des de Sentmenat (Vallès Occidental), sortia al balcó de l’edifici per donar suport a la causa i anunciar que els seus blocs ja han iniciat la primera vaga de lloguers de Catalunya del segle XXI.
Un dels moments més emotius sens dubte ha estat la trobada entre els veïns de la Casa Orsola i els descendents de la família que fa més d’un segle va erigir l’immoble per acollir les oficines d’una de les fàbriques més importants de rajoles hidràuliques de l’Estat, que estava ubicada en aquesta illa de cases. Ferran i Àlex Orsola -besnet i rebesneta de Giovanni Orsola, l’industrial italià que va fundar la companyia Orsola, Solà i Cia- han volgut donar suport a la croada dels inquilins, amb qui han pogut parlar durant uns minuts enmig del frenesí d’aquesta jornada reivindicativa. Torrent i la rebesneta del promotor de l’edifici s’han fos en una abraçada que ha servit en certa manera per tancar el cercle iniciat amb la construcció de la finca el 1913.
