Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
‘Teixir com a codi obert’, primera retrospectiva de Teresa Lanceta al MACBA

El MACBA proposa una exposició barcelonina i contemporània, Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert, la primera mostra retrospectiva de l’artista Teresa Lanceta (Barcelona, 1951). El museu aplega més de 200 obres de l’autora, des dels anys 70 fins avui: tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos, a més de diverses col·laboracions i coautories. És la selecció més àmplia d’obres seves que s’ha fet fins avui.

Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert recupera el seu acostament a la teixidoria, a les seves estructures, sistemes i processos, com a mètode de recerca que té associacions simbòliques i estètiques, culturals i espirituals. “Un art rellevant per a la vida”, segons el defineix la pròpia Lanceta. De la convivència amb les dones berbers de l’Atles Mitjà va aprendre’n un art universal que l’ha acompanyada al llarg de la seva dilatada carrera fent del temps del teler un temps ple i, en l’aspecte artístic, la importància de les estructures de repetició i les geometries en les arts populars de molts continents i en les avantguardes del segle XX.

El barri del Raval marca profundament l’obra i la vida de Lanceta. Hi va viure durant els seus anys de formació compartint experiències amb la comunitat gitana; d’aquí la seva necessitat de parlar de les coses destruïdes, del que està trencat i apedaçat, però també de la rellevància dels sabers i les experiències populars i de la vida en comú. Aquests aprenentatges l’acompanyaran de manera recurrent al llarg de la seva obra i, especialment, als anys noranta i a la sèrie de teles vermelles i negres de 2019 i 2020.

Els còmplices de Teresa Lanceta

La mostra reuneix també obres en formats col·laboratius, realitzades les últimes cinc dècades a partir del diàleg amb una sèrie de còmplices, com els artistes Olga Diego, Pedro G. Romero i Xabier Salaberria; la comissària Leire Vergara; l’organització autogestionada la Trinxera; la cineasta Virginia García del Pino, i l’artista i programador de software Nicolas Malevé. 

Els oficis del Raval (2019-2022) és una col·laboració entre Teresa Lanceta, Nicolas Malevé, els alumnes i professors de l’IES Miquel Tarradell i el departament d’Educació del MACBA. Consisteix en un mapa digital basat en històries de treball, vivències, recursos i afectes dels participants i les seves famílies. El programa d’activitats al voltant d’aquesta exposició també té un paper destacat i per exemple comprèn un seminari internacional sobre l’acte de teixir i les seves polítiques, que tindrà lloc els propers 1 i 2 de juny. Comptarà amb convidats de gran prestigi i amb accions performatives a les sales com a cloenda. Entre les activitats ja realitzades, destaquen el cicle de converses Parlem de… Teresa Lanceta i una proposta especial per a la Nit dels Museus de la mà de Pedro G .Romero.

Vista detall Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert. Foto: Miquel Coll, 2022
Vista detall Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert. Foto: Miquel Coll, 2022

L’exposició s’acompanya d’una publicació que, a més de documentar exhaustivament la mostra, resitua l’aportació artística de Teresa Lanceta dins el relat hegemònic de les últimes dècades. El llibre inclou textos del filòsof Miguel Morey, el comissari Bonaventure Soh Bejeng Ndikung i l’antropòleg Bert Flint, a més de comptar amb les veus de les comissàries i de la mateixa artista. 

Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert és una coproducció del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i l’IVAM Institut Valencià d’Art Modern, i està comissariada per Nuria Enguita i Laura Vallés Vílchez. Es podrà visitar fins l’11 de setembre de 2022 al MACBA i del 6 d’octubre de 2022 al 12 de febrer de 2023 a l’IVAM.

