La Marga Aguilar té un judici aquest dimarts. Aquesta veïna de la centenària Casa Fajol -rebatejada popularment com a bloc Papallona– és la primera de les inquilines de l’edifici que respondrà davant la justícia per voler quedar-se a la que ha estat casa seva durant més de tres dècades. Ella va accedir al pis el 1992 amb un contracte de cinc anys i pagant 45.000 pessetes mensuals. “Vaig pensar per error que el meu contracte s’havia reconduït a un indefinit. Mai vam signar cap renovació amb l’antiga propietat, però tampoc van dir res més”, explica. Quan va morir el propietari històric de l’immoble el setembre del 2023, els hereus van comunicar als llogaters per escrit que la voluntat era respectar els contractes amb les mateixes condicions que fins aleshores. Gairebé any més tard, l’agost del 2024, Aguilar va rebre un burofax que li donava 30 dies per abandonar el seu domicili.
Cinc veïns més del bloc van rebre per aquelles dates el mateix burofax. Els hereus s’havien venut l’immoble sencer el maig d’aquell mateix any per cinc milions d’euros a l’entramat empresarial New Amsterdam Developers (NAD) en una operació per a la qual l’Ajuntament de Barcelona no va fer ús del dret a tempteig i retracte. L’objectiu dels nous titulars -un fons inversor holandès amb desenes d’actius immobiliaris a la ciutat- era clar: deixar vèncer els contractes per expulsar els inquilins i així poder fragmentar els pisos en habitacions i llogar-les per separat a preus molt més alts. Un any i mig després de l’adquisició, només resisteixen sis famílies a l’edifici, que té catorze habitatges i dos locals. Fins a cinc llogaters han abandonat en aquest temps l’immoble. Dos ho han fet per problemes psicològics derivats de la pressió a la qual estaven sotmesos i tres més perquè no podien afrontar les costes judicials de portar el seu cas a tribunals. Sigui com sigui, el resultat ha estat el mateix. Els domicilis han quedat buits, preparats per ser reformats. De fet, dos dels pisos ja han estat completament remodelats i un altre està en procés, amb les consegüents molèsties per als inquilins.
Sant Agustí, l’avís per a navegants
Menys de 24 hores abans de presentar-se davant del jutge, Aguilar prenia la paraula aquest dilluns a la presentació de l’últim informe de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample sobre la problemàtica de l’habitatge en aquesta zona de la ciutat. Ho feia amb fermesa a la veu, però la mà tremolosa, conscient que les mirades dels presents l’apuntaven. “Cap de les famílies del bloc Papallona va marxar per voluntat pròpia […] La propietat ens ha arribat a oferir pisos a Gràcia sense dir-nos que hi vivien famílies a les quals anaven a fer fora perquè entréssim nosaltres”, assegurava, tot exposant a tall d’exemple algunes de les pràctiques de l’empresa propietària. La veïna apel·lava en el seu discurs a les diferents administracions perquè prenguin mesures contra l’activitat dels fons d’inversió, que ja són propietaris només a l’Esquerra de l’Eixample de 68 blocs de pisos. “Necessitem plantar-los cara perquè el teixit social del barri queda buit sense els seus veïns”, afirmava, abans de confirmar que presentarà batalla fins a un eventual desnonament.
Entre els presents a la roda de premsa de presentació de l’informe, realitzada davant del bloc Papallona, hi havia en Txema Escorsa. Aquest veí del número 14 del carrer de Sant Agustí, al barri de Gràcia, sap ben bé el que és enfrontar-se a un judici per negar-se a abandonar el seu domicili. Ho va fer fa un parell de setmanes i després que el mateix fons, New Amsterdam Developers (NAD), comprés el seu edifici l’any 2023 i anés deixant vèncer un a un els contractes dels llogaters per convertir els habitatges en colivings. Actualment, només queden al bloc cinc famílies. La resta dels pisos es lloguen per habitacions a preus d’entre 820 i 980 euros i adreçats a un públic internacional. La propietat continua operant en aquest immoble tot i estar investigada per fer obres sense llicència ni projecte tècnic, activitat per la qual ha estat multada en almenys sis ocasions per l’Ajuntament. En paral·lel, l’entramat empresarial també ha estat enxampat per un jutjat provant d’esquivar les restriccions que s’apliquen als grans tenidors registrant l’edifici del carrer de Sant Agustí amb un sol número al Registre de la Propietat, com si fos un únic habitatge i no tot el bloc.
