El Museu d’Història de Catalunya ha posat en marxa el programa El Museu presenta, amb el que apropa les seves col·leccions al públic i reivindica personalitats de relleu que han caigut en l’oblit. Actualment redescobreix la vida i trajectòria artística de la pintora Eugenie Loutchinsky (1878-1974) i del dibuixant Ferran Bosch i Tortajada (1908 –1987), a través de dos quadres de la col·lecció que retraten la periodista i dramaturga Cecília A. Màntua (1909-1974).
La iniciativa “té la finalitat d’exposar peces destacades i singulars o noves incorporacions a la col·lecció que no es troben en l’exposició permanent”, apunta Teresa Rodón, responsable del programa. A més, aquesta edició de Museu Presenta convida en particular a reflexionar al voltant del paper de les dones en la cultura i en l’art, destacant la invisibilització de les dones en l’àmbit creatiu i artístic.
“L’exclusió historiogràfica de les dones com a agents productors de cultura i d’art ha estat una constant”, lamenta Raquel Castellà, conservadora del Museu d’Història de Catalunya. És investigadora de la trajectòria de l’artista russa Eugenie Loutchinsky, a qui també ha biografiat fent recerca a diferents museus i arxius europeus. “S’ha perpetuat una història que prioritza la producció artística masculina i a més la recerca sobre la producció de les dones artistes de casa nostra ha estat escassa”, afegeix.
Màntua, polifacètica i avançada al seu temps
Cecília A. Màntua va ser periodista, dramaturga, guionista radiofònica i publicista cinematogràfica. Una dona que va decidir trencar amb el rol i els estereotips femenins del segle XX i va dedicar-se principalment a la vida laboral, cultivant èxits amb les seves obres teatrals més enllà de la ciutat de Barcelona.
En els primers anys de la postguerra, Màntua va col·laborar a introduir en els teatres del Paral·lel un tipus d’espectacle musical que manllevava formes i temes a l’opereta i al cinema, i que pretenia renovar les varietats aportant-hi un toc de cosmopolitisme. No obstant això, l’obra dramàtica de Màntua escrita en català es va desenvolupar sempre en el marc de la literatura de consum, sobre esquemes molt convencionals i amb la nítida intenció de preservar i reforçar uns determinats valors morals (la família, la laboriositat, l’abnegació, etc.). Després del 1939 va continuar participant en revistes destinades preferentment al públic femení i en publicacions sobre cinema.
El seu teatre, sentimental, costumista o vuitcentista, tingué un gran èxit de públic. A partir de 1950 va fer guions per a Ràdio Barcelona sobre temes musicals, literaris i d’altres. De fet la seva primera obra coneguda de teatre en català s’havia estrenat a Ràdio Barcelona, i després de la guerra fou autora de múltiples obres de ràdioteatre, tant en català com en castellà, habitualment produïts i interpretats pel quadre d’actors de la ràdio sota la direcció d’Armand Blanch.
Eugenie Loutchinsky, una artista internacional
Eugenie Loutchinsky (sovint escrit Euphrasie) va estudiar pintura a Berna, a Itàlia i a Sant Petersburg i fou membre de la Societat d’Artistes de Sant Petersburg. Durant la Primera Guerra Mundial va emigrar a Finlàndia i el 1924 es va instal·lar a París, on es va vincular a la intel·lectualitat literària russa i va començar a visitar l’Estat espanyol. Viure períodes de moltes dificultats per dedicar-se a la pintura fins que el 1926 es va exposar al Saló dels Artistes Francesos el retrat que havia fet del cardenal Desire-Joseph Mercier, primat de Bèlgica, que li va donar una sobtada reputació com a retratista. Aviat es va traslladar a Maó, on començà a retratar la burgesia i l’aristocràcia de Menorca.
Loutchinsky es movia molt: va viure a València, Granada, Barcelona, Madrid, Sevilla i Mallorca. A cada localitat on s’instal·lava organitzava exposicions i donava classes particulars de dibuix i pintura. A Barcelona va exposar individualment a les Galeries Laietanes el 1935 i el 1936. En aquesta segona mostra és on va exhibir l’obra Retrat de Cecília Màntua que ara forma part dels fons del MHC. La premsa de l’època la va començar a anomenar “la russa espanyola” i l’aplaudia per saber captar la personalitat dels retrats, segons deia el pintor Ricardo Baroja.
El 1936, durant la Guerra Civil, va ser detinguda i deportada a França. Tot i que va extraviar-se una part important de la seva obra, amb els quadres dels que disposava va organitzar a Brussel·les una altra mostra, a la redacció del Butlletí d’Europa de l’Est. L’exposició “La imatge d’Espanya” va tenir un gran èxit i va fer que s’establís definitivament a la capital belga, on va dedicar-se a la pintura fins pràcticament la seva mort. Retrats, natures mortes i paisatges de ciutats eren les temàtiques més destacades. La conservadora Raquel Castellà recorda a la biografia de la pintora russa que “la lluita i les dificultats per guanyar-se la vida en l’àmbit artístic van ser una constant fins a la seva mort”.
Ferran Bosch Tortajada, dibuixant per a la moda
El museu també conserva el Retrat de Cecília Màntua, realitzat pel pintor valencià Ferran Bosch i Tortajada (Vila-real, 1908 – Key West, 1987). És un dels il·lustradors més internacionals i més cotitzats en el món del disseny de moda, tot i que a Catalunya se’l recordi poc. Entre les seves senyals d’identitat hi ha models femenins estilitzats, esnobs, frívols, de traç fi, que encerten de ple amb el gust estètic de l’època.
Ben aviat es traslladà a París i posteriorment a Nova York, on treballà per a les revistes Vogue i Harper’s Bazar, entre d’altres. Va ser un col·laborador gràfic habitual dels noms més importants de l’alta costura parisina, des de Cristóbal Balenciaga fins a Christian Dior, passant per les dissenyadores franceses Germaine Lecomte, Marcelle Chaumont i Jeanne Paquin, el modista grec Jean Dessés, Pierre Balmain o l’empresària de cosmètics Elizabeth Arden. Es va fer un nom propi en el món del disseny i el modista Hubert de Givenchy reconeixia a les seves memòries que els primers passos que va fer al sector van estar inspirats per la imitació constant dels dibuixos de Bosch.
Durant l’etapa a Barcelona va exposar en diferents ocasions a les Galeries Laietanes i a la Sala Parés, on va mostrar l’important col·lecció de sofisticats retrats de dames de l’alta burgesia o d’artistes del moment, com és el cas del retrat de Cecília Màntua.