Les altres modernitats de l’Atlas

A diferència d’altres artistes que s’han servit del teixit o les seves tècniques per portar-lo cap a l’art contemporani, el compromís de Lanceta consistia a afirmar i mostrar que aquells teixits també eren obres d’art. De la mateixa manera que Anni Albers admetia la importància que tenien per a ella els “teixidors mil·lenaris del Perú”, Lanceta reconeix al Magreb unes altres modernitats que miren al present de la cultura popular, a l’univers ancestral, a la quotidianitat del que és sensible i a una possible representació matèrica del que és no intel·ligible. 

L’art és de tothom i de ningú: es troba en les “belles arts” tant com en la cultura popular, en l’artesania i en les anomenades arts “menors”. Amb unes actituds, pràctiques estètiques i costums que constitueixen realitats sensibles que no han estat devorades per aquell discurs que, en nom de la singularitat de l’art, separa els objectes artístics de la vida quotidiana. 

Teresa Lanceta i el Raval

Així que en té l’ocasió, Teresa Lanceta afirma amb rotunditat que “el Raval sempre dona molt més del que rep”. Al Barri Xino, com se’n deia aleshores, és on va viure durant els seus anys de formació, del 1969 al 1985. El 1969 va iniciar la carrera d’Història a la Universitat de Barcelona, alhora que començava a teixir. Allunyada de l’acadèmia i de l’art conceptual de l’època, Lanceta decideix teixir com a posicionament polític i estètic, com a proposta per unir mons. El barri, molt present en la seva feina, era una barreja entre l’ambient portuari i l’obrer, on convivien migrants, gitanos i andalusos.

Vista detall Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert. Foto: Miquel Coll, 2022
Vista detall Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert. Foto: Miquel Coll, 2022

Era, en definitiva, un compendi de maneres de viure –de cultures, i fins i tot de religions– diferents que s’ha anat adaptant als temps sense perdre la pròpia identitat, que fonamentalment ha estat i és la d’acollir persones arribades d’altres llocs sense que importi la raó de la seva vinguda. Al Raval, les experiències compartides amb la comunitat gitana van donar lloc a una reciprocitat dels afectes. 

A principis dels anys noranta, després de viure a Sevilla i Marràqueix, Lanceta es va instal·lar a Madrid, però el record del Raval sempre l’ha acompanyada en les seves produccions i li ha fet sentir la necessitat de parlar del que s’ha trencat, de les coses destruïdes i apedaçades. Fins i tot dècades més tard, del 2013 al 2020, ja establerta a Alacant, va viatjar setmanalment a Barcelona per exercir de professora a l’Escola Massana. 

L’any 2021 va continuar la seva relació especial amb el barri per dur a terme el projecte Els oficis del Raval, realitzat en col·laboració amb Nicolas Malevé, els alumnes i professors de l’IES Miquel Tarradell i el departament d’Educació del MACBA. El projecte consisteix en l’elaboració col·laborativa d’un mapa digital basat en les històries de feina, vivències, recursos i afectes dels participants i de les seves famílies. Pretén posar en relleu les múltiples mirades i trajectòries que conflueixen en un lloc important per a cada participant –el Raval–, així com deixar constància de l’experiència laboral i les competències que es desplacen quan la gent es trasllada a una altra banda. 

Vista detall Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert. Foto: Miquel Coll, 2022
Vista detall Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert. Foto: Miquel Coll, 2022

El recorregut de la mostra s’organitza en cinc sales on es presenten treballs que qüestionen poèticament conceptes en un altre temps antagònics. Per exemple, col·lectivitat i autoria, tradicionalment entesos des d’una visió exacerbada de la individualitat; remediació i història, és a dir, la capacitat de negociar passats encara presents que incomoden; performativitat i matèria, que situen les labors en un espai d’experiència comuna de cossos i objectes que reconeixen la cura en la feina; i, finalment, oralitat i biografia, que posen de manifest les ensenyances feministes segons les quals l’art era una pràctica de vida. En aquest sentit, el treball de Lanceta és un treball memorable: el seu potencial crític resideix en la capacitat de construir memòria.

Nou comentari

Comparteix