Deu famílies del Raval que viuen ocupant el bloc situat al carrer Hospital 99 redoblen la pressió sobre l’Ajuntament i la Generalitat en la seva lluita contra el fons immobiliari que els vol desallotjar imminentment, Blackstone. Els veïns, acompanyats pel Sindicat d’Habitatge del Raval i el Sindicat de Llogaters, han assegurat que no entenen “la poca bel·ligerància” de les administracions respecte al fons més gran del món. “Sembla que amb Blackstone no s’hi atreveixen”, ha etzibat la Tatiana, una de les habitants de la finca.
Segons ha explicat als mitjans, fa cinc anys que la majoria de les famílies viuen en aquest edifici que també habiten “vuit menors” així com persones grans, algunes amb discapacitats. Els activistes que assessoren les famílies asseguren que des del febrer de 2018 el propietari és la immobiliària d’origen estat-unidenc, quan va comprar tota la finca a preu de saldo. “Per això reclamem que l’Ajuntament expropiï aquest edifici sense gastar un euro més del que li va costar a Blackstone”, defensa Jaime Palomera com a representant del Sindicat de Llogaters. L’objectiu final és aconseguir un lloger social per a tots els ocupants.
La roda de premsa d’aquest matí ha barrejat representants del Sindicat de Llogaters, el Sindicat d’Habitatge del Raval i CAP Raval Nord Digne. / D.C.
Mentrestant, les famílies segueixen amb el desnonament en obert i amb la incertesa d’en quin moment de les pròximes dues setmanes rebran la visita la comitiva judicial i, possiblement, els antiavalots dels Mossos d’Esquadra com a policia judicial. En aquest sentit, les entitats en defensa de l’habitatge han interpel·lat el govern de la Generalitat i, en concret, al departament d’Interior per demanar-li “responsabilitats” i convidar-lo a que no se situi de la banda dels “opressors” com, segons han repetit en diverses ocasions els activistes, “van fer l’1 d’octubre o el 15-M”.
L’oferta de Blackstone i l’Ajuntament
La portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval, Joana Sales, ha concretat que si en el pitjor dels casos el desallotjament es completés, les famílies serien reatllotjades en altres immobles ocupats que facilitarien des del mateix col·lectiu. “Les propostes habtitacionals que plantegen des de l’Ajuntament no tenen en consideració del concepte de barri”, ha dit en referència a les alternatives habitacionals que preveu el pacte entre el govern municipal i Blackstone, després d’una negociació que ha acabat amb una proposta d’acord presentada als veïns.
L’oferta inclou que el fons immobiliari es comprometi a situar les famílies en una situació de vulnerabilitat més greu en tres habitatges del mateix bloc d’Hospital 99 quan acabin les obres de rehabilitació amb un contracte de lloguer social –i mentrestant, tindrien un habitatge a cost zero. La resta de l’edifici quedaria destinat a lloguer assequible exceptuant “uns pocs pisos que sí podrien llogar al preu de mercat”, ha explicat la regidora d’Habitatge, Lucía Martín. En total, “més de la meitat de l’edifici gaudiria d’un lloguer per sota del preu de mercat”, ha resumit Martín. Pel que fa a les famílies que no quedarien reubicades per Blackstone, les assumirien els serveis municipals”.
La representant del Sindicat d’Habitatge del Raval, però, ha negat que aquesta sigui una solució efectiva per als afectats, ja que només satisfaria una part de les famílies. “No acceptarem l’almoina de Blackstone ni de l’Ajuntament” i “no abandonarem ningú”, ha remarcat. En el mateix sentit, Sales ha puntualitzat que les respostes oferides des de la Mesa d’Emergència “buiden els barris de veïns” perquè, sovint, l’oferta de reallotjament és lluny de la zona on les famílies tenien el seu habitatge.
Compra dels pisos
El govern d’Ada Colau, a més, explica que l’edifici abans era propietat del Banc Popular, que es va intentar comprar i que, fins i tot, el consistori va anunciar un acord de compra que, finalment, va quedar en no-res per “obstacles administratius” que van imposar els propietaris. Ara, des de l’Ajuntament apunten que no disposen de “recursos il·limitats per comprar tots els pisos que la ciutat necessita” després d’haver adquirit 150 pisos a Ciutat Vella –i 700 al conjunt de Barcelona– els últims anys.
Per això, des del govern municipal demanen “nous canvis legislatius” per afrontar l’especulació dels grans fons que adquireixen edficis sencers, apujen el preu dels habitatges i inflen el mercat. De fet, és una de les reivindicacions que també han reclamat a la Generalitat des del Sindicat de Llogaters. “Exigim una llei contra l’especulació” que faciliti que es puguin “expropiar els habitatges a mans de grans propietaris que es dediquen a augmentar preus de manera sistemàtica i massiva, en la línia del que ja estan fent a Berlin“, ha reivindicat Jaime Palomera. A més, també ha reclamat que el mateix text legal garantís que les persones “en situació irregular i sense alternativa habitacional” tinguessin un lloguer social automàticament i no quedessin “abocades a viure el carrer” després d’una breu estada a pensions municipals.
