Barcelona ja sanciona anuncis de pisos que incompleixen la nova llei del lloguer

La llei de contenció dels lloguers a Catalunya ha fet mig any aquest mes de març i Barcelona, el municipi més afectat per les pujades abusives de preu, comença a fer els primers passos per garantir-ne el compliment. Després que l’Agència Catalana de Consum anunciés a mitjans de febrer una ofensiva sancionadora contra cinc portals immobiliaris que acollien anuncis que se saltaven la norma catalana alhora de promocionar les ofertes de lloguer, ara és l’Ajuntament de Barcelona qui ha fet un pas endavant i ha començat a tramitar les multes. Segons expliquen fonts municipals al TOT Barcelona, els serveis del consistori “inspeccionen els portals, analitzen els anuncis i quan es detecta un incompliment flagrant de la llei, s’incoa el pertinent expedient sancionador”. Les primeres sancions del govern municipal les va notificar el portal Idealista, però l’Ajuntament evita aclarir contra qui ha emès aquests procediments i quina quantitat d’expedients ha tramitat.

El que s’està sancionant en aquests casos és el fet d’amagar dos requisits obligatoris de la nova llei quan es publicita el preu d’un pis que està en lloguer. D’una banda, ara és necessari incloure l’índex de referència del preu de la Generalitat. Aquest marcador té en compte la zona, els metres quadrats útils, l’any de construcció de la finca, el certificat energètic, els mobles, l’aparcament o l’ascensor. D’altra banda, s’ha de fer constar també el preu del contracte anterior. Aquestes dues normes s’han de veure reflectides en qualsevol anunci d’un pis de lloguer perquè, precisament, els nous arrendaments no poden superar el que marca l’índex de referència ni el preu del contracte previ. Així, aquesta és la manera més eficient amb la qual els potencials llogaters del pis poden tenir la informació necessària i assegurar-se que no es cometen abusos. Tanmateix, la realitat és que en la immensa majoria d’anuncis dels portals digitals se segueix incomplint la llei i no hi ha ni rastre dels dos requisits o, a tot estirar, només se n’hi troba un.

Davant aquesta situació, el departament de Consum de la Generalitat va anunciar el mes passat la tramitació de cinc expedients sancionadors que havia dirigit específicament als portals Idealista, Fotocasa, Habitaclia, Yaencontré i Pisos.com. Les sancions poden arribar fins als 10.000 euros, avisava llavors l’organisme català.

Aquelles sancions es van tramitar com a conseqüència d’anuncis que incomplien la llei i que feien referència a pisos de 22 poblacions catalanes. Tanmateix, fonts de l’Agència Catalana de Consum detallen a aquest diari que la majoria d’incompliments s’acumulen a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, el mateix departament aclareix que si bé són les administracions locals les que tenen la competència inicial per tramitar les sancions quan hi ha incompliments, només té constància d’un ajuntament que estigui sancionant actualment: el barceloní. Més enllà d’això, l’agència ha tingut coneixement que “previsiblement” qui ho farà aviat serà l’ajuntament de Figueres.

Una nova guerra amb els portals

Així i tot, tant l’organisme de la Generalitat com l’Ajuntament remarquen que aquesta mena d’expedients sancionadors tenen un ampli recorregut de garanties per als afectats i que s’han d’estudiar a fons les al·legacions que presenten els portals. En aquest sentit, fonts d’Idealista neguen la major i asseguren que no se’ls pot sancionar perquè no són ni propietaris, ni immobiliàries, ni administradors de finques.

“Idealista és un prestador de serveis de la societat de la informació, amb un règim legal de responsabilitat que li eximeix, amb caràcter general, de verificar els continguts emmagatzemats en la plataforma pels usuaris” i assegura que, en tot cas, serien aquests usuaris que promocionen els pisos de lloguer els estarien “obligats a complir els requisits establerts”. La seva versió és que “no pot confondre’s” l’activitat dels agents immobiliaris i els intermediaris amb un portal digital. A més, s’emparen en els exemples europeus i en la recent doctrina del Tribunal Suprem espanyol, que alliberava l’empresa Homeaway de la responsabilitat de vigilar i bloquejar anuncis turístics il·legals.

Les immobiliàries demanen “pedagogia”

Se sancioni o no als grans portals immobiliaris, l’altra gran pregunta és si les multes arribaran també a les immobiliàries, les administradores de finques o els propietaris que incompleixin la llei 11/2020. De moment, Consum només les ha dirigit als portals immobiliaris i l’Ajuntament no ho aclareix. En aquest sentit, la responsable d’assessoria jurídica de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el COAPI de Barcelona, Montserrat Junyent, assegura que si bé tenen constància de les tramitacions contra les pàgines com Idealista o Fotocasa, encara no els ha arribat cap cas d’agències immobiliàries amb expedients sancionadors.

