La Biblioteca Font de la Mina presentava aquest dimecres a la tarda una afluència poc habitual per a un dia d’entre setmana. Desenes de famílies del bloc Venus de la Mina esperaven a les portes de l’equipament per assistir a l’assemblea informativa convocada per l’equip del Col·lectiu Ronda, que porta el cas dels veïns d’aquest deteriorat edifici de la zona sud de Sant Adrià de Besòs. La trobada tenia l’objectiu d’informar els afectats sobre els termes i condicions proposats per procedir a l’expropiació forçosa de l’immoble, després que el Consorci de la Mina aprovés definitivament el passat 18 d’abril el projecte que ha de garantir el reallotjament o la compensació econòmica a les 240 llars afectades.
Entre els prop d’un centenar d’assistents que han omplert una de les sales de la biblioteca adrianenca predominava una certa sensació de cansament. Aquesta fatiga que arrosseguen els inquilins del bloc respon als gairebé 20 anys que fa que esperen el promès enderroc, després del fracàs del primer procés d’expropiació l’any 2010. Aleshores, les diferències entre les taxacions dels vells pisos i el preu dels nous habitatges que es posaven a disposició dels veïns van resultar un escull insalvable per a la majoria de famílies de l’edifici, que no tenien els recursos econòmics per accedir al reallotjament. Després d’una dècada de bloqueig, el procés que es va reactivar el febrer del 2021 ha acabat culminant enguany en un nou projecte d’expropiació que inclou alguns avenços, com un increment en la valoració econòmica dels diferents habitatges, però que està condicionat a una clàusula perversa que posa entre l’espasa i la paret els veïns.
Per poder accedir a un reallotjament gratuït o a qualsevol mena de compensació econòmica, les administracions implicades obliguen els afectats a renunciar al procediment judicial per danys morals i perjudicis que una trentena d’inquilins van interposar el 2019 per la demora en l’execució del projecte original d’expropiació, que es va aprovar l’any 2009, i que a hores d’ara ja compta amb el suport de més d’un terç de les famílies. Aquest “xantatge” -verbalitzat per primer cop a les acaballes del 2023 pels tècnics de l’oficina creada específicament per abordar els caos dels veïns- ha centrat bona part de l’assemblea d’aquest dimecres, on els advocats del col·lectiu han provat d’explicar quina resposta legal es pot donar a aquestes coaccions i quin és el marge de maniobra que tenen els afectats.
Tres vies per continuar amb la disputa legal
En aquest context de calma tensa, la primera a prendre la paraula ha estat Mariona Torra, l’advocada del Col·lectiu Ronda que porta el cas dels inquilins. La lletrada ha explicat que hi ha tres vies per “impugnar” aquest projecte d’expropiació en funció de la casuística de cada família. Per una banda, trobem els veïns que poden optar a un reallotjament. El nou planejament preveu l’aplicació del decret Haus, una normativa que hauria de permetre que els inquilins poguessin ser reallotjats en pisos dels mateixos metres quadrats que els actuals sense que aquest canvi impliqui cap altre cost econòmic, més enllà del pagament dels impostos vinculats a la compravenda. Ara bé, per evitar que haver de treure la demanda que tenen interposada per danys i perjudicis sigui una condició indispensable, Torra proposava impugnar tot el projecte perquè l’aplicació d’aquesta normativa fos universal i no només als veïns que acceptin treure renunciar a la via judicial en marxa.
Pel que fa als inquilins que opten a rebre una compensació econòmica, l’advocada ha precisat que els afectats tenen un termini de 20 dies des que els arribi la notificació de l’aprovació del pla d’expropiació per presentar un recurs indicant que no estan d’acord amb la taxació que es fa dels seus habitatges, que és de 1.500 euros per metre quadrat. En aquest sentit, s’encarregarà un estudi a un arquitecte perquè determini quin és el valor real dels pisos segons el mercat i es proposarà un nou preu per a l’expropiació que s’haurà d’acordar amb l’administració.
La tercera opció només afecta els veïns que encara estaven pendents de portar la demanda per danys i perjudicis als jutjats. Aquestes prop d’una cinquantena de famílies fins ara havien manifestat per la via administrativa al Consorci de la Mina que no estaven d’acord amb els 5.000 euros en concepte d’indemnització que se’ls atorgava a cada llar pels 13 anys de demora en el procés d’expropiació i enderroc de l’edifici. Un cop esgotat el termini que l’ens tenia per donar resposta a la demanda, els inquilins tenen via lliure per portar com la resta veïns el seu cas als tribunals perquè un jutge es pronunciï sobre la indemnització que han de rebre pel calvari viscut aquests anys. L’objectiu d’aquest procés és acostar-se a la xifra de 10.000 euros l’any per llar, unes compensacions que de confirmar-se suposarien per a les administracions el pagament d’un total de 12,5 milions d’euros als afectats.
Els estralls de la lluita per una vida digna
Un cop amb totes les cartes sobre la taula, els veïns han anat prenent la paraula per expressar els dubtes que tenien respecte a aquesta ofensiva legal que plantegen des del Col·lectiu Ronda. Les diferents casuístiques de les 240 famílies del bloc han generat algunes divisions entre el col·lectiu d’afectats. “Quants anys més hem de seguir així? Ja en portem més de 20… Clar que no estic d’acord amb el preu, però ara hem de tornar a començar?“, es preguntava l’Encarna, una veïna de 68 anys. Ella és una de les inquilines del bloc que han rebut ja les notificacions d’expropiació i s’està plantejant acceptar la retirada de la demanda per poder accedir a un dels únics 23 pisos que actualment disposa l’administració per reallotjar les famílies de Venus.
“Tu ets lliure de decidir el que vulguis, però han trigat 13 anys i t’han causat uns danys. Almenys que te’ls paguin, no?“, responia Paqui Jiménez, veïna també de l’edifici i alma mater del col·lectiu d’afectats. El rum-rum s’apoderava de la sala, on es creaven petits nuclis de debat entre els diferents inquilins. “A aquest pas, cobraran els diners els fills i els nets“, comentava una parella. Malgrat els dubtes, sembla clar que almenys la demanda per danys i perjudicis seguirà el seu curs tot i les previsibles renúncies d’alguns dels inquilins. També tiraran endavant els recursos contra els preus fixats per als habitatges. Un futur més incert presenta la impugnació del projecte complet que pretén garantir l’aplicació universal d’aquest decret Haus. “Té recorregut legal i creiem que val la pena fer el pas perquè el Consorci no té actualment pisos i tot el procés de reallotjament es demorarà encara força“, remarca Torra, que també apunta que en tots els casos es recorrerà els interessos per demora per fer que s’ajustin més al perjudici sofert pel veïnat.
Un cop amb els ànims més sufocats, Jiménez reflexionava sobre la situació de veïns com l’Encarna, que podrien acabar acceptant un reallotjament en altres blocs de la Mina com el Mart o el Saturn, que no presenten una situació molt millor que el Venus. “Només volen viure bé els últims anys que els queden. Estar en un lloc on quan piquis a l’ascensor, aquest vingui i no hagis de trucar als tècnics perquè s’ha espatllat. La gent està cremada, però val la pena continuar”, apunta.
