El Gran Teatre del Liceu celebra el 175 aniversari i fa una crida a la participació

La institució de la Rambla és un referent cultural des de 1847 i ha estat testimoni de la història de Barcelona

El Gran Teatre del Liceu es va inaugurar el 1847 i celebra durant aquesta temporada el seu 175 aniversari, una llarga història al servei de la cultura i de Barcelona. La institució de la Rambla ha viscut moltes estrenes artístiques, ha acollit a l’escenari les grans estrelles i tendències líriques de cada moment i ha reconstruït l’edifici fins a dos cops al mateix emplaçament. 

Per compartir tot aquest llegat, crida a la participació amb una recollida d’anècdotes, records, reflexions i emocions dels públic. La selecció de les millors aportacions s’incorporarà als Annals del teatre, la base de dades online del Liceu, en projectes del 175è aniversari del Teatre i es podran incloure en d’altres formats, suports o canals informatius del Liceu. Entre tots els participants se sortejaran 10 abonaments fixes de la temporada del 175 aniversari.

Tres etapes i un preludi

La història del Liceu té tres clares etapes, encarnades pels tres teatres que ha tingut a causa de dos incendis fatídics. Però arranca una dècada abans de la inauguració, quan un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant va fundar una societat d’aficionats a les arts escèniques al desafectat convent de Montsió, l’actual portal de l’Àngel. Seria la llavor de la futura institució. Van debutar el 1837 amb la representació d’El marido de mi mujer, de Ventura de la Vega. L’any següent incorporaven una secció de docència, el Liceo Filarmonico Dramatico Barcelonés, amb el que volien equiparar-se al conservatori de Madrid.

Com que l’aventura funcionava molt bé, el 1844 els socis encarreguen a Joaquim de Gispert i d’Anglí buscar un solar on construir un edifici propi. L’escollit va ser l’antic convent dels Trinitaris a La Rambla. “A diferència d’altres ciutats europees on la monarquia havia participat activament en la construcció dels grans teatres d’òpera, el Liceu fou alçat a partir d’aportacions particulars, fet que comportà que una important part del Teatre fos propietat de molt poques famílies”, recorda el teatre en la nova web commemorativa que ha creat per a l’aniversari.

El flamant teatre es va estrenar el 4 d’abril de 1847, diumenge de Pasqua de Resurrecció, amb molta repercussió. Simfonies i dansa per als primers espectacles i en menys de dues setmanes arribava ja la primera òpera: Anna Bolena, de Donizetti. Tenia l’aforament més gran d’Europa: 3.500 espectadors! 

Dibuix de la platea i llotges del Liceu cap al 1861 / Gran Teatre del Liceu

Ara bé, molt a prop tenia unes ‘altres’ butaques pendents del seu escenari: les del veí Teatre Principal, en pugna permanent amb el Liceu. La rivalitat entre Liceístas i Cruzados es va traduir en algun que altre aldarull violent, però val a dir que també va apujar la qualitat de les dues programacions per la cerca de les obres de més èxit, els artistes més reconeguts i els cops d’efecte més sorprenents.

Primer incendi i renaixement

El 9 d’abril de 1861 un incendi a la sastreria es propagà ràpidament i destruí per complert la sala i l’escenari. El teatre va quedar en runes i els propietaris van decidir unànimement que el reconstruirien repartint els costos entre tots els accionistes i persones amb interessos al Teatre. Ni una pesseta de la Casa Reial. En només un any, deixant admirat tothom, es va reconstruir el Coliseu de la mà de l’arquitecte Josep Oriol Mestres.

Així, el 1862, el Liceu començava una nova etapa. El públic es va diversificar, amb la burgesia i l’aristocràcia igualment a platea i les llotges però ara també amb espai als pisos superiors per a comerciants, treballadors i qualsevol amant de la música sense gaires recursos. Això va fer més visible la pompa de les classes benestants i va posar el teatre al punt de mira dels revolucionaris anarquistes. L’esclat social es va materialitzar per exemple en l’atemptat de 1893, quan Santiago Salvador van llançar dues bombes Orsini al pati de butaques en plena representació de Guillem Tell, deixant 20 víctimes i un gran nombre de ferits.

