L’Ajuntament de Barcelona està treballant en una bateria de propostes per reformar els polígons industrials de la ciutat amb perspectiva de gènere. La iniciativa està emmarcada en el projecte ‘Justícia de Gènere als Polígons’, iniciada el 2019, que vol promoure unes zones industrials que siguin “motors de la justícia de gènere”. Durant el procés, s’ha fet una diagnosi dels polígons del Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, La Verneda Industrial i Montsolís, tant analitzant dades físiques com d’usos i comercials, així com enquestes i grups de discussió amb veïnes i treballadores.
Arran de l’anàlisi, l’Ajuntament ha preparat diverses propostes que una entitat del districte treballa per convertir en un Pla de Justícia de Gènere. També s’ha fet un treball de camp amb 205 empreses on es conclou que els polígons tenen una ocupació predominantment masculina, amb menys del 30% de les dones, que se centren majoritàriament a tasques administratives.
Durant el procés, l’Ajuntament ha constatat que el teixit dels polígons es caracteritza per la presència de moltes façanes cegues, carrers amb activitats que generen poques interaccions socials, especialment a la nit, voreres ocupades pel vehicle privat i les operacions logístiques i, en general, per la manca de confort ambiental. Tot plegat fa d’aquests territoris “un lloc poc agradable” per a les persones que hi caminen. Això genera una sensació d’inseguretat, amb especial impacte en la mobilitat de les dones i en l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
Fruit d’aquesta diagnosi, s’ha fet una sèrie de propostes d’actuació que donin com a resultat un espai urbà amb una bona connexió de recorreguts per a les persones vianants, agradables i ben definits, que connectin els barris i els polígons de forma segura amb les parades de transport públic i els diferents serveis, equipaments i zones verdes. Entre les propostes d’actuacions més concretes hi ha la millora de l’accessibilitat, els passos de vianants, la creació d’espais per seure o accions artístiques com murals feministes en els polígons. També la millora de la il·luminació i el foment de punts d’activitats més relacionats amb l’ús comercial i d’oci per generar més seguretat durant la nit.
Pel que fa als ponts i passeres, amb uns fluxos de mobilitat activa, es proposa la millora de la senyalització, la il·luminació i elements per seure i protegir de les inclemències del temps. Un punt important és l’accés al transport públic, on es vol millorar la visibilitat de les parades de bus, la senyalística, la cura dels espais i augmentar la informació sobre el temps d’espera. També es pretén millor la xarxa de carril bici, majoritàriament inconnexa i incoherent amb la trama urbana dels polígons, millorant la connectivitat i seguretat.
Les propostes també recullen accions per fomentar un canvi del model econòmic que “posi al centre a les persones” seguint criteris de l’economia feminista. Així es vol promoure la contractació femenina de qualitat, l’emprenedoria de les dones i la seva participació en un sector masculinitzat.
Marxes exploratòries
Un dels elements que s’ha engegat durant tot aquest procés han estat les marxes exploratòries, que consisteixen en sessions de treball protagonitzades principalment per les dones del barri amb l’objectiu d’identificar possibles millores que facilitin els usos quotidians de l’espai públic. En cada cas, el grup de dones que hi participa descriu, analitza i recull l’experiència en els recorreguts urbans del seu entorn, posant especial atenció a les cures, la seguretat i la mobilitat, aportant així una diagnosi de gènere sobre l’espai públic.
Durant els anys 2017 i 2019 es van dur a terme un total de 12 marxes exploratòries amb 278 participants. En concret, 7 vinculades al Pla de Barris (La Marina, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Bon Pastor, la Verneda i la Pau, Roquetes i Besòs-Maresme) i 5 al districte de Gràcia (barris del Coll, Vallcarca i els Penitents, la Salut, Camp d’en Grassot i Vila de Gràcia).
L’Ajuntament també ha remarcat que el Pla de Barris vol “revertir les desigualtats” entre els barris de la ciutat. Un dels seus objectius és aconseguir “la complicitat de les dones” que no estan vinculades a cap moviment associatiu, fita que creuen que s’aconsegueix amb les marxes exploratòries i amb altres accions participatives.
Art urbà i patinatge
En aquest sentit, el consistori remarca les actuacions de millora de les escales Pare Manjón a Trinitat Vella i el Projecte Womart, una acció d’art urbà on dues artistes fan participadament un mural urbà a través del disseny i la conceptualització de les dones del barri; o bé la construcció del parc de patinatge de Baró de Viver, que va sorgir de la necessitat de reduir l’aïllament de la sortida del metro i augmentar l’activitat a la zona per propiciar una major sensació de seguretat i una millor il·luminació. La dinamització d’aquest espai atén infants dels barris propers amb un grup paritari de monitors skate, fet que ha promogut l’increment de noies en la pràctica d’aquest esport.
A més, l’Ajuntament també destaca que el desplegament final de la nova xarxa ortogonal d’autobusos ha suposat “una millora en connectivitat, accessibilitat, i freqüència per a la totalitat de col·lectius” i subratlla que la major freqüència del servei “incrementa no només la rapidesa de desplaçament dels usuaris, sinó també la seguretat en les parades” i en els espais públics continus al carril bus de la línia.