El blindatge dels llogaters està en mans de Junts
Com un avís per a navegants del que pot passar al bloc Papallona, Escorsa donava suport aquest dilluns a Aguilar en la seva compareixença. La veïna de l’edifici de l’Eixample compartia faristol amb l’Anna Olesti, també veïna de la Casa Fajol i portaveu del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), que assessora els llogaters de l’immoble en aquesta croada contra el fons inversor. “No abandonarem les nostres cases i anirem fins a les últimes conseqüències. Ens convertirem en un problema polític per a l’Ajuntament i farem de cada bloc una trinxera contra el negoci de l’habitatge”, assenyalava, tot posant la mirada en el paper de l’administració municipal, que considera que “no ha mogut un dit” per evitar aquestes pràctiques especulatives. Al costat d’Olesti, hi havia en Gerard Mena, portaveu del Sindicat de Llogateres, l’entitat que porta el cas d’Escorsa i dels veïns supervivents del 14 del carrer de Sant Agustí. “El bloc Papallona és només un exemple més del que passa si no es posa fre a l’estafa del lloguer d’habitacions i de temporada […] L’administració fa deixadesa de funcions i abandona els llogaters davant els monstres”, lamentava.
Mena aprofitava la roda de premsa per criticar el paper de les autoritats davant la no aplicació del règim sancionador als grans tenidors i per demanar responsabilitat a Junts perquè doni llum verda a la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que es vota aquest mes de febrer. Des del sindicat remarquen que es tracta d’una mesura llei clau perquè blinda la regulació catalana de lloguers temporals i d’habitacions davant qualsevol recurs al Tribunal Constitucional i garanteix una pròrroga de tres anys a tots els contractes ubicats en zones tensionades. Segons la previsió de l’entitat, aquest 2026 caduquen 119.000 contractes de lloguer a Catalunya, 32.500 dels quals a Barcelona, que podrien acollir-se a la regulació.
Una croada compartida
Pel que fa a la croada contra els colivings, cal recordar que sis finques van unir forces de la mà del Sindicat de Llogateres el passat juny per denunciar les pràctiques especulatives d’un fons que vol convertir una catorzena d’immobles de la ciutat en aquesta tipologia residencial. Parlem de Vandor, una immobiliària propietat del gegant inversor britànic Patron Capital que des de la seva fundació el 2019 ha adquirit només a la ciutat 193 pisos que tenien contractes de lloguer vigents. De forma progressiva, aquests habitatges han estat renovats per posar-los al mercat a uns 2.000 o 2.500 euros mensuals, en el cas dels apartaments complets, i a uns 900 euros al mes si mirem per habitació. Un dels casos més paradigmàtics potser és el de la Rosario Castillo, l’última veïna de tota la vida que resisteix al número 69 del carrer d’Entença, també a l’Esquerra de l’Eixample. La resta dels onze pisos de l’immoble adquirit per Vandor el 2021 s’han convertit en un coliving. Del balcó de Castillo penja una pancarta on es pot llegir clarament una consigna que sembla haver-se convertit en el leitmotiv d’aquesta croada: Stop coliving.
Conscients que es tracta d’una problemàtica que afecta de ple la zona, l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample ha decidit sumar esforços amb els dos sindicats per provar de revertir aquesta situació quan encara hi ha marge de maniobra. “Molts hem viscut tota la vida al barri i al final acabarem expulsats. Des de l’associació de veïns hem vist que o ens apuntem a la lluita o acabarem vivint-la des de fora”, assegurava en la roda de premsa d’aquest dilluns Xavier Riu, portaveu de l’entitat veïnal.