I és que per Junyent aquest hauria de ser el camí lògic. “Ens hem trobat una llei d’avui per demà, amb una entrada en vigor immediata i amb un canvi d’escenari dràstic en matèria d’arrendaments. Perquè una llei pugui aplicar-se amb normalitat necessita un termini d’assimilació i acceptació amb altes dosis de pedagogia”, defensa l’assessora jurídica. Segons el seu punt de vista, no es pot atribuir a la “mala fe” els casos en què els anuncis no se cenyeixen a la legalitat, ja que hi ha una “llei feixuga” amb “disfuncions importants”. En aquesta línia, Junyent destaca el fet que l’índex de preu de la Generalitat sigui massa genèric i no faci distincions en el preu entre pisos poc cuidats i immobles que han estat rehabilitat recentment, per exemple.

Les trampes als anuncis, ben vives

Així, la representant dels agents immobiliaris apunta que “hi ha propietaris que troben que no els surt a compte llogar el pis així” i que l’han desviat al mercat de la compra-venda. També reconeix que hi ha “molts que decideixen no llogar-lo com a habitatge habitual, sinó que l’ofereixen com a pis de temporada”. Ara bé, en aquests casos, defensa que “s’ha de revisar si les ofertes responen a una situació real o s’està retorçant la llei”, apunta Junyent.

I és que si els portals immobiliaris van plens d’anuncis que no mostren el preu del contracte antic i l’índex de referència, la tendència que menciona l’assessora jurídica és també un altre dels grans fenomens que es detecten fàcilment. Mentre que els habitatges habituals de lloguer han de complir les normes de limitació del preu, els lloguers de temporada van més per lliure. Així, alguns propietaris de pisos habituals —així com d’apartaments turístics deserts— han vist un filó i han reconvertit la seva propietat en pis de lloguer temporal. Així, en comptes de fer un lloguer de 5 o 7 anys com marca la llei en el cas del mercat de lloguer residencial, es troben ofertes que s’allarguen en el temps, com a molt, 11 mesos.

Ara bé, això és simplement una trampa per seguir mantenint-los com a mercat residencial saltant-se la regulació, com ha pogut comprovar avui mateix el TOT Barcelona. Després de trucar per preguntar per un pis de 80 metres quadrats, pròxim a Lesseps, que s’anunciava a Fotocasa per 2.000 euros i que superava l’índex de referència, la resposta ha estat clara: “El màxim que podem oferir són 11 mesos. Hi pots viure 7 anys sense problema. Però haurem d’anar fent renovacions cada 11 mesos, és l’única condició“, resolia l’agent de la immobiliària.

Davant aquest fet, el Sindicat de Llogateres reclama que es posi en marxa un règim sancionador clar que permeti als municipis perseguir fàcilment aquest joc brut, ja que hauria de ser senzill de combatre. “Les diferències entre un habitatge habitual i un lloguer de temporada són molt clares. Això es reserva gairebé únicament per a estudiants o desplaçaments de feina temporals”, explica Carme Arcarazo, una de les portaveus de la plaraforma pel dret a l’habitatge.

Alhora, l’activista recorda que la primeres pressions per garantir que es complís la llei van arribar per part dels col·lectius per una llar digna. “Portàvem dos mesos de nova regulació i ningú movia fitxa per sancionar. Així que bàsicament vam estar perseguint les administracions. Hem tingut diverses reunions amb Consum. Vam fer una campanya per fer-los arribar més de 250 denúncies d’anuncis que incomplien la llei. I al final van anunciar els expedients”, repassa Arcarazo. Ara reclama a l’agència de consum de la Generalitat que vagi més enllà dels anuncis. “Té la responsabilitat de sancionar contractes il·legals i haurien d’estar comprovant que els nous lloguers no superin el preu de l’índex ni el del contracte anterior. Però sobre això no tenim notícies que se n’hagi incoat un sol expedient”, rebla.

Mentre les normes no acabin de complir-se, però, la portaveu del Sindicat de Llogateres recorda que hi ha eines digitals per comprovar si el propietari et vol entabanar. Una d’elles és el portal de la Generalitat per veure l’índex de referència del pis. L’altre és el mateix l’Incasòl, on es pot comprovar si en els cinc anys anteriors a l’oferta actual hi havia un contracte de lloguer que marqui el topall del nou arrendament, ja que en alguns casos els propietaris asseguren que abans no hi havia llogaters per sortejar la limitació. “Tot aquest temps que l’administració no ho protegeix, s’ha d’anar molt atent”, resol Carme Arcarazo.

Nou comentari