Dibuix d’època de l’atemptat al Liceu de 1893 / Gran Teatre del Liceu

Tensions socials a banda, el teatre de la Rambla es va mantenir en mans dels seus accionistes privats fins a la Guerra Civil, quan va ser nacionalitzat per la Generalitat republicana i rebatejat com a Teatre Nacional de Catalunya. Durant la dictadura va recuperar titularitat privada i va esdevenir un petit oasi cultural en la llarga foscor del franquisme.

La Generalitat republicana va nacionalitzar el Liceu durant la Guerra Civil / Gran Teatre del Liceu

Tres grans sopranos destaquen aquells anys per una vinculació personal amb el teatre: Victòria dels Àngels, Renata Tebaldi i Montserrat Caballé. També va acollir grans directors d’orquestra com Herbert von Karajan.

Montserrat Caballé va debutar el 1962 al Liceu amb ‘Arabelle’ de Richard Strauss / Gran Teatre del Liceu

Amb els anys, però, el sistema de finançament del teatre havia envellit greument. El dèficit estava desbocat i les administracions catalanes, ja novament democràtiques, van sortir al rescat amb la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu i la designació directa de nous gestors.

El director d’orquestra Herbert von Karajan al Liceu el 1972 / Gran Teatre del Liceu

El segon incendi, impacte nacional

Les preocupacions pel dèficit van quedar escombrades de cop el 31 de gener de 1994, quan un gran incendi es va emportar tot l’edifici i va causar un fort impacte emocional a Catalunya. La societat civil i les autoritats es van mobilitzar de forma excepcional des del mateix dia del foc per reconstruir el teatre amb fons privats i obrir una nova etapa de titularitat i gestió públiques. 

Van encarregar el projecte arquitectònica a Ignasi de Solà-Morales, al qual se sumarien Xavier Fabré i Lluís Dilmé. La programació artística no es va aturar, sinó que va colonitzar altres equipaments de la ciutat per mantenir viu l’esperit del Liceu. A més, entre setembre de 1994 i gener de 1995 es constitueixen la Fundació del Gran Teatre del Liceu –pública– i el Consell de Mecenatge –privat– per articular un nou model de finançament mixt.

El Liceu devastat per l’incendi de 1994 / Gran Teatre del Liceu

El 7 d’octubre de 1999 arriba l’esperada funció inaugural del nou teatre reconstruït, amb l’òpera Turandot dirigida per Núria Espert i una infraestructura tecnològica molt més avançada. Joan Matabosch va assumir-ne la direcció artística fins el 2014, quan passa el testimoni a Christina Scheppelmann. El mestre Josep Pons, recentment investit doctor honoris causa per l’UAB, assumeix la direcció musical al setembre de 2012. Des de maig de 2018 lidera la direcció executiva de la institució Valentí Oviedo i des de setembre de 2019 Víctor García de Gomar assumeix la direcció artística.

Accés principal del Liceu, icona cultural de Barcelona / Gran Teatre del Liceu – Paco Amate

El Liceu avui

Els darrers anys el Liceu ha viscut nombroses nits d’èxit, per exemple amb un Henry VIII amb Montserrat Caballé (2002), Der Ring des Nibelungen sota la direcció d’escena de Harry Kupfer (2003-2004), Elektra de Patrice Chéreau, Simon Boccanegra amb Plácido Domingo (2016), les estrenes mundials L’enigma di Lea de Benet Casablancas i Rafael Argullol (2019) i la nova producció Turandot de Puccini a càrrec de Franc Aleu que va inaugurar la temporada dels 20 anys del Liceu a l’octubre de 2019. També ha brillat la dansa, amb companyies internacionals de primeríssima divisió, i l’emergent programació infantil d’El Petit Liceu. Nous atractius per al públic d’avui, que segueix gaudint de l’empenta del Gran Teatre del Liceu i la projecció cultural de Barcelona al món.

La façana del Liceu actual, il·luminada de nit / Gran Teatre del Liceu

Nou comentari