Desenes de persones s’han presentat al davant de l’edifici on viuen el Juan i la Lívia per evitar el segon intent de desnonament d’aquesta família amb tres fills, a la travessera de Gràcia 274. Des del carrer se’ls ha notificat que el desallotjament quedava aturat, després de les gestions de la comitiva judicial. Quan ja havien celebrat la victòria, els activistes s’han girat per mirar com entraven el Juan i la Lívia a l’edifici i s’han trobat, a dins del bloc, una línia d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra que haurien entrat per un altre accés. “Pel pàrquing”, sospitaven els que es coneixen el bloc. Encertaven. Un error de coordinació entre els representants judicials i el dispositiu policial havia causat aquest embolic. Després d’uns moments de tensió, però, ha quedat definitivament anul·lada l’execució del desnonament.
L’enrenou l’havia causat la manca de comunicació entre la policia i la comitiva. Així ho mostra el document de suspensió que la Lívia havia ensenyat davant dels activistes, signat pels representants judicials i els ocupants del pis, al qual ha tingut accés aquest diari. Apuntava: “no assisteixen els Mossos”.
Tanmateix, la policia sí havia assistit, però no se la veia des de la travessera de Gràcia, on s’havia situat la comitiva. Els agents havien entrat des del carrer Sicília, per l’aparcament. La propietària estava amb ells i els havia lliurat les claus. També hi era el procurador. La comitiva judicial, però, no tenia aquesta informació.
Part del document que suspenia el desallotjament del Juan i la Lívia / Cedida
Fonts policials han expressat que ells estaven preparats per fer el que demanés la representant dels jutjats. Així i tot, com la comitiva judicial no els ha vist, s’ha anul·lat el desallotjament. Les mateixes fonts ho han deixat tot plegat en un malentès.
Tot i el desenllaç, la tàctica policial sorpresa ha agafat totalment descol·locats al Sindicat de Llogateres i a l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia. Primer, per la novetat a l’hora d’evitar la protesta. En comptes d’entrar per la força per la porta principal, com és habitual en el pitjor dels casos, havien accedit per una altra via sense inconvenients. Però, a més, els ha semblat “una provocació” que s’hagi mantingut el dispositiu policial quan la família amb tres fills ja havia aconseguit el paper d’ajornament del desallotjament, han denunciat diverses veus.
Mossos custodiant el pàrquing de l’edifici on viuen la Lívia, el Juan i els seus 3 fills / D.C.
La incertesa s’ha mantingut uns 20 minuts, mentre tots els representants judicials, municipals i policials intentaven aclarir què havia passat. En aquell transcurs, a més de la policia, s’hi ha pogut veure fins i tot el serraller. Una figura habitual en els desnonaments efectius, que certifica el desallotjament amb el canvi de pany a l’habitatge.
Finalment, la representant de la comitiva judicial ha vist els Mossos, ha fet una nova valoració de la situació i ha insistit: “queda suspesa i ja està, les coses han anat com han anat”. Així, les pressions de la propietat no han fructificat. “Portava cinc dies preparant-ho tot”, es lamentava la propietària Esther Argerich des del mateix carrer. La titular del pis, juntament amb l’advocat, es resignaven a la situació i anunciaven que intentaran pressionar “perquè en uns dies torni a haver-hi un dispositiu similar”, expressava el lletrat en veu alta.
Un cas amb història
Aquest cas concret té una història particular. Ja que, de fet, ha arribat fins als jutjats per dues vies. Una, l’ordinària, per demanar el desallotjament d’un pis que va acabar contracte de lloguer. L’altra, la denúncia per coaccions i amenaces que la propietat va interposar contra el portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, un dels representants de l’Oficina Popular d’Habitatge de Gràcia, el Pablo, així com contra el Juan i la Lívia.
Per aquest últim cas, van haver de declarar la setmana passada tots els implicats a la Ciutat de la Justícia. Avui, però, ja hi tornaven a ser. A la porta del número 274 de la Travessera de Gràcia. El Juan i la Lívia han viscut més d’una dècada en el mateix pis. Pagaven 1.000 euros de lloguer. Quan se’ls va oferir renovar-lo amb un increment del 30%, van dir que no podien permetre-s’ho econòmicament. La petita multipropietària Esther Argerich des de llavors s’hi ha negat i, davant les pressions dels grups d’habitatge, ha acabat portant el cas als jutjats per doble partida.
Segons ha pogut comprovar aquest diari a través del document de suspensió del desnonament, però, ja hi hauria una solució que satisfaria la propietària. Els Serveis Socials i el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) de l’Ajuntament de Barcelona estan preparats per fer el trasllat de la família a un altre pis que ja tindrien adjudicat i on podrien anar a viure “en un mes”. En el mateix sentit, a peu de carrer, el Juan ho refermava: “Només hem demanat a la comitiva judicial una mica més de temps”.